A inicis d’any o com a molt tard a la tardor, hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Quines són les perspectives reals? Les enquestes són una orientació, però en aquest moment l’opinió està subjecta a forces incerteses degut al calendari dels propers mesos carregats d’esdeveniments, congressos, sentència, manifestació de l’11 de setembre, disponibilitat o no dels nous pressupostos de la Generalitat…
Però a més de l’enquesta hi ha una altra forma de valorar la perspectiva electoral. És la de projectar els resultats de les últimes eleccions generals i al Parlament d’Europa a Catalunya. Naturalment no es tracta que repeteixin resultats, que a més són diferents entre si, però sí permet observar les orientacions de vot i les possibles transferències. Atenint-nos a aquest criteri, l’escenari més previsible seria el següent:
La primera força política seria ERC, que podria assolir entre 32 i 39 escons. El mínim apuntat serien els mateixos que ara disposa i el màxim un guany de 7 escons.
La segona força política seria el PSC amb un ventall d’escons de mínima dispersió, entre 31 i 32, el que significaria gairebé doblar la xifra actual. En la seva millor hipòtesi podria disputar-li el primer lloc a ERC, però hi ha la gran variable que és com evolucionarà la investidura de Sánchez com a president del govern, i si aquesta tira endavant, què acabarà de plantejar en concret en relació a Catalunya?
Dos altres grups presenten una notable dispersió en els seus resultats en funció de si la projecció respon a les generals del 28-A i les europees de maig. JxCat en el primer cas, que s’hauria de conformar amb 20 escons, 14 menys que els actuals i per tant una gran patacada. Però si es clonessin els resultats de les europees es convertiria en la primera força amb 44 escons. És l’efecte Puigdemont. No és probable que es pugui donar perquè no és el mateix reivindicar-lo per portar-lo a Europa que per encapçalar una llista a la presidència, que és una solució desgastada i poc creïble.
En Comú Podem és l’altre grup que veu variar molt el seu resultat de 19 escons a 10, és a dir, gairebé la meitat, si bé aquesta última xifra milloraria els 8 escons que té en l’actualitat. Sembla evident que els principals perjudicats per l’efecte Puigdemont a les eleccions europees van ser els comuns i en segon lloc ERC, però no sembla fàcil que en unes eleccions al Parlament es reproduís el mateix efecte. Ara bé, amb la devaluació política limitada que viu Colau i Podemos, quin pot ser el marge de millora dels comuns al Parlament?
Cs sofriria una enèrgica davallada i donat que la seva dispersió entre un i altre escenari electoral és mínima, com en el cas dels socialistes, es mourien entre els 12 i 14 diputats (ara en té 36). La caiguda seria descomunal i expressaria el càstig a un partit que no ha sabut què fer amb la seva victòria a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017.
Finalment, el PP es podria moure entre 5 i 6 diputats, millorant la seva posició actual de 4 escons, i sense sortir de la marginalitat. El grup més difícil de preveure és la CUP pel seu particular posicionament en les eleccions que no són les catalanes, però res fa pensar que pugui millorar els seus 4 escons.
