Per al 2024, el govern espanyol diposita una pesada llosa sobre les nostres esquenes

A Espanya a partir del 2024 no podran circular sota risc de sanció els cotxes amb etiqueta B i en aquelles ciutats on han establert Zones de Baixes Emissions (ZBE), Madrid en primer terme. Barcelona és una singularitat perquè la justícia va suspendre la normativa municipal sobre l’OCDE, l’Ajuntament ha recorregut i s’està a l’espera que es dicti sentència i si hi ha o no un nou recurs per algunes de les parts. La incertesa sobre els cotxes amb aquesta etiqueta plana sobre Barcelona.

I no són pocs, el 31,5% dels turismes i comercials lleugers que equivalen a 9,4 milions de vehicles tenen etiqueta B. A més un altre 30% no tenen etiqueta. Per tant, més del 60% dels vehicles estan afectats per les prohibicions ja en vigor o pròximes, en especial al que es refereix a l’accés i circulació a les grans poblacions. És clar que davant aquesta perspectiva alguns ajuntaments ja s’han fet enrere per exemple el de la ciutat de Badalona, una de les més grans de Catalunya.

El govern espanyol pressiona perquè totes les urbs d’una certa dimensió apliquin aquestes restriccions, però paradoxalment ha començat el seu mandat com a president de torn de la UE afluixant la pressió sobre les limitacions d’emissions per part dels vehicles. Al final la pressió d’una sèrie de països, entre els quals hi havia Itàlia i França, ha prosperat.

La UE es regeix per les normes 6 i 7 en relació amb les emissions que han anat introduint igualment un procés de reducció de diòxid de carboni (CO₂) i altres contaminants que obliguen a modificacions creixents als fabricants d’automòbils. Han establert les ZBE en ciutats europees entre elles les espanyoles. Però és cada país qui estableix la restricció. També s’han establert subsidis, en el cas espanyol molt pocs, i impostos, aquests clarament sí, per gravar els vehicles contaminants i incentivar els vehicles elèctrics.

Es fomenta la infraestructura de càrrega elèctrica, però en aquest capítol Espanya està a la cua i aquest fet limita seriosament l’adquisició de vehicles amb aquest tipus de motor. Fet que unit al preu més alt que tenen, situa Espanya a la cua de cotxes elèctrics. La UE havia establert objectius molt ambiciosos per al 2023 consistents en prohibir la venda de cotxes contaminants.

Ara la Comissió proposa modificar la normativa Euroset de manera que retardi del 2025 al 2027 l’entrada en vigor dels límits i les condicions d’emissió dels cotxes nous. En el cas dels vehicles industrials el retard fins al 2029. S’ha introduït, però una novetat establint límits per les partícules que emeten els frens i els neumàtics que s’afegiran a les altres restriccions. Però, i això és important, la prohibició de cotxes que emetin CO₂, és a dir els de combustió que incorporen també els híbrids, es prolonga del 2030 al 2035. També està sobre la taula la proposta alemanya d’exceptuar d’aquesta limitació aquells vehicles que consumeixin combustibles sintètics. Per tant, el panorama general ha afluixat les restriccions i encara és possible que en la mesura que ens acostem a les noves dates es tornin a flexibilitzar perquè la producció d’automòbils és bàsica per a la indústria europea i és dubtós que el tot elèctric pel 2035 pugui ser una realitat.

Situats en el cas d’Espanya, però la batacada que s’acosta per a una bona part de la població, la situada en les rendes mitjanes i baixes, serà important perquè obliga a canviar el cotxe i si se’n compra un de nou ha de pensar-s’ho dues vegades si és de gasoil, gasolina o fins i tot híbrid, donat que en poc més d’una dècada no es podran vendre i això significa que molt abans el seu valor s’haurà depreciat. El ciutadà, per tant, de cara al 2024 haurà de gratar-se la butxaca. El problema es multiplica si es considera que l’any que ve el govern Sánchez, si continua, retirarà totes o la majoria de les subvencions actuals dirigides a pal·liar la inflació, malgrat que aquesta, segons totes les previsions, continuarà sent alta.

A aquest panorama s’hi afegeix el fet que Espanya és el país gran de l’OCDE i un dels tres d’Europa on més s’han apujat els impostos. La llosa que tot plegat configura sobre les esquenes dels ciutadans és monumental.

 Loading ...