La tardor es presenta optimista a la UE des del punt de vista sanitari i econòmic

La tempesta escampa i les institucions  comencen a preparar  de manera coordinada la postpandèmia.

A la seva reunió del 9 de setembre, el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE)  ha decidit que  ha arribat el moment d’utilitzar menys  estímuls monetaris per a combatre la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus. El Consell ha arribat a una difícil unanimitat entre els països “coloms“ i endeutats del sud com Espanya, inquiets per la reacció dels compradors de bons nacionals, i els països “falcons” del nord com Alemanya, preocupats per l’alça de preus  i els tipus negatius dels darrers anys.

Amb una recuperació econòmica que  va prenent forma i amb els preus pujant, el BCE ha decidit que a partir del quart trimestre de l’any   executarà  “a un ritme moderadament menor“ el programa de compra de deute derivat de la pandèmia (programa d’emergència en curs,  PEPP, Pandemic Emergence Purchase Programme) que suposa l’astronòmica xifra d’1,85 bilions d’euros. Comença d’aquesta manera un procés de normalització de la política monetària del BCE, que  serà llarg, tal com ho desitgen els països molt endeutats. Les compres del programa PEPP  anticrisi, llançat quan va esclatar la pandèmia, han suposat la injecció de 80.000 milions d’euros al mes a l’economia, que ara  baixaran   a 60 o 70.000 milions.

El cop de timó  es basa en l’apreciació de  dues realitats: la inflació i la sortida de la crisi. La inflació a l’eurozona ha assolit el mes d’agost el 3%, el seu nivell més alt des de l’any 2011. En països com Alemanya, on l’augment desmesurat dels preus evoca els pitjors fantasmes de la seva història recent, l’IPC (Índex de Preus al Consum)  és actualment del 3,9%, el màxim gairebé en trenta anys. És normal que hi hagi nervis en el Bundesbank. El BCE insisteix que gran part de la inflació europea és temporal i pronostica una inflació de només el 2,2% per a aquest any, de l’1,7% el 2022 i de l’1,5% el 2023. La inflació subjacent- que descompta els preus dels aliments i de l’energia perquè són més volàtils -a la que el BCE també fa atenció, serà  molt inferior: de l’1,3%, 1,4% i 1,5% per a aquest any i els dos següents.  És una cota inferior a l’objectiu del BCE, fixat ara en el 2%, amb la flexibilitat adoptada en la revisió d’aquest any.

Al costat de la inflació, l’altre element clau per fixar la política monetària del BCE és el creixement,  factor determinant per valorar si la crisi s’està superant i es justifica o no el manteniment de les mesures excepcionals  com les que ara estan vigents. En aquest cas, el BCE pronostica que l’economia de l’eurozona creixerà aquest any un 5% -davant el 4,6% que havia pronosticat el juny-, una altra vegada 4,6% l’any vinent i es frenarà fins al 2,1% el 2023.

La presidenta del BCE, la francesa Christine Lagarde,  és optimista i per això no tem efectes negatius per reduir una mica els estímuls. Acaba de declarar  que “la fase de rebot en la recuperació de l’economia de la zona euro avança més i s’espera que la producció superarà el nivell anterior a la pandèmia a final d’any; amb més del 70% dels adults europeus vacunats, l’economia s’ha obert en gran manera, permetent als consumidors gastar més i a les empreses augmentar la producció;  la velocitat de la recuperació dependrà del curs de la pandèmia i de les vacunacions“.  El BCE preveu que el conjunt de la zona euro haurà recuperat a finals d’any  el  PIB que tenia abans de la crisi provocada pel coronavirus, encara que   no serà el cas de tots els països.

El BCE  no es troba encara en fase de retirada  (tapering en anglès) dels estímuls monetaris, sinó en un inici tímid de retirada.  Per aquest motiu,  ni les borses ni el deute dels països s’han immutat. L’aterratge cap a una certa normalitat es produiria   a la primavera de 2022, quan el programa de lluita contra la pandèmia PEPP  s’extingiria  i es recuperaria el ritme de compres ordinari.

Al marge dels canvis anteriors,  la resta de mesures habituals del BCE continuen en vigor:   tipus d’interès  intactes  i  taxa de referència del 0%; tipus d’interès nuls negatius per al crèdit a llarg termini a la banca si aquesta presta a particulars i empreses; facilitat de dipòsit de la banca  al tipus del 0,5%; programa de compra d’actius habitual amb una injecció de 20.000 milions d’euros al mercat cada mes; reinversió del deute que vagi  vencent fins a finals de 2023; i, si la situació ho torna a exigir,  reafirmació de més expansió monetària.

Una vegada decidida la senda per al pròxim trimestre, l’atenció se centra en el Consell de Govern de desembre. S’espera que aleshores el BCE prengui una decisió sobre el PEPP.

Per la seva banda, l’Eurogrup (reunió de ministres de Finances de la zona euro) s’ha reunit el 10 de setembre i ha constatat una situació optimista en termes  econòmics i sanitaris. Amb el 70% de la població vacunada, la UE ha complert puntualment els seus objectius. L’economia ha començat a créixer amb força, els principals organismes econòmics mundials no fan més que millorar les seves previsions per a l’eurozona i l’atur ha començat a caure.

A diferència del que va passar durant la crisi de l’euro del 2011, l’Eurogrup no té pressa per  collar més fort els Estats membres  i  tornar com més aviat millor a l’ortodòxia pressupostària, car tem tant un possible revés epidemiològic com repetir els errors polítics del passat. El Comissari europeu d’Economia, l’italià Paolo Gentiloni, ha apostat per una reforma “en profunditat“ de les normes pressupostàries de la zona euro recollides a l’antic Pacte d’Estabilitat i Creixement, segons les quals el dèficit del pressupost  ha d’estar per sota del 3% i el deute per sota del 60% del PIB dels països. Aquests topalls estan suspesos de forma excepcional per fer front a la pandèmia. A l’Eurogrup preval l’opinió de què, en qualsevol cas,   s’haurà d’esperar als resultats definitius de les eleccions a Alemanya  i a un posterior  acord francoalemany perquè la reforma tiri endavant.

Coincidint amb la reunió de l’Eurogrup a Brussel·les, i  també amb les seves tesis,  l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, amb seu a París)   ha decidit  no tornar ràpidament a una disciplina fiscal més gran per reequilibrar els comptes dels estats dessagnats pels esforços pandèmics.  En un estudi presentat sobre la zona euro declara el següent: “El marc fiscal vigent ofereix certa flexibilitat, però el seu estricte compliment requeriria un gran esforç per consolidar les finances públiques en els pròxims anys i per tant es corre el risc de fer descarrilar la recuperació econòmica en marxa“. Per tant,  l’OCDE estima que la tornada prematura a les polítiques d’austeritat no sembla ser una bona idea. També coincideix amb el BCE pel que fa a la continuïtat dels  estímuls monetaris.

 Loading ...