Ens enreden amb el projecte espanyol d’hidrogen verd

Converses ha anat informant sobre aquesta important qüestió: la producció de l’hidrogen verd a Espanya i les grans infraestructures, com el tub submarí H2Med.

Ara un informe dut a terme per la Fundación Renovables i GreenpeaceDesmontando el hidrógeno H2Med: Coartada para una falsa transición energètica” critica el projecte actual que el govern espanyol junt amb les grans gasistes impulsa.

Que l’hidrogen verd és absolutament necessari per a la transició energètica està fora de tot dubte. Però la qüestió és com s’obté i per què es fa servir.

Aquest vector energètic, que no combustible, només és eficient per a usos que directament no es poden cobrir amb electricitat. En altres termes, fer servir electricitat de fonts renovables, que és l’origen de l’hidrogen verd, per obtenir hidrogen i després tornar a fer-lo servir per produir electricitat implica una gran ineficiència amb un rendiment del 29%.

En aquestes condicions és evident que l’hidrogen verd té sobretot tres tipus d’aplicacions.

Una, per substituir l’hidrogen gris que actualment s’utilitza.

Dos, per proveir d’energia no electrificable a la indústria.

Tres, per a determinats tipus de transports, com l’aviació i la navegació marítima.

En tots els casos la prioritat està a produir l’hidrogen en les proximitats dels centres de consum i no produir-lo a gran distància, transportant-lo per gasoductes que tenen exigències especials i ja no diguem si després a més es volen transformar en electricitat.

És impossible que Espanya en 7 anys tingui capacitat per substituir l’hidrogen gris que a hores d’ara consumeix i abastir les necessitats industrials de manera que quedi una producció sobrant suficient per poder-la exportar.

Això és literalment impossible i, per tant, l’enllaç submarí amb França no podria entrar en funcionament en aquestes condicions, però és que, d’altra banda, la producció d’hidrogen té altres competidors a Europa en posició més favorable.

Un, el de l’energia nuclear francesa que ja és admesa com una energia verda i pot ser utilitzada per produir hidrogen a preus molt competitius a força d’utilitzar la producció que sempre és constant en les centrals nuclears, i que no pot abocar-se a la xarxa en hores de baixa demanda. El fet que França dificulti les connexions elèctriques amb Espanya, a més de les gasistes, té un gran significat.

Però és que a més el gran demandant d’hidrogen industrial, Alemanya, té uns proveïdors molt més propers. Es tracta dels països nòrdics, sobretot Dinamarca i Suècia. Aquests països tenen poc sol a diferència d’Espanya, però les plataformes marítimes per produir electricitat a través de molins de vent tenen un potencial extraordinari. Poden crear parcs eòlics capaços de generar cadascun d’ells 1 gigawatt d’electricitat, una xifra semblant d’una central nuclear mitjana. Són grans turbogeneradors que res tenen a veure amb els que s’instal·len a terra.

A hores d’ara, Dinamarca ja produeix suficient electricitat si vol per abastir a 40 milions d’habitants. I junt amb la mateixa Alemanya, Països Baixos, Suècia i Noruega constitueixen una aliança formidable per fer negoci d’un vent que bufa a 10 metres/segon.

Res a veure amb les minses capacitats de la instal·lació que es vol fer a la Costa Brava.

Exportar aquesta electricitat a plantes hidrogeneradores situades en la proximitat dels centres industrials alemanys és una solució més econòmica i racional que la idea de transportar hidrogen des de la llunyana Espanya, amb l’agreujant que la xarxa d’hidroductes que cal construir tenen unes exigències per evitar fugues molt superiors a les del gas natural donada la facilitat de difusió d’aquest gas conseqüència de presentar una molècula de petites dimensions.

Aquest fet, unit al risc de la inflamabilitat de l’hidrogen i que si s’escapa el seu impacte sobre l’escalfament és molt més gran que el CO₂ fa que les mesures per garantir l’estancaneitat dels grans conductes hagin de ser molt importants.

Dinamarca ja produeix suficient electricitat si vol per abastir a 40 milions d'habitants. I junt amb la mateixa Alemanya, Països Baixos, Suècia i Noruega constitueixen una aliança formidable per fer negoci Click To Tweet

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.