Les cèl·lules de l’ésser humà totes expressen el sexe de pertinença biològica. Considereu l’explicació encertada?
No, la mantinguda no és del tot precisa. Tot i que les cèl·lules humanes tenen informació genètica que determina el sexe biològic (ja sigui masculí o femení), no totes les cèl·lules expressen aquesta informació de la mateixa manera o en el mateix grau.
Per exemple, les cèl·lules sexuals (els òvuls i els espermatozous) són les úniques cèl·lules que contenen una còpia completa de la informació genètica per determinar el sexe de l’individu. En canvi, les cèl·lules somàtiques (les cèl·lules no sexuals) tenen dues còpies de cada cromosoma, incloent-hi els cromosomes sexuals X i Y.
A més, alguns gens relacionats amb el sexe s’expressen de manera diferent en diferents tipus de cèl·lules. Per exemple, certs gens del cromosoma X poden estar inactius en algunes cèl·lules, cosa que pot portar a diferències en l’expressió gènica entre cèl·lules masculines i femenines.
En resum, si bé totes les cèl·lules humanes tenen informació genètica relacionada amb el sexe biològic, aquesta expressió pot variar entre diferents tipus de cèl·lules i en diferents moments del desenvolupament i la vida de l’individu.
En quina mesura el que dius afecta els diagnòstics mèdics?
La dificultat en l’expressió gènica entre cèl·lules masculines i femenines, així com la possibilitat que alguns gens del cromosoma X estiguin inactius en algunes cèl·lules, poden tenir implicacions en el diagnòstic mèdic i en la comprensió de certes malalties.
Per exemple, algunes malalties genètiques relacionades amb el cromosoma X, com l’hemofília i la distròfia muscular de Duchenne, emergeixen predominantment a homes perquè només tenen una còpia del cromosoma X. No obstant això, en alguns casos rars, les dones es poden veure afectades si tenen una mutació en ambdós cromosomes X.
A més, l’expressió diferencial de certs gens relacionats amb el sexe pot tenir indicacions en la susceptibilitat de certes malalties o en la resposta a certs tractaments. Per exemple, s’ha demostrat que l’expressió d’alguns gens relacionats amb el sistema impermeable varia entre homes i dones, cosa que pot contribuir a diferències en la susceptibilitat a certes malalties autoimmunitàries.
En general, la comprensió de l’exclusió a l’expressió gènica relacionada amb el sexe pot ser important per millorar la precisió del diagnòstic mèdic i per desenvolupar tractaments personalitzats i adaptats a les necessitats individuals de cada pacient.
Considerant tot allò que has dit, un transsexual en migrar a un cos d’aparença diferent, pot patir problemes mèdics originats per la naturalesa biològica inicial del seu sexe abans de transitar?
Sí, és possible que un transsexual que hagi fet una transició biològica mèdica a un cos d’aparença diferent pugui experimentar problemes mèdics relacionats amb el sexe anterior.
Per exemple, si un home transgènere que ha pres hormones per desenvolupar característiques físiques masculines encara té una estructura reproductiva femenina, com ara ovaris i úter, és possible que segueixi corrent el risc de certes malalties relacionades amb els òrgans reproductius femenins, com el càncer d’ovari o d’úter.
De manera similar, si una dona transgènere que ha pres hormones per desenvolupar característiques físiques masculines encara té una estructura reproductiva femenina, és possible que segueixi corrent el risc de certes malalties relacionades amb els òrgans reproductius femenins, com ara el càncer de mama.
A més, l’exposició prèvia del transsexual a certes hormones o tractaments mèdics per modificar-ne l’aparença física també pot tenir impressions per a la seva salut a llarg termini. Per exemple, la teràpia hormonal per a la transició pot augmentar el risc de certes malalties, com ara l’osteoporosi o la malaltia cardiovascular.
En resum, encara que la transició mèdica pot ser beneficiosa per a la salut mental i el benestar dels transsexuals, és important que els professionals mèdics siguin conscients dels possibles problemes mèdics relacionats amb el seu sexe biològic anterior i els monitoritzin per detectar-los i tractar-los de manera efectiva.
Loading ...
