A aquestes alçades del calendari, queda clar que tant el govern de la Generalitat, presidit per Pere Aragonès, i el de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcaldessa Ada Colau, han fracassat rotundament en les seves polítiques i objectius perseguits. La diferència radica només en el fet que mentre que Aragonès fracassa per impotència, Ada Colau ho fa per la reiteració i la magnitud dels errors comesos.
Es tracta d’un fracàs que implica a les quatre primeres forces polítiques de Catalunya i, per tant, es pot dir sense exagerar que estem davant una profunda crisi dels partits i les institucions de govern catalanes.
Tant en el cas de la Generalitat com de l’Ajuntament hi ha un continuat degoteig de males notícies que indiquen pèssims resultats en la gestió. Ara mateix, per exemple, s’anuncia que el Primavera Sound 2023 ja no serà exclusiu de Barcelona, sinó que serà compartit per Madrid amb el que significa de pèrdua de protagonisme d’un esdeveniment artístic de primera magnitud. Barcelona ara ja no pateix la competència de Madrid, capital que l’ha superat en molt, sinó que veu disputada la seva preeminència per ciutats molts menors com és el cas de Màlaga, que fa uns anys ningú s’hauria atrevit a equiparar.
Des del punt de vista de l’activitat cultural, tecnològica, de l’ocupació i la dinàmica econòmica, Màlaga està corrent molt més de pressa que Barcelona. Naturalment, juga a favor de la capital catalana la gran diferència de grandària, però en termes qualitatius Barcelona està deixant de ser acceleradament capdavantera en molts àmbits econòmics i culturals.
A aquest fet se li uneix el desgavell en el funcionament de la ciutat, que té en la mobilitat una de les principals causes de crítica, però no l’única. També el greu desequilibri urbanístic. Mentre es pinten noves illes de color verd, zones senceres de la ciutat com la ronda de Sant Antoni, una via crucial, el Raval, la plaça dels Països Catalans i el seu entorn i un llarg etcètera, pateixen una profunda degradació urbanística per manca d’atenció del mateix Ajuntament.
Resulta increïble a aquestes alçades que una via emblemàtica com Les Rambles no hagi iniciat la seva remodelació reiteradament anunciada, aprofitant precisament la davallada turística.
Pel que fa al govern, l’últim fet que cal situar en l’àmbit negatiu és l’anunci que finalment el grup Volkswagen-Seat persegueix instal·lar la seva gran factoria de bateries a Sagunt. No anirà a Extremadura, com preferia el govern espanyol, però tampoc s’instal·larà en les proximitats de la plata de Martorell, com havia estat un propòsit inicial.
Ja no es tracta que la famosa taula de diàleg sigui una ficció, sinó que la mateixa comissió bilateral, aquella que estableix els traspassos de competències, després de la seva recent reunió, presenta un balanç molt pobre. El mateix president Aragonès ha qualificat de “petits, parcials i insuficients” els resultats. Però a més de la queixa, cal preguntar-se de què és capaç el govern català per aconseguir millors resultats, sobretot si es considera que 13 diputats del partit d’Aragonès al Congrés són decisius per a Sánchez.
El president de la Generalitat ha d’acabar amb aquest llistat de lamentacions i peticions que cauen en el buit i utilitzar la força política de que disposa, una de les més grans que mai ha tingut un govern català a Madrid, per la feblesa parlamentària de Sánchez, per obtenir resultats tangibles. Mentre això no es produeixi, el balanç del govern és un fracàs que es caracteritza a més per les seves incompareixences.
No cal recordar-ne una de tan notòria com la seva absència a la factoria de Seat quan la visita del rei, un pecat que segurament encara expiem, però és que a més la Generalitat renuncia, per raons que ella sabrà, a la quota de poder que li correspon amb les presències europees. De manera rotativa les autonomies tenen presència en diversos àmbits de la UE. Però tots els que li han anat corresponent a la Generalitat han estat objecte de renúncia. Es tracta dels consells europeus sectorials. L’any passat va cedir el seu lloc al Consell d’Ocupació, Polítiques Socials, Sanitat i Consumidors, i també al Consell de Sanitat. Enguany li correspon el Consell de Joventut i el 2023 el de Medi Ambient.
Aragonès per la seva banda continua sense assistir a les reunions de presidents autonòmics. De la mateixa manera que ho fa Jaume Giró en els debats de finançament econòmics. Aquestes absències, lligades a la migradesa de resultats, és disparar-se trets al peu perquè en nom d’una independència sense horitzó no es pot estar renunciant al poder que confereix la presència i participació política en les instàncies que tracten de qüestions decisives per a la vida dels catalans i la seva economia.
Loading ...
