PDeCAT, també és dels que vol la república ara?

El PDeCAT, i més concretament la seva líder, Maria Àngels Chacón, va presentar dies enrere la seva proposta per crear una nova organització que representés una alternativa per a l’independentisme, com el bloc que configuren socialistes, Comuns i Podem. Entre la llarga llista de punts programàtics que va anar desgranant, en cap moment va formular-ne un tan important com és el de la supressió de la monarquia a Espanya i la seva substitució per la república. Doncs bé, això és exactament el que ha fet el PDeCAT al Congrés dels Diputats.

Els que s’anomenen socis del govern, ERC, Bildu, BNG, JxCat i la CUP, junt amb el PDeCAT, han presentat una sèrie d’esmenes al projecte de llei de memòria democràtica, i, si les informacions publicades no enganyen i les fotografies fetes pels autors no menteixen, en aquell grup hi figura clarament el partit de Chacón. L’esmena concreta que la monarquia espanyola és conseqüència de la dictadura franquista i que va jurar lleialtat a Franco i als principis del “movimiento” en la persona de Juan Carlos de Borbón, i que el seu jurament va ser una exaltació de la guerra i la dictadura. Per aquest fet demanen suprimir la monarquia i evidentment eliminar tots els seus privilegis i prerrogatives. Neguen el valor del referèndum sobre la forma d’estat que es va fer i, en aquest sentit, no concedeixen cap valor a la Constitució ni a la seva aprovació pel poble. En definitiva, neguen el capítol més important i més edificant de la història recent d’Espanya, que ha permès l’actual sistema democràtic, avui certament degradat, però sobretot a mans dels qui són els successors d’aquells que van fer la transició i no a causa d’aquesta.

També demanen en aquest text modificar una sèrie d’articles de la llei d’Amnistia de 1977 suprimint precisament els apartats que exoneren de responsabilitat a les autoritats i funcionaris de l’estat, i volen que aquests siguin jutjats avui en dia i que se’ls hi imposin les penes corresponents acusats no gens menys, de delictes de genocidi, lesa humanitat, de guerra i altres violacions dels drets humans. Tot plegat és una brutalitat política que intenta reescriure tota la transició i la construcció de la democràcia espanyola i també catalana.

Quan es titulen com a socis del govern cal fer esment que a la llista, si bé apareix Bildu, no forma part dels signants el PNB perquè tenen prou rigor com per no fer aquests números parlamentaris, i ningú negarà al PNB la seva lluita activa contra el franquisme i alhora el seu important paper en la transició. De tots els partits signants, cap existia ni té consciència històrica d’enfrontar-se al franquisme i de pactar i construir la nova democràcia, excepte ERC que, aleshores, era un partit de presència més nominal que real, amb més exiliats que seguidors a l’interior. Que a tot aquest grup se li afegeixi el PDeCAT, que signi iniciatives d’aquesta mena de la mà de la CUP i que alhora vulgui ser pal de paller d’una alternativa centrada a Catalunya és una contradicció que mereix una explicació pública, i encara millor una rectificació.

No hi pot haver alternativa quan allà on es té presència parlamentaria, perquè no va aconseguir-la al Parlament de Catalunya, demanen la derogació de la monarquia i la liquidació de l’Amnistia de 1977 que no faria altra cosa que polaritzar més l’actual ja molt conflictiva política que es fa al nostre país.

Només ens faltaria ara que enlloc de tenir una figura que s’ha mantingut per sobre de les derives partidistes, hàgim de votar per qui ha de ser el president de la república. Realment, la nostra vida política està plena d’irresponsables.

 Loading ...