Com tot allò que té a veure amb els partits polítics, les decisions sempre són polèmiques i els acords molt difícils, però en aquesta ocasió sembla inqüestionable que el bé comú es decanta per la banda de l’ajornament de les eleccions del 14 de febrer a causa de la pandèmia.
El partit socialista s’ha mostrat desfavorable i és molt possible que el govern espanyol actuï jurídicament per impedir-ho. També, les principals organitzacions patronals i la UGT s’han oposat a l’ajornament, però en aquest cas les dades són ben eloqüents i els testimonis dels experts també. L’última organització de pes que s’ha declarat partidària de l’ajornament és l’Organització Mèdica Col·legial, que considera “incompatible sanitàriament” la celebració d’eleccions. No és una veu que pugui menystenir-se ni considerar-se políticament partidista.
La previsió sobre l’evolució de la Covid-19 ho aconsella. Segons el departament de Salut de la Generalitat, en l’escenari més probable, el 14 de febrer es produirien 3.000 casos al dia i amb el més desfavorable 4.000 casos. Les places a les UCI estarien pràcticament ocupades per una majoria de malalts de la Covid-19, en concret 620 segons la previsió bona, i 750 segons l’escenari advers. Cal considerar que el 14 de gener el nombre de casos s’ha situat en 4.473 i la previsió és que s’incrementi assolint un màxim el dia 19 arribant als 5.000-6.000. A partir d’aquí s’iniciaria una lenta davallada que tampoc garantiria la normalitat al mes de març.
En aquest sentit, la proposta del PSC d’ajornar-les només un mes no sembla aconsellable en una relació cost-benefici en la qual s’hi juguen les vides humanes. El més lògic és l’ajornament i, un cop presa la decisió, la data es desplaci a un termini absolutament segur, perquè no vindrà d’uns mesos celebrar les eleccions si a canvi salvem vides.
Cal considerar que en el moment actual estan morint una mitjana de 60 persones diàries i aquesta proporció creixerà perquè és el darrer efecte de l’impacte dels casos. La seqüència ben coneguda és que primer augmenten el nombre de casos, a continuació els ingressos hospitalaris, la presència a les UCI i finalment la taxa de defuncions. Hi ha un altre factor a tenir en compte, i és que la congestió provocada en els llits UCI a causa de la Covid-19 impedeix que altres patologies que necessiten aquest tipus d’assistència puguin accedir-hi, i per tant es produeix una mortalitat col·lateral que és efecte de la pandèmia, però que no es registra com a defuncions ocasionades per aquesta. Per tant, quan la saturació del sistema hospitalari augmenta, el nombre de defuncions són superiors a les ressenyades directament per causa de la Covid-19.
Donat que estem a l’inici d’un període de vacunació, sembla lògic que un bon escenari electoral seria aquell que es produís quan hi hagués una massa suficient de població immunitzada i això situaria les eleccions just passat l’estiu, segons les previsions del govern espanyol.
És una contradicció molt perillosa que el candidat del PSC sigui alhora ministre de Sanitat i a la llum de les dades disponibles no exerceixi com a tal valorant positivament la suspensió de les eleccions, i es deixi portar per l’interès partidista, cosa que també faria el govern Sánchez si intenta recórrer a la justícia per evitar l’ajornament. Malgrat tot, això segon sembla difícil perquè automàticament sobre aquesta decisió se situarien els focus de seguiment de la pandèmia i si els resultats fossin negatius, com és del tot previsible, el desgast polític seria extraordinari.
Perquè les eleccions puguin desenvolupar-se amb llibertat i seguretat és necessari haver netejat de manera substancial el risc de contagi. Aquesta opció fa uns mesos hauria estat difícil. Ara, amb el procés de vacunació està perfectament a l’abast.
Loading ...
