Vivim en una policrisi. Les conseqüències de les grans ruptures de la societat desvinculada

Policrisi és una nova paraula que defineix bé la situació en què estem instal·lats, si bé és tan nova que el xat GPT, la intel·ligència artificial a l’abast de tothom, que ha revolucionat l’escenari, però que només té informació fins al setembre del 2021, manca de resposta sobre el seu origen.

També ha aflorat un altre concepte, permacrisi, elegit pel diccionari britànic Collins com a paraula de l’any 2022. Aquest terme respon a un període prolongat d’inestabilitat i d’inseguretat derivat d’una sèrie d’esdeveniments catastròfics. La irrupció de la COVID-19, la guerra a Ucraïna o la crisi energètica en podrien ser alguns.

Per la seva banda, la policrisi fa conviure cinc crisis alhora que, per si soles, ja suposarien un repte per a les autoritats econòmiques.

Actualment, aquestes cinc crisis són:

1. La sanitària. Encara que la situació avui dia és molt diferent de la del 2020, quan el món sencer patia la primera onada de COVID-19, els efectes de la pandèmia encara es fan notar, especialment a la Xina, que dos anys després d’aquells primers casos va travessar la seva pitjor onada, amb morgues i UCI saturades.
2. La geopolítica. Aquesta crisi és palpable a la guerra a Ucraïna, que va començar fa un any amb la invasió de Rússia, i en les tensions entre els Estats Units i la Xina.
3. La inflació. Tot i que fa temps que els preus van començar a pujar, avui la inflació es troba en taxes elevades de forma més intensa del que es preveia en un primer moment. La previsió per al 2023 és que la inflació baixi; de fet, ja s’ha començat a desaccelerar.
4. La crisi energètica. Ja a finals del 2021 els preus de l’energia a Europa van patir un fort repunt, que es va veure ampliat després de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Amb el conflicte, totes les mirades es van centrar en el gas i el petroli (Rússia és país exportador), a més de l’electricitat. L’alça dels preus ha contribuït a elevar la inflació durant el 2022. Tot i això, el fet que l’hivern estigui sent més suau del que s’esperava, juntament amb les mesures preses davant la crisi energètica, està alleujant la pressió sobre els preus.
5. La crisi climàtica. De totes les crisis, potser és la més complicada d’avaluar per la dificultat de mesurar-ne els efectes a llarg termini. Les conseqüències de la crisi climàtica són múltiples. Entre elles, l’ONU cita la pujada de les temperatures globals, cosa que provoca que pols i glaceres es fonguin, pugi el nivell del mar i afecti poblacions costaneres; la inseguretat alimentària i hídrica o els fenòmens meteorològics cada cop més extrems. També és un catalitzador de conflictes pels desplaçaments massius a la recerca de recursos.

Però aquesta és una visió benèvola de la realitat, perquè hi ha molts altres factors crítics que ens afecten a escala europea, espanyola i catalana.
Un d’ells és el de la immigració, font de tensions, desastres humanitaris i pressions internes. Per exemple, el català, en el seu ús social, està retrocedint malgrat la seva oficialitat de les activitats relacionals i professionals, fins i tot escolars. Només un terç de les llars són catalanoparlants.

Hi ha un potencial emigratori extraordinari a l’Àfrica del qual vivim només alguns aspectes, però no ha aconseguit ni de bon tros tota la seva dimensió. Àfrica és un continent que explota de joventut mentre que Europa viu una decadència cada cop més senil, submergida en una crisi de natalitat que creu que controlarà, si bé no sap com. Al mateix temps al Sahel l’islamisme de la guerra creix i avança. També guanya posicions Rússia al vessant militar desplaçant França.

I aquesta crisi de natalitat, aquest no voler o no poder tenir fills, a la ciutat de Barcelona la taxa de fertilitat és de 1,01 fills per dona, la meitat de la taxa de reemplaçament que caldria, comporta a llarg termini l’esfondrament de les nostres societats, tal com les entenem. Sense anar més lluny ja està succeint en ciutats com Barcelona o Berlín.

Hi ha una crisi de legitimació política a tots nivells, que qüestiona el fonament de tot l’entramat institucional. A Catalunya, la resposta a la pregunta del CEO, de quin és el principal problema, les respostes assenyalen precisament la política. En el cas d’Espanya hi ha una degradació d’algunes institucions com ara el Tribunal Constitucional a comptes de la partitocràcia.

Les ferides mal tancades, de la crisi del 2008 i la COVID. Aquesta ha marcat la nostra història, ha causat un mal tràgic amb la mort de les persones, sobretot grans, reduint per primer cop l’esperança de vida des de la Guerra Civil. Tot aquest desastre s’ha desenvolupat sense que es rendeixin comptes, sense que s’elaborés una nova legislació a partir de les experiències viscudes. El dany social del 2008 és lluny d’estar tancat.

La ruptura de les cadenes de valor va començar amb la Xina, el problema es va minvar, però la qüestió continua pendent perquè l’economia globalitzada requeria una pax romana que s’ha esfumat.

L’impacte de les ideologies emergents del segle XXI, el feminisme de la lluita de gèneres, les identitats polítiques LGBTIQ i una visió que redueix l’ésser humà a una espècie més, singularment destructora, ja passa factura i creixeran els seus costos, perquè les idees si quallen sempre tenen conseqüències, i sota aquelles la cohesió social és inviable.

Catalunya té un compte particular amb la seva pugna interna i externa amb la independència. Mentre que la qüestió dura i dura, el país declina, amb l’única excepció, i no és una bona notícia, del turisme massiu.

I això només és un esbós de la policrisi i la permacrisi, que no tenen solució si no s’aborden les grans ruptures que ha generat La Societat Desvinculada i el que he provat d’explicar donant-li forma de llibre. Una raó a favor seu és que editat el 2014, la nova reedició 2023, només ha exigit adequar algunes dades numèriques al desfasament temporal, però sense tocar absolutament res del text, perquè ara el que es diagnostica és molt més evident que quan va veure la llum per primera vegada.

Segueix-me al Twitter: @jmiroardevol

Segueix-me a facebook

 Loading ...