Extremadura no té mai una especial rellevància en la política espanyola. Ni la seva dimensió demogràfica ni el seu pes econòmic li donen joc, però això no vol dir que en determinades ocasions no tingui significació política el que passa en aquesta comunitat autònoma.
És el cas actual. El PP va fer un bon resultat empatant en escons, 28, amb el que era un feu del PSOE. Però la xifra esdevé insuficient per aconseguir la presidència sense el suport de Vox, que està present amb 5 escons, per tant, des d’una posició menor, però estratègica. L’èxit de la presidenta popular, María Guardiola, ha estat, per tant, notable, però no se’n surt perquè no obté el suport del partit que està a la seva dreta.
Guardiola va fer una campanya on va assenyalar amb ostentació i com a advertència cap a Vox que mai transigiria en el que eren les seves línies vermelles: la defensa contra la violència de gènere, l’avortament i el feminisme. No en va tenir prou en pensar-ho sinó que ho va dir i ho va remarcar.
El resultat ha estat que a la primera de canvi, malgrat que el PP i Vox tenen més diputats, la presidència del parlament ha estat per a una socialista i la majoria de la mesa correspon al PSOE i a UP. Fet que significaria una important limitació si Maria Guardiola acaba sent presidenta, perquè és atribució de la mesa establir l’ordre en el qual es debaten les lleis.
A conseqüència d’aquest fet, el discurs de Guardiola encara s’ha endurit més en relació amb Vox afirmant que al PP hi caben tots, però no Vox. Certament, allò de fer amics no sembla que sigui el punt fort de la candidata popular. I, per tant, a no ser que hi hagi un canvi radical d’escenari a hores d’ara tot apunta que s’hauran de repetir les eleccions, cosa que no passaria fins passat l’estiu amb tots els riscos que això comporta.
La qüestió està oberta, i serveix per a Extremadura i per a tota Espanya. Quin incentiu té Vox, que continua sent un partit de doctrina més que de poder, per votar al PP? En el cas d’Extremadura, quin incentiu li dona Maria Guardiola? La resposta és que cap. I per pactar són necessaris avantatges i també inconvenients per a les dues bandes. Hi ha d’haver un motiu per fer el pacte que sigui vist com a necessari per a les dues parts. Si aquesta condició no es dona el resultat és el que estem veient a Extremadura.
L’escenari espanyol és clar. Totes les enquestes, menys la del CIS i amb un lleuger matís la del diari El País, donen la majoria absoluta al bloc format pel PP i Vox, i al mateix temps s’assenyala que el PP sol difícilment podria governar. En algunes enquestes li atorguen més escons que al conjunt de PSOE i Sumar, però en altres no, i en tot cas si volgués anar a aquesta solució en minoria, hauria de comptar com a mínim amb l’abstenció de Vox. Això si no passa, cosa més probable, que la suma de pràcticament tots els altres partits on tenen un gran pes els independentistes i nacionalistes catalans i bascos a més del BNG, facin fins i tot impossible aquesta opció de governar com a minoria més votada.
Des d’aquesta perspectiva el PP necessita a Vox, però aleshores la seva campanya de devorar el sanchisme haurà d’ajustar-se als punts de vista que el seu significat té per al partit situat a la seva dreta. Si no és així, l’ombra que avui plana sobre Extremadura podria donar-se sobre tota Espanya l’endemà de les eleccions de juliol.
Loading ...
