L’estat de la nostra economia es pot abordar des de molts punts de vista, però la mare dels ous és, sense discussió, la crònica i insuficient productivitat. Les dades es reiteren i ara un últim treball de l’Instituto de Estudios Económicos “La productividad como el gran reto pendiente de la economía española” ho confirma.
La productivitat és important perquè, si ella no creix, tampoc ho fan els ingressos per càpita, i aquesta és l’explicació de per què augmenta la nostra distància en renda per càpita en el marc de la UE en lloc de reduir-se.
L’esmentat estudi posa en relleu que no és que cap regió espanyola estigui dins les 50 primeres, sinó que estem molt lluny d’elles, en les que, per cert, es produeixen sorpreses. En el cas de Txèquia, Polònia i Hongria, on malgrat els països tenir una productivitat global menor que l’espanyola, les seves capitals o àrees metropolitanes, Praga, Varsòvia i Budapest, presenten nivells molt més alts, no ja que Espanya sinó que Barcelona i Madrid. Praga, sobre un nivell 100 de mitjana de la UE, se situa en un 211, Varsòvia en el 173,4 i Budapest en el 172,5.
Catalunya està en el 103,1, pràcticament enrasat amb la mitjana de la UE i com a regió ocupa el lloc 82. Molt millor, però també sense entrar en la llista dels bons, hi ha la Comunitat de Madrid, amb un índex de 123,5 ocupant el lloc 42. També ens precedeixen, en el cas d’Espanya, el País Basc amb un 114,9 i el lloc 54 i Navarra amb el 107 i ocupant el lloc 73. Cal apuntar que l’índex del conjunt de l’eurozona és fins i tot lleugerament superior al de Catalunya, ja que assoleix el 105,4. És una mala notícia pel conjunt espanyol i particularment pel català perquè ja no estem ni tan sols en el podi espanyol, que no és precisament el dels millors.
Es pot veure la importància que té aquesta manca de productivitat amb tres xifres: del creixement de la població, del PIB i del PIB per persona, que és l’indicador de com millorem la nostra renda en la dècada 2013-2023. En relació amb la UE, el diferencial de població es va incrementar en un 70% en el cas espanyol, és el boom generat per la immigració. El PIB, que és el que exhibeix normalment el govern com a sinònim d’èxit, en relació amb el que va créixer a Europa va ser del 10%. Però aquest mateix creixement diferencial entre Europa i Espanya va ser només del 2,5%. Creix molt la població, molt menys el PIB, que sobretot ho fa per efectes de la població, i molt poc el PIB per càpita.
Segons l’estudi que estem referint, les causes no úniques però sí destacades d’aquesta baixa productivitat, radica en la reducció en el període 2013-2023 de les hores ocupades. En relació amb el PIB, que va ser molt més gran, més del doble, a Catalunya que a Espanya i malgrat que va incorporar més població de 15 a 64 anys, aquest factor no va ser suficient per corregir les hores ocupades. Com que el PIB per hora és, a més, clarament inferior a l’europeu, el resultat és evident: en aquest sentit, la reflexió sobre una reducció generalitzada del nombre d’hores treballades, prescindint de la productivitat de cada sector, pot ser una política que faci empitjorar encara més els resultats.
La correlació entre productivitat en termes de PIB per hora i per càpita és pràcticament total, d’un 95%. Per tant, no cal donar-li més voltes a la roda del molí. Totes les polítiques que s’emprenguin han de tenir com a finalitat millorar la productivitat en aquests termes si es vol millorar les condicions de vida de la població. Evidentment, hi ha més coses, la incidència de la productivitat total dels factors (PTF) és molt gran, però no canvia per a res l’exigència inapel·lable que té encara un altre component.
La productivitat europea creix clarament per sota de la dels EUA. Entre el 2007-2022 el creixement anual d’Europa va ser de 0,9, mentre que el dels EUA va ser d’1,3. De manera que la productivitat de l’economia europea i la dels EUA ha fet créixer la distància d’aquest segons un 8,4% des de l’any 2000. Per tant, no només tenim una feble productivitat en relació amb Europa sinó que a més la UE presenta des de fa anys uns resultats pitjors que els dels EUA, i això vol dir que en el balanç global, que és el que compta d’una manera definitiva, tal vegada ens estem quedant més enrere en aquest capítol.