Durant la recent visita del president rus Vladímir Putin al seu homòleg xinès Xi Jinping a Pequín, per commemorar el 80è aniversari de la victòria sobre el Japó a la Segona Guerra Mundial, un micròfon obert captà els dos líders parlant de la recerca de la immortalitat.
En un extracte, Putin comentava a Xi que gràcies als avenços de la biotecnologia es podran trasplantar òrgans constantment per fer que les persones visquin cada cop més joves, “i fins i tot es tornin immortals”. Afirmació a la qual Xi responia (sempre mitjançant intèrprets) que les previsions són que ja en aquest segle les persones puguin viure fins als 150 anys.
Costa creure que es tractés d’una simple conversa per a passar l’estona. Tingui’s en compte que tant Putin com Xi tenen ja 72 anys, i que tots dos líders porten més temps en el poder del que els seus antecessors havien previst.
La qüestió del pas dels anys i de l’envelliment cobra un especial interès en tractar-se de líders polítics que ostenten la màxima autoritat en els seus països respectius. Putin i Xi es mantenen al poder després d’haver modificat les lleis de Rússia i la Xina que limitaven les repeticions de mandats.
Sense successors designats i amb un control cada cop més ferri sobre les institucions de govern, sembla probable que Putin i Xi s’estiguin preparant per a mandats vitalicis. I, en aquest cas, per què no intentar allargar-los el màxim possible, recorrent inclús als darrers avenços en biotecnologia per a viure més temps del que li pertocaria a un home qualsevol?
La idea de tenir al poder homes “immortals” (en realitat, homes d’extraordinària longevitat) contradiu una idea bàsica de la política, i és que els homes són mortals mentre que les nacions aspiren a la immortalitat.
Els homes han superat la seva mortalitat bàsicament de tres formes, apunta l’acadèmic Ivan Krastev: “en la creença en Déu, tenint i educant fills i formant part d’una comunitat cultural autoconscient capaç de navegar les tempestes de la història”.
Putin i Xi exemplifiquen un canvi de paradigma: la immortalitat humana (insistim, en realitat longevitat extraordinària) es concreta, mentre que la mortalitat de tantes nacions, amenaçades per la baixa natalitat i la immigració massiva, emergeix per primer cop en l’horitzó: qui estudiarà la història de Catalunya d’aquí a cent anys?
Evidentment, per a Putin i Xi la immortalitat de Rússia i Xina segueix sent la finalitat subjacent de la seva acció política, incloent-hi la seva recerca de la longevitat personal. Tots dos són fills de civilitzacions amb un fort component col·lectivista i un marcat sentit de la transcendència.
Però a l’Occident individualista, la recerca cada cop més mediatitzada de l’eterna joventut per part de persones poderoses provinents del sector privat, entra clarament en contradicció amb el desarrelament i decadència profunda de les seves nacions. Es tracta d’una manifestació més, potser la més extrema, de la societat desvinculada.
Un micròfon obert captà Vladímir Putin i el seu homòleg xinès Xi Jinping parlant de la recerca de la immortalitat Share on X
Loading ...
