La mare dels ous, o en termes menys populars, el nus gordià de la nostra situació econòmica passada, present i futura és la productivitat. I no només la laboral, sinó la del capital i sobretot la del total dels factors (PTF), que en definitiva és una mesura econòmica que defineix l’eficiència com s’utilitzen tots els recursos productius, el treball, el capital, la tecnologia i la capacitat de gestionar-los i combinar-los de la millor manera possible.
Si la productivitat no és bona, la competitivitat serà dolenta o bé haurà de cercar-la devaluant els salaris ,que és el que ara passa a Espanya, mentre que fins fa relativament poc es feia per mitjà dels acomiadaments. En l’actualitat els salaris espanyols són un 20,2% inferiors a la mitjana europea i això és molt i a més creixent en la diferència des del 2008. Darrere de tot això, com de la dificultat en recuperar la gran caiguda ocasionada per la crisi de la covid, hi ha el nostre dèficit de productivitat. Malgrat aquesta evidència, no forma part de l’agenda política ni electoral, i el govern i els partits de l’oposició pràcticament no en parlen.
De fet, no en parlen ni tan sols els sindicats i els empresaris, que teòricament haurien de ser els primers interessats. En el recent acord social s’ha parlat només de quant es paga, però no per què s’està pagant. Es negocia tenint en compte l’índex de preus, però no s’introdueix en absolut qüestions bàsiques com són la de la participació dels treballadors en els beneficis empresarials i la vinculació dels salaris a la productivitat, que està demostrat que són motors que milloren no només els salaris sinó també els resultats empresarials, en fer créixer la productivitat de l’empresa per una major implicació del treballador. Normalment, és la part empresarial la que té interès en què es produeixi aquesta relació entre salaris i productivitat ,de manera que les empreses que van millor poden pagar més. Però, ai l’as, sempre acaba sorgint el “Spain is diferent” perquè en aquesta negociació els que han posat sobre la taula augments salarials vinculants als marges empresarials ha estat CCOO, mentre que ha estat la CEOE qui si ha oposat.
Aprofundir en aquesta qüestió donaria molta tela per tallar perquè en el seu rerefons s’hi troben raons profundes de la pèrdua de productivitat espanyola i la responsabilitat que els mateixos empresaris tenen en aquesta.
El factor clau de la productivitat és el capital humà que, generat a partir del capital social de les famílies, les altres institucions de la societat, sobretot les educatives i les laborals, poden millorar, però també empitjorar. I dissortadament aquest és el cas d’Espanya. L’estudi dut a terme per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) assenyala que el capital humà del país en lloc de millorar s’ha reduït un 19% des de principis de segle i també ho ha fet en termes reals, és a dir descomptant la inflació, en un 5,6%.
És una molt mala notícia. Primer perquè aquest tipus de capital és el més important de tots. El 2021 va ser de 15,2 bilions d’euros, quatre vegades més que l’estoc del capital físic. Per tant, perdem pistonada en el que és el principal motor econòmic. Però a més és que la perdem mentre els altres països la guanyen perquè durant el període 2000-2018 la posició d’Espanya comparada amb la resta de països del nostre context econòmic ha empitjorat i l’ha fet perdre avantatges. En contrapartida el capital físic ha crescut un 61% en termes reals, és a dir moltíssim. Però és clar, aquest és un desequilibri que no és suportable i que de fet l’expressa d’una manera indirecta l’endeutament sistemàtic i creixent de la nostra economia malgrat la importància dels recursos de capital que ens venen d’Europa a través dels fons.
Si minva el nostre capital humà, millorar la productivitat és impossible i el resultat és que la renda per càpita espanyola sempre estarà per sota de la mitjana de la UE. Actualment, és un 15% inferior i se situa en els 24.590 euros de PIB per habitant, una xifra molt semblant a la que disposava en termes reals el 2007.
Mentre no s’abordi a fons el problema de la productivitat i el capital humà espanyol, difícilment el país millorarà encara que, des del poder vulguin fer-nos creure el contrari.
Loading ...
