Jaume Roures és conegut per dues coses: perquè ha construït un poderós conglomerat mediàtic amb tot el que comporta de diners i influència, i també perquè és el prototipus de milionari d’esquerres, que es confessa trotskista. La seva influència no acaba en els mitjans del seu grup, sinó que s’estén d’una forma extraordinària sobre la mateixa televisió pública de Catalunya, que li serveix d’altaveu sempre que ho necessita, com ho va posar en relleu fa pocs dies amb motiu de la seva polèmica amb Sandro Rosell. Un dels programes més partidistes de TV3, Preguntes Freqüents FAQS, està produït per El Terrat que alhora és una empresa adquirida per Mediapro del mateix Roures, i que fa servir en funció dels seus interessos. És una situació insòlita en una TV publica: Roura cobra per produir un programa que alhora fa servir en profit propi. És un gran invent.
El seu paper polític és actiu però mai des de la primera línia. Va tenir una intervenció important al llarg del procés des de la primera consulta duta a terme per Artur Mas, i va seguir donant suport al procés. Però ara aquesta posició ha canviat radicalment. Roures el dóna per enterrat i considera que ha arribat el moment de construir una alternativa des del catalanisme d’esquerres. En aquest sentit està darrere de la construcció d’un espai de retrobament per mitjà de l’Institut Sobiranies, un think tank que vol incidir en la crisi econòmica creixent amb un programa rotundament d’esquerres, i deixant al marge el procés independentista.
En realitat està duent a terme una acció que té com a objectiu articular els comuns amb la CUP per configurar una nova força política o almenys assolir un acord parlamentari. Són cares visibles d’aquesta iniciativa el que va ser líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, l’exdiputat de la CUP, Quim Arrufat, així com David Fernández i Benet Salelles, dues persones ben conegudes de l’àmbit de la CUP, així com Gemma Ubasart, que si bé va ser fundadora de Podemos a Catalunya, després es va apartar o va ser apartada d’una manera accelerada. També hi ha present el diputat dels comuns i secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello. Curiosament no hi ha gent d’ERC, si bé les persones de Joan Tardà i Gabriel Rufián no veurien amb mals ulls la constitució d’una aliança d’esquerres.
En el cas de Jaume Roures, mai està del tot clar allà on acaba la política i on comença el negoci, en el sentit que les seves posicions polítiques acaben tenint sempre traducció positiva per a les seves empreses, però també perquè les seves empreses intervenen en els mitjans audiovisuals en la controvèrsia política. El que està clar és que Roures veu que a Catalunya, si les circumstàncies no canvien, hi ha la possibilitat d’una clara majoria d’esquerres que podria assolir fins a les tres cinquenes parts dels escons, si s’apleguessin des de la CUP al PSC, cosa improbable amb caràcter sistemàtic, però no descartable en el joc dels suports parlamentaris. En aquest espai, construir un pol configurat per sectors de la Candidatura d’Unitat Popular i d’En Comú Podem, podria disputar el centre de gravetat a ERC i alhora constituir un element d’atracció, perquè una alternativa d’aquest tipus que trenqués la coalició actual amb JxCat acabés prosperant. Evidentment aquesta operació té moltes incerteses. Una d’elles, i no menor, és la posició d’Ada Colau si bé aquesta manté una bona relació amb Jaume Roures. En tot cas, cal dir que els moviments per la banda de l’esquerra dels socialistes són significatius i marquen un indicador de la modificació de l’escenari: l’abandonament del procés independentista i la prioritat de les polítiques d’esquerra.
Hi ha la possibilitat d’una clara majoria d’esquerres que podria assolir fins a les tres cinquenes parts dels escons Share on X
Loading ...
