Des de l’inici de la pandèmia de Covid-19, els progressistes de banda i banda de l’Atlàntic viuen immersos en una fantasia segons la qual quant més s’obri l’aixeta del crèdit, millor per les rendes baixes.
No obstant, els tipus d’interès baixos estan al darrere de la desigualtat creixent que afecta totes les economies occidentals.
Els tipus baixos d’interès han tendit sempre a incentivar l’especulació i provocar bombolles de deute
Segons explica Rana Foroohar, una coneguda economista i periodista nord-americana que es declara progressista, els tipus baixos d’interès tendeixen a incentivar l’especulació i provocar bombolles de deute. I quan les bombolles esclaten, els més perjudicats són sempre els dels esglaons més baixos de l’escala social.
Els progressistes, apunta Foroohar, pensen una política monetària flexible i tipus d’interès baixos constitueixen la millor recepta per reduir l’atur, particularment per a les classes treballadores.
No obstant, la recerca acadèmica ha demostrat que els mateixos tipus baixos que permeten augmentar l’endeutament públic són un factor clau per explicar les desigualtats econòmiques. En efecte, els tipus baixos empenyen els inversors a trobar mitjans alternatius per obtenir beneficis a curt terme.
Als Estats Units, el 10% de la població posseïx el 84% de les accions de borsa
Un context econòmic en que la inflació es manté baixa i els tipus d’interès propers a zero fa obligatòriament que els inversors es desinteressin dels préstecs i bons i que es llencin en canvi a la inversió en borsa, capaç de generar beneficis sense inflació. Això explica que la borsa arribés fa pocs mesos als seus màxims històrics, generant una enorme bombolla que podria explotar en qualsevol moment.
Degut a la concentració cada cop més gran de la riquesa, l’inversor de borsa s’enriqueix sense que el consum en un país s’incrementi sensiblement: als Estats Units, el 10% de la població posseïx el 84% de les accions de borsa. La cadena de valor es trenca abans que comenci a funcionar per a tots els sectors econòmics i estrats socials.
Curiosament, els mercats financers i les esquerres nord-americanes estan d’acord en pressionar perquè la Reserva Federal no pugi els tipus d’interès
Curiosament, apunta Foroohar, els mercats financers i les esquerres nord-americanes estan d’acord en pressionar perquè la Reserva Federal no pugi els tipus d’interès. Els primers, perquè s’aferren com és habitual als guanys a curt termini; els segons, en canvi, perquè viuen de la fantasia del diner fàcil i volen seguir incrementant la despesa i l’endeutament públics.
L’actual president de la “Fed”, Jay Powell, ha expressat la seva preocupació per la persistència de la inflació. Una estimació que li ha valgut un allau de crítiques del Partit Demòcrata, temerós que la Reserva Federal desacceleri encara més el seu gegantesc programa d’ajuda a l’economia nord-americana.
Un panorama similar es dona a Europa tot just quan els fons europeus de recuperació comencen a arribar. Potser massa tard.
Foroohar estima que s’ha tensat massa la corda de la política monetària. Retardar encara més el tancament de les aixetes del diner fàcil generarà efectes nocius per a l’economia, especialment per a les classes baixes. Proposa doncs accelerar la fi del programa de recuperació i recuperar una certa disciplina monetària.
Per desgràcia, tal i com la campanya electoral alemanya ha demostrat, Europa va com sempre endarrerida i segueix pensant en gastar i gastar. Caldria doncs que el Banc Central Europeu desacceleri més ràpidament els seus estímuls.
