S’acosta la propera presidència espanyola de la UE (juliol-desembre)

Espanya presidirà la UE durant el segon semestre d’enguany. Això significa presidir la institució del Consell de la UE en les  seves diferents formacions, amb l’excepció del Consell d’Afers Exteriors, que presideix Josep Borrell, com Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Serà la cinquena vegada que Espanya presideix la UE, des de 1986. La darrera vegada va ser l’any 2010 i la següent serà, previsiblement, l’any 2035.

Es tracta d’una presidència rotatòria de caràcter semestral

Espanya inaugurarà un Trio presidencial format amb les dues presidències següents (any 2024), que ostentaran, respectivament, Bèlgica i Hongria. Els Trios són grups informals de tres presidències que es coordinen per a donar continuïtat als treballs de la UE al llarg d’un període de temps més llarg que un semestre, un total de divuit mesos, i tracten de fixar objectius a més llarg termini per a les diferents activitats de la UE.

La presidència europea actual l’exerceix Suècia, que forma el seu Trio amb les dues presidències anteriors, que varen estar al càrrec de la República Txeca i França.

Això li permetrà estar en campanya electoral i, al mateix temps, presidir Europa

La presidència espanyola d’enguany coincideix amb les eleccions generals espanyoles, que s’han de celebrar abans de finals d’any. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és perfectament conscient de la importància d’aquesta coincidència, i dels avantatges que en pot treure. Això li permetrà estar en campanya electoral i, al mateix temps, presidir Europa.

Tant si guanya com si perd a les eleccions generals, al final resultarà igualment triomfador. Si guanya a les generals, perquè ho haurà aconseguit i, si perd, perquè pot buscar una victòria personal per elevació, apuntant cap a un alt càrrec europeu.

Sánchez s’ha guanyat un sòlid prestigi personal a les instàncies europees i internacionals. A Brussel·les es comenta, entre bastidors, que podria ocupar càrrecs de tanta importància com el de secretari general de l’OTAN, que ocupa actualment el noruec Jens Stoltenberg, o el de president del Consell Europeu, la màxima instància de poder a la UE,  que ocupa actualment el belga Charles Michel.

Pedro Sánchez acaba d’entrevistar-se a Pequín amb el president Xi Jinping, tenint en compte la seva propera presidència de la UE. Ha sigut el primer mandatari europeu rebut pel líder xinès després de la seva reunió bilateral amb Putin a Moscou. Xi Jinping rebrà els pròxims dies, immediatament després de Pedro Sánchez, a la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, i al president de França, Emmanuel Macron.

La propera presidència espanyola de la UE arriba en els finals de l’actual legislatura europea (2019-2024)

Les pròximes eleccions europees es convocaran el mes de maig de 2024 i a continuació començarà un nou cicle legislatiu de cinc anys amb una nova Comissió Europea. Per aquest motiu, és considerada pels experts com, una “presidència escombra” o com una “presidència de tancament” de temes.

L’actual Comissió Europea va començar molt centrada al voltant de les transicions verda/ ecològica (Green Deal) i digital. Els darrers anys s’ha dedicat particularment a fer front a les dues grans crisis que han suposat la pandèmia i l’actual guerra d’Ucraïna.

Durant la presidència espanyola s’examinaran i maduraran els grans expedients pendents o en curs més importants, que donaran forma a l’arquitectura de la UE dels anys vinents. Un de molt rellevant és l’assoliment d’una autonomia estratègica per part de la UE, en el marc d’un escenari geopolític global molt complicat, marcat per la rivalitat creixent entre els Estats Units i la Xina.

Es tracta de poder jugar un paper rellevant entre els dos grans gegants, tant en termes d’autonomia estratègica en tots els sectors clau -defensa, exteriors, economia, comerç, tecnologia, salut, recerca- com en matèria de poder mediador entre els dos grans rivals. Aquesta qüestió va lligada amb els possibles resultats pràctics de la Conferència sobre el Futur d’Europa, que hauria de donar fruits institucionals de millora en el procés de presa de decisions de la UE, que necessita una política comuna en exterior i defensa, entre altres polítiques comunes com fiscalitat o recerca, per a esdevenir un veritable actor global.

Contingut d’una presidència rotatòria semestral

El contingut essencial d’una presidència rotatòria semestral de la UE consisteix en una bona gestió d’una munió de reunions informals de ministres responsables de diferents temes, al costat de reunions dels Representants Permanents o Ambaixadors dels 27 estats membres de la UE davant de la mateixa UE, més una gran cita informal de Caps d’Estats i de Govern dels 27 estats membres de la UE.

està prevista una Reunió Informal Ministerial sobre transports, telecomunicacions i energia a Barcelona

Encara no s’ha fet públic el programa definitiu d’activitats, però ja se sap que hi haurà vint-i-cinc reunions ministerials repartides per ciutats situades arreu del territori espanyol. Per exemple, està prevista una Reunió Informal Ministerial sobre transports, telecomunicacions i energia a Barcelona, en el si de la qual segurament es tractarà, entre altres temes, sobre la finalització del Corredor Ferroviari Mediterrani de transport de mercaderies.

