La intel·ligència artificial obre oportunitats colossals, però també riscos reals. No és un simple salt de la ràdio a la televisió o del telèfon fix al mòbil: és un canvi d’època, comparable a la Revolució Industrial, però molt més ràpid i profund. Impacta no només en el model productiu, sinó també en la mateixa concepció de l’ésser humà i en els processos bàsics d’aprenentatge.
Davant d’això, la política pública ha de deixar de confondre proclamacions amb govern. No n’hi ha prou amb textos legals: calen decisions clares, efectives i verificables. I una d’elles, incòmoda però necessària, seria establir una prohibició d’ús de la IA fins als 30 anys.
La nova norma espanyola sobre regulació de la IA, aprovada dimarts pel Consell de Ministres, posa en marxa l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial i tipifica prohibicions com l’ús de la IA en pornografia infantil o els deepfakes sexuals, entre d’altres.
El problema de fons és l’eficàcia. La llei és feble, d’aplicació lenta —amb mesures que no entraran plenament en vigor fins al 2027 i el 2028— i, sobretot, profundament “espanyola”: sense pla operatiu ni recursos suficients, com si el BOE, per si sol, pogués transformar la realitat. I no ho farà.
Hi ha dos grans buits que la norma ni aborda ni articula.
El primer és la transició laboral.
La IA destruirà llocs de treball abans que els nous perfils professionals apareguin i madurin. Aquesta desincronització entre destrucció i creació pot generar un tipus d’atur nou, tant per escala com per velocitat. En alguns sectors la transformació és visible; en d’altres, encara és una incògnita. Sense un pla de transició que impliqui governs, empreses, sindicats i universitats, el desajust pot ser brutal.
Caldria una agència interdepartamental per a la transició a la IA, amb capacitat executiva real i lideratge directe de la Presidència del Govern, encarregada de coordinar reconversió, requalificació i protecció temporal de rendes. La llei, però, no en diu res. Més burocràcia i menys execució. A escala europea, el risc és el mateix: regulació sense política pública efectiva, amb el perill afegit d’asfixiar encara més unes pimes ja debilitades.
El segon gran buit és la qüestió existencial: l’aprenentatge.
La IA altera radicalment el cicle cognitiu que sosté la formació humana: llegir, resumir, sintetitzar, relacionar, analitzar o diagnosticar. Tasques que exigeixen esforç, atenció i memòria —facultats ja erosionades per pantalles i xarxes socials— poden quedar externalitzades en qüestió de segons.
Demanem a un alumne que compari l’Ètica a Nicòmac amb els diàlegs tardans de Plató, que n’identifiqui semblances i diferències i que elabori una valoració crítica. La IA ho resol en minuts. El problema no és només el frau acadèmic: és una deriva antihumanista, en el sentit clàssic del terme, perquè debilita l’exercici individual de la raó. Si a això hi afegim la pèrdua de concentració induïda pels dispositius digitals i l’aversió creixent a la memorització i a l’esforç, correm el risc de fabricar la primera generació radicalment infradotada per a la vida humana, social i laboral.
D’aquí la proposta: prohibir l’ús de la IA fins als 30 anys.
La xifra és convencional, sí, però funcional. L’objectiu és preservar íntegrament la fase d’educació i aprenentatge —inclosa la primera etapa d’“aprendre treballant”— abans d’exposar l’individu a una pròtesi cognitiva d’una potència extraordinària.
Els trenta anys constitueixen també una fita biogràfica raonable. En condicions normals, és l’etapa en què s’ha completat el procés de maduració personal i s’assoleix el màxim esplendor físic, segons indiquen diversos estudis sobre envelliment humà. Convertir aquesta edat en un llindar simbòlic recuperaria, a més, una referència vital en una època que ha esborrat rituals i etapes de pas.
La moratòria hauria d’anar acompanyada d’obligacions simètriques.
Entre els 28 i els 29 anys, una formació obligatòria i gratuïta sobre ús bàsic de la IA: criteris per avaluar la veracitat, identificació de biaixos i al·lucinacions, disseny responsable de prompts, privadesa, seguretat i riscos psicosocials. Als 30 anys, una segona via opcional d’especialització professional.
No es tracta de demonitzar la IA, sinó d’evitar que substitueixi la musculatura cognitiva abans que aquesta s’hagi desenvolupat plenament. Com els antibiòtics: poderosos i imprescindibles, però nocius si s’administren massa aviat o sense criteri.
Les objeccions són previsibles.
“És paternalista.” Sí, com també ho són el carnet de conduir, les vacunes escolars o les limitacions en l’entrenament amb peses abans d’una determinada edat: restriccions destinades a protegir béns superiors.
“Discrimina per edat.” Els tractes diferenciats són habituals quan existeix un interès general; en aquest cas, preservar el capital cognitiu col·lectiu.
“Ens deixaria enrere.” Probablement, al contrari: primer formar, després accelerar. Les societats que saltin directament a l’exoesquelet cognitiu poden acabar atrofiant la musculatura mental. Competiran més ràpid, sí, però també de manera més fràgil.
Executar una política així exigiria mesures concretes:
- Un marc legal clar, amb definicions operatives d’“ús de la IA” i excepcions estrictes.
- Responsabilitat dels proveïdors, amb verificació d’edat i “mode pedagògic” obligatori en entorns educatius.
- Espais públics de lectura profunda i estudi sense pantalles.
- Reforç del professorat i polítiques d’higiene digital.
- I, sobretot, una política laboral de transició amb requalificació, assegurança temporal d’ocupació i suport a les pimes.
Prohibir la IA fins als 30 anys no és un acte de por, sinó una aposta per la llibertat futura. La llibertat exigeix capacitat: atenció, memòria, criteri i voluntat. Si externalitzem massa aviat aquests processos, el preu el pagaran la democràcia, el treball i la vida interior.
La llei espanyola, tal com està plantejada, confon el titular amb el resultat. Cal una política que baixi al terreny: transició laboral amb recursos i autoritat, i una moratòria generacional que protegeixi la formació humana. Primer, construir persones completes. Després, posar-los a les mans les màquines més potents de la història.
Es proposa una moratòria: prohibir la IA fins als 30 anys. No per por, sinó per preservar l’aprenentatge i gestionar la transició laboral #IA Share on X
