En ple clamor per lluitar contra el canvi climàtic, conseqüència de la Conferència Mundial sobre el clima (COP25) que se celebra a Madrid, s’ha produït un desastre ecològic al fràgil riu Besòs, causat per l’incendi en una planta de reciclatge de Montornès del Vallès, que segons els experts el fa retrocedir 30 anys, quan més que un riu era un curs d’aigua morta. La gravetat dels fets obliguen a formular importants interrogants que atenyen al bon funcionament d’aquest país en qüestions elementals.
La pregunta fonamental és si es podria haver evitat o almenys atenuar el dany causat? La primera consideració que cal fer sobre aquest punt és si la normativa mediambiental ofereix prou garanties quan fa possible que una indústria potencialment tan contaminant d’un curs hídric, estigui al llindar mateix del Besòs sense disposar de mesures extraordinàries.
Aquí estem parlant del capítol de la prevenció. És important abordar-lo perquè la densitat industrial que voreja el riu obliga a una seriosa revisió de tota l’activitat industrial que es du a terme en la seva frontera per evitar futurs incidents d’aquesta mena.
Catalunya, i en això el tarannà no es diferencia en res de l’espanyol, atorga molt poca atenció a les mesures materials de prevenció sobre catàstrofes causades per fenòmens irregulars. Ja ho vam apuntar en analitzar les informacions sobre l’altra gran catàstrofe en el curs d’un riu, aquesta de caràcter natural, en el cas del Francolí.
La segona qüestió és si la indústria complia amb la normativa exigible. Però aquesta serà la més fàcil d’esbrinar perquè l’administració necessita trobar desesperadament un responsable sobre el qual focalitzar la culpa. Però hi ha més qüestions.
Quan els bombers van intervenir per apagar el foc, en el seu desplegament i actuació van prendre en consideració el possible impacte que l’aigua utilitzada per l’extinció, que arrossegava productes químics de la indústria, podria tenir sobre el riu que discorre allà mateix? Aquesta és una altra pregunta obligada, perquè les urgències tan aclaparadores com les d’un incendi espectacular com el que es va produir, no haurien de ser un motiu suficient perquè no s’apliquessin protocols prèviament establerts per evitar greus danys ambientals. Els tenen els bombers de la Generalitat aquests protocols? És un altre extrem a dilucidar.
I ja entrats en les conseqüències, cal preguntar-se sobre si la resposta de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en el sentit que es produirà una regeneració natural, però no es pot saber quina durada tindrà fins a restituir la situació, és o no suficient.
És evident que només el procés natural de recuperació és la solució, però la qüestió rau en si es pot des d’ara facilitar-lo, o es lliura a la pròpia inèrcia dels fets i així es justifica no fer res.
L’ACA ha de presentar amb urgència un programa de recuperació, que ha de comportar accions importants des d’aquest mateix moment, perquè cal dir que els treballs que es fan per recuperar individus de la fauna que vivien al riu són massa pobres i escadussers, i que haurien d’haver estat més importants. Programa i pressupost és el que la Generalitat ha de presentar amb urgència.
Com urgent és que el Parlament de Catalunya aconsegueixi trobar temps dels seus eterns debats sobre l’independentisme i presos, i examini amb cura, llum i taquígrafs les causes, les conseqüències i la resposta a la catàstrofe del riu Besòs.