Consell Europeu Informal dels Caps d’Estat i de Govern

El tradicional Consell Europeu Informal dels Caps d’Estat i de Govern se celebrarà a Granada, precedit d’una cimera de la recentment creada Comunitat Política Europea, nova organització de la qual formen part tots els estats europeus, llevat de Rússia i Bielorússia.

El tema central d’aquest important Consell Europeu serà el “d’autonomia estratègica oberta” a Europa. Es tracta d’un nou concepte elaborat per la Comissió Europea, que parteix de les principals vulnerabilitats estratègiques que la UE pateix en quatre àrees claus principalment –energia, alimentació, salut i tecnologies digitals– i les maneres més eficaces d’afrontar-les. Implica “cooperar multilateralment en el que es pugui i actuar de manera autònoma en el que sigui necessari”.

La globalització ha fet que la UE adquirís algunes dependències estratègiques amb tercers països, que en els darrers anys s’han convertit en un risc rellevant per al benestar de la ciutadania europea i la competitivitat de les empreses europees.

Shocks nternacionals com la pandèmia de la covid o la invasió russa d’Ucraïna han pertorbat les cadenes de subministrament de material sanitari, semiconductors, energia i aliment, causant greus problemes de desabastiment, una crisi de preus i dolor social. “Els governs europeus han d’actuar de manera ràpida contra aquesta amenaça”.

A Granada s’adoptarà una Declaració conjunta que establirà futures prioritats estratègiques per a la UE.

Aquestes activitats a Espanya són liderades per la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia del Gobierno de España, en col·laboració amb la Oficina de Coordinación para la Presidencia Española de la Unión Europea.  “En darrera instància, el nostre objectiu serà recolzar la creació d’una UE més forta i resilient que pugui garantir la prosperitat i el benestar de la seva ciutadania en el nou ordre global”.

Per altra banda, està prevista una altra cimera, que interessa particularment a Espanya, aquesta vegada entre la UE i la Comunitat d’Estats d’Amèrica Llatina i el Carib (CELAC), que se celebrarà a Brussel·les. Aquesta serà la primera gran cita de la presidència espanyola, que presidirà el líder del Consell Europeu, Charles Michel, i organitzada “mano a mano” amb Espanya.

Els països d’Amèrica Llatina i el Carib formen part del que avui es denomina “Sud Global“, format per un gran conjunt de països en vies de desenvolupament situat a Àfrica, Amèrica Central i del Sud, Orient Mitjà i parts d’Àsia. La Xina i Rússia tenen polítiques molt actives al “Sud Global“, sobretot la Xina amb la seva política anomenada “Nova Ruta de la Seda“,  coneguda com a OBOR (One Belt One Road) pel seu acrònim anglès.

La UE vol contrarestar la influència xinesa i russa al “Sud Global“ amb noves iniciatives.

El ministre espanyol d’afers exteriors, José Manuel Albares, ha declarat que Espanya treballarà prioritàriament durant la propera presidència europea els següents temes:

“la transició ecològica, la transformació digital, les polítiques socials, l’autonomia estratègica, la seguretat energètica, les interconnexions, les relacions amb els veïns del sud mediterranis i llatinoamericans  i les crisis migratòries“.

Per la seva banda, el secretari d’Estat per a la UE, Pascual Navarro, ha declarat que “l’autonomia estratègica i l’Agenda Verda són prioritats de la presidència espanyola” i que “la governança econòmica i les regles fiscals interessen especialment a Espanya“.

Per raons de proximitat, Espanya hauria de procurar acabar les negociacions Andorra-UE sobre un acord d’associació, que varen començar l’any 2015. Mònaco i San Marino les negocien al mateix temps que Andorra.

Durant la presidència espanyola de la UE, Espanya tractarà de minimitzar els problemes que té plantejats sobre la taula per part de la UE en diversos camps.

Per exemple els referits a governança econòmica (dèficit, deute) i al funcionament de l’estat de dret (funcionament del món judicial), i tindrà no solament l’oportunitat d’influir i donar forma a l’agenda del proper cicle europeu de cinc anys a partir de 2024, sinó també de donar visibilitat a la península Ibèrica com a pont natural entre la UE i Amèrica Llatina, Àfrica i el Mediterrani en un moment geopolític convuls que camina cap a un nou ordre mundial.

No es poden sobrevalorar les expectatives d’una presidència semestral europea, consistent  essencialment en la gestió d’una sèrie de reunions d’alt nivell, però tampoc es poden devaluar les expectatives de manera exagerada.

En qualsevol cas, Espanya tractarà de fer els deures, tot respectant una regla d’or pròpia de totes les presidències europees: gestionar bé els temes  que beneficien al conjunt de la UE  i no passar-se en la defensa dels teus propis interessos.

 Loading ...