A Europa resulta pràcticament impossible trobar exemples de polítiques a seguir pels qui defensen una reducció dràstica de la immigració massiva i de baixa qualificació.
La idea que aquesta immigració és en el millor dels casos una benedicció pels països d’acollida, i en el pitjor un mal necessari perquè l’economia no s’aturi està tan estesa que forma part del que els anglosaxons anomenen “saviesa convencional”.
Qualsevol que s’hi oposi no sols és un execrable xenòfob, sinó també un ase econòmic.
En aquest context resulta interessant l’anàlisi que Oren Cass, columnista del Financial Times i director del think tank nord-americà American Compass, ha lliurat recentment sobre els primers mesos de política migratòria de Donald Trump.
Cass parteix del veritable argument que ha afavorit la immigració massiva a Occident les darreres dècades. No es tracta de raons humanitàries ni d’un ideal multicultural, sinó dels interessos d’una part del gran capital.
Com Cass afirma: “durant dècades, la política econòmica nord-americana ha prioritzat l’influx constant de recursos humans barats -tant legals com il·legals- que ha beneficiat les empreses desitjoses de pagar els salaris més baixos possibles”.
I prossegueix: “aquesta estratègia ha permès beneficis empresarials abundants i béns i serveis barats, però ha soscavat les oportunitats pels treballadors nord-americans, descoratjant la inversió i imposant costos enormes a les comunitats“.
Tot plegat és reforçat per un discurs progressista de sobres conegut, mesclat amb arguments de caràcter pràctic com per exemple que independentment de les mesures coercitives que es prenguessin, els immigrants seguirien venint mentre els “problemes de fons” dels seus països d’origen no se solucionessin; i que si mai el flux migratori s’aturés, no quedaria personal per a netejar habitacions d’hotel ni per a recol·lectar collites.
L’acció de Trump durant els primers dies ha combatut aquest discurs i demostrat que és possible restablir l’ordre a les fronteres.
Al maig, per exemple, l’autoritat nord-americana de duanes i fronteres anuncià que no hi havia hagut cap estranger clandestí que hagués estat expulsat des de dins del territori dels Estats Units, comparat amb 62.000 del mateix mes de l’any anterior. En tan sols quatre mesos, l’administració Trump ha aconseguit reduir en un 93% les entrades il·legals en la zona sud-oest, segons fonts oficials. Un primer mite cau: que els “murs” no poden contenir la immigració irregular.
Un segon mite: que no és possible expulsar els immigrants que han entrat de forma il·legal a un país occidental: dades independents estimen que l’administració Trump n’ha expulsat més d’un milió en menys de mig any. Això sí, als Estats Units el Tribunal Suprem ha frenat en sec l’intrincat sistema judicial que a Europa bloqueja sistemàticament aquest tipus d’iniciatives.
Un tercer mite és que els immigrants clandestins venen per a fer feines que els natius o immigrants regulars no acceptarien. Doncs bé, segons dades oficials nord-americanes, entre gener i juny el nivell d’ocupació dels treballadors natius ha augmentat en més de dos milions, mentre que el dels treballadors estrangers ha baixat en més de mig milió.
Es tracta del primer semestre en què s’inverteix una tendència dels darrers cinc anys (equiparable a efectes pràctics a la presidència de Joe Biden), durant els quals els treballadors estrangers s’havien beneficiat de prop del 90% dels nous llocs de feina. Els sona?
La clau de l’èxit inicial de Trump ha estat la mateixa que el fa triomfar a l’escenari internacional: deixar clar quines són les seves intencions, i sobretot, aplicar les amenaces. En el cas de la immigració, es tractava que els immigrants clandestins entenguessin que no els quedava altra opció que marxar, i a les empreses, invertir en una força de treball més reduïda, productiva i millor pagada.
A llarg termini, l’administració Trump ha d’articular el seu programa migratori en un cos legislatiu que deixi clar a les empreses que no tolerarà amagar la contractació d’immigrants en situació irregular, mentre que s’ofereixen incentius a qui ja està als Estats Units a declarar la seva situació, bé sigui per a regularitzar-la, bé per a organitzar una sortida ordenada del país.
La idea que aquesta immigració és en el millor dels casos una benedicció pels països d'acollida, i en el pitjor un mal necessari perquè l'economia no s'aturi està tan estesa que forma part del que els anglosaxons anomenen saviesa… Share on X
Loading ...
