El Niño, tècnicament oscil·lació del sud (ENOS), és un fenomen natural caracteritzat per la fluctuació a les temperatures de l’oceà Pacífic central i oriental associades amb canvis a l’atmosfera que té una gran incidència en les condicions climàtiques de diverses parts del món. És un altre gran canvi recurrent del més freqüent, La Niña que ara està finalitzant en un episodi plurianual.
Les previsions sobre El Niño enguany és que començarà i es produiria entre maig i juliol i tendirà a augmentar al juny i l’agost amb unes probabilitats que oscil·laran entre el 60 i el 80%, i persistirà els seus efectes en l’hemisferi nord fins al 2024. Aquest fet provocarà, segons l’Agència de l’ONU, responsable de les previsions del temps atmosfèric, un augment de les temperatures a escala global i sequera i precipitacions en diverses regions del món, inclosa la nostra. Per aquesta raó és previsible que el 2023 sigui l’any amb què se superi l’augment d’1,5º C d’escalfament a causa d’aquesta aportació extra d’energia.
Com ens afecta això a nosaltres en concret? Doncs que tindrem un estiu molt càlid. Cal veure com es distribueix aquest augment, però sens dubte tindrem períodes d’onades de calor i de nits tropicals molt freqüents. També serà difícil que plogui durant aquest període i, per tant, la previsió seria que també tinguéssim un estiu sec, si bé és possible que a la tardor hi hagi precipitacions. L’única bona notícia a escala local és que previsiblement l’hivern que ve serà molt més humit i segons com es distribueixin les precipitacions podrem recuperar en bona part la sequera hidrològica que pateixen els nostres embassaments.
L’hivern serà més fred al nord d’Europa i, pel que hem dit, més humit i més temperat del normal al sud. Per tant, mentre que als països nòrdics es produiran hiverns extrems, a la zona mediterrània se’ns presenta un llarg període que oscil·larà entre les temperatures altes d’aquest estiu i el fred molt moderat de l’hivern; en definitiva, que podrem necessitar la gavardina o el paraigua, però farem un ús molt restringit de l’abric.
Aquest fet tendirà a augmentar la bombolla de calor a les ciutats. A Barcelona, afortunadament ,el mar limita els increments de temperatura, però en contrapartida genera una elevada humitat ambiental i, per tant, una temperatura de xafogor que és realment el que ens impacta en el nostre dia a dia, molt elevada.
La vall de l’Ebre i, per tant, aquesta part del territori català, serà particularment calorosa com ja ha començat a manifestar-se, situant-se amb facilitat per sobre dels 30 °C.
En conseqüència, enguany pràcticament no haurem tingut primavera perquè l’estiu càlid i sec s’ha anticipat al mes d’abril. De manera que s’han assolit temperatures de rècords a la major part d’Espanya. Per exemple, a l’aeroport de Girona s’ha registrat una màxima de 3,1 °C per sobre de la temperatura habitual, mentre que aquest fet ha tingut molt poca incidència a l’aeroport de Barcelona perquè l’augment ha estat només de 0,9 °C per sobre de la mitjana. De fet, en tot aquest episodi climàtic que va començar a l’abril, l’àrea costanera central ha registrat un impacte molt moderat, però no així l’interior ni tan sols el prelitoral.
En realitat ja estem a l’estiu, hem de preparar-nos per un nou període de temperatures francament elevades i amb poca pluja. Un bon temps per anar a la platja, però desastrós per a l’economia i el treball del país.
Loading ...
