La broma dels pressupostos participatius de l’Ajuntament de Barcelona

Dissortadament sembla que tots els governs, el municipal, la Generalitat i de manera espectacular el govern espanyol, han adoptat la via de confondre la política amb la mala publicitat, creant escenaris enganyosos que a la llarga només contribueixen al descrèdit de la democràcia i de la política.

És el cas dels molt publicitats pressuposts participatius de la ciutat de Barcelona. Ara ja queda clar què volen dir. Han servit per distribuir en petites partides una xifra total de 30 milions d’euros sobre el conjunt pressupostat. No arriba ni a ser la xocolata del lloro. És una paròdia de participació en la qual et deixen pintar de verd algunes petites zones i res més. Pitjor encara, com la participació és molt baixa l’Ajuntament utilitza aquesta via per col·locar mesures impopulars en l’àmbit de ciutat dient que són expressió de la voluntat democràtica dels veïns. Per exemple, i és un cas espectacular, resulta que els veïns de Sarrià-Sant Gervasi han pogut decidir instal·lar un carril bici a la Via Augusta que, amb tota certesa, passarà a ser una via encara més congestionada. Que un grup de persones impulsades pel mateix Ajuntament puguin prendre decisions que afecten el conjunt del funcionament de la ciutat és una clara arbitrarietat democràtica.

Hi ha, per tant, dues grans crítiques a l’estratagema dels pressupostos participatius. Una és que la participació es redueix a unes poques engrunes i es nega en qüestions decisives. No hi ha hagut participació sobre els carrers amb urbanisme tàctic, la modificació de la Via Laietana, el tramvia per la Diagonal, i en tants altres aspectes.

Ara, per millorar el pati de l’Escola de les Aigües, aquí sí que juga la participació. Quin nom mereix aquest tracte per part del govern de Colau i Collboni als ciutadans?

Però, hi ha la segona qüestió apuntada, perquè per aquesta via es prenen decisions que afecten el conjunt de la ciutat presentant-se com a decisions de barri. És el cas del carril bici a la Via Augusta, però que també té el seu equivalent a Les Corts amb el carril bici a la Travessera o amb la pèrdua de cinc xamfrans al carrer Aragó que ara seran “Eco”, i continuant amb la liquidació de l’ultimíssim disseny de la retícula de Cerdà. En aquest cas la decisió ha correspost als veïns de l’Eixample.

És del tot evident que aquesta forma de procedir és incompatible d’un funcionament democràtic de la ciutat, perquè esdevé que petites minories acaben tenint, perquè ho vol Ada Colau, capacitat de decisió sobre qüestions que afecten a tots els ciutadans de Barcelona.

 Loading ...