Pot el “Gran Debat Nacional” salvar el mandat de Macron?

Al desembre passat, en plena crisi dels Armilles Grogues i amb un país que semblava al límit de la guerra civil, el president francès Emmanuel Macron decidí organitzar el “Gran Debat Nacional”.

La idea consistia en donar la paraula als francesos perquè expressessin les seves queixes i fessin les seves demandes. Des de llavors, arreu de França ja s’han organitzat 3.000 sessions. Els principals punts debatuts es registren i s’envien a París. Ja s’han enviat més d’un milió de suggeriments o comentaris per internet, i encara hi ha 3.000 sessions de debat més programades fins a la fi de l’exercici.

De moment ha funcionat bé: la pressió sobre el president de la República, acusat de governar pels rics sense consultar la majoria, ha baixat notablement. Macron, que es rumorejava que es trobava al desembre en estat pràcticament de crisi nerviosa, ha recuperat el dinamisme que caracteritzà la seva campanya electoral.

Vet aquí, però, el problema del Gran Debat: la seva essència són paraules i imatges de Macron en mànigues de camisa i amb un micròfon a la mà. Quan, dintre d’un parell de mesos, el govern faci una síntesi dels fruits del debat i hagi d’actuar, la crisi tornarà probablement a fer acte de presència.

Les protestes dels darrers mesos, i les sessions del debat que ja han tingut lloc, han deixat clar que els francesos volen pagar menys impostos i rebre més serveis. Es tracta de quelcom de complicat tenint en compte els altíssims nivells impositius a les classes altes de França i les mesures de despesa pública extra amb que Macron calmà els Armilles Grogues al gener.

A més a més, els temes en que està estructurat el Gran Debat (impostos, democràcia, organització de l’estat i transició ecològica) només responen a part de les principals preocupacions dels francesos. No hi entren ni immigració, ni terrorisme, ni Europa. Possiblement siguin temes massa incendiaris, però que si no s’adrecen seguiran incrementant la desconfiança de molts francesos envers les seves institucions.

Finalment, la imatge que dóna el Gran Debat de França és parcial: la seva pròpia naturalesa fa que només hi participin les persones d’esperit cívic. S’hi escolten moltes veus provinents del món rural, bressol del moviment dels Armilles Grogues. Però de les barriades de les grans ciutats, on viuen importants comunitats d’origen estranger, pràcticament no arriben fotografies.

En qualsevol cas, cal apuntar que els Armilles Grogues i el Gran Debat ja han aconseguit quelcom de important: posar al centre d’atenció les preocupacions dels francesos rurals i de rendes mitjanes-baixes, fins ara deixats de banda per les reformes de Macron.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú