Davant les dificultats que s’estan presentat per poder vacunar totes les persones que ho necessiten i desitgen fer-ho a nivell mundial, una solució que es proposa és alliberar la producció de les vacunes de les patents que ara hi ha, doncs, pel que sembla, poden restringir la seva fabricació
En aquest sentit, s’ha plantejat, i s’està plantejant aquests dies, un debat a nivell internacional sobre si s’hauria o no de promoure l’alliberament de les patents per a la producció de la vacuna, existint opinions favorables i contràries.
En relació amb això, el passat 27 d’abril, el doctor Abel Nova, metge de Família i membre de el Grup de Treball de Bioètica de la SEMFYC, concedia una entrevista relacionada amb el «passaport de vacunació», en què afirmava que “és urgent eliminar les patents per facilitar l’accés mundial a les vacunes”; però, al nostre parer, el problema no és tan senzill.
Nosaltres el vam abordar en un informe de l’Observatori de Bioètica de la Universitat Catòlica de València, el passat mes de març. En ell manifestàvem que “una coalició de països, liderada per l’Índia i Sud-àfrica, han demanat a l’OMS que les farmacèutiques renunciïn als drets de propietat, perquè així es puguin produir« vacunes genèriques». L’OMS ha rebut amb interès la proposta, tot i que la Unió Europea i els Estats Units es mostren escèptics davant la mateixa, ja que “les patents garanteixen l’obtenció dels beneficis necessaris perquè les farmacèutiques puguin seguir investigant”.
La «vacunació universal», al nostre parer, planteja d’entrada dues qüestions:
Primera, poder fabricar suficient nombre de vacunes perquè estiguin disponibles en el mercat internacional les necessàries per aconseguir una immunitat de grup a nivell mundial, i segona, que puguin accedir-hi amb facilitat tots els països, especialment els més pobres.
En relació amb el primer aspecte, la Universitat Duke, dels Estats Units, afirma que la producció de vacunes arribarà aquest any als14.000 milions de dosis, xifra que, segons la seva opinió, sembla suficient per vacunar el 70% de la població mundial, ja que per això n’hi hauria prou amb disposar de 11.000 milions.
En relació amb el segon aspecte, es tracta de promoure iniciatives socials, com COVAX, i disminuir els costos de producció de les vacunes, ajudant a les firmes farmacèutiques amb incentius econòmics que facilitin aquesta política, encara que també es proposa alliberar de patents la fabricació de les vacunes.
El passat 27 d’abril, el portaveu de Salut Pública de la Unió Europea, Stefan de Keermaecker, manifestava que si fracassen les solucions voluntàries per garantir l’accés a les vacunes contra la COVID-19 de tots els països, especialment els econòmicament més febles, es planteja la solució de promoure les «llicències obligatòries», ja que segons la seva opinió, “la protecció per a les patents de la propietat intel·lectual, amb els seus controls i equilibris, no és una dificultat per aconseguir la vacunació universal, sinó que més aviat és part de la solució. El que, segons ell, es necessita “és l’augment de la seva producció, de manera que, donada la complexitat tècnica, els governs han de facilitar una àmplia cooperació industrial”. Aquesta és, al seu parer, “la millor manera d’accelerar el subministrament de vacunes contra la COVID-19 a la Unió Europea i a tot al món i abordar una efectiva vacunació contra les variants del virus que es vagin produint”.
D’altra banda, el Comitè de Bioètica de la UNESCO, amb data 24 de febrer, afirmava que “els drets de propietat protegeixen algunes llibertats fonamentals, com la de recerca i el dret a la propietat intel·lectual”, de manera que l’existència de les patents, garanteix aquests drets. Però, addicionalment manifestava que, “en un context extraordinari, com l’actual pandèmia, s’han de posar a punt les necessàries mesures extraordinàries per aconseguir que la vacunació arribi a tots els països”.
El que no sembla clar és que la liberalització de la producció de vacunes sigui una solució positiva per a la seva producció per part d’un
major nombre de països, ja que la complexitat de la seva elaboració, especialment les vacunes mRNA, és gran, ja que per produir la variant de Pfizer s’utilitzen al voltant de 280 productes diferents, que són subministrats a la farmacèutica per 86 proveïdors diferents, pertanyents a 19 països (veure AQUÍ) . A més, el nombre de proves que es requereix per a garantir una adequada qualitat de les vacunes, segurament no està a l’abast de tots els països, ja que no tenen la suficient tecnologia per a això.
Com es veu hi ha opinions de persones i organismes favorables a l’alliberament de patents per a la producció de vacunes, ja que segons ells amb el sistema actual les vacunes no arriben a totes les persones i països que les necessiten.
Però naturalment hi opinions contràries, com és la de Gonzalo Ulloa, expert jurista en aquest camp, qui afirma que el tema és complex “per la qual cosa no es pot simplificar contemplant només el seu aspecte social, que el tenen, però no és l’únic”. De tota manera, segueix afirmant, “que a Espanya està vigent la llei de patents que contempla la concessió de «llicències obligatòries» per motius d’interès públic, llicències que possiblement podrien solucionar el problema”; però del que no tenim coneixement és si en la majoria dels països està vigent aquesta possibilitat, ja que segons Pere Ibern, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, “desafortunadament no s’ha desenvolupat prou per part dels països aquesta possibilitat”.
De major calat és l’opinió dels líders europeus reunits el passat 8 de maig a Lisboa per debatre sobre temes relacionats amb la Covid-19. Entre ells, naturalment, s’ha tractat el tema de l’alliberament de les patents per fabricar les vacunes. En relació amb això, el president francès Emmanuel Macron pensa que l’alliberament de les patents “no és una armilla antibales màgica per solucionar el problema”. En el mateix sentit, Angela Merkel estima que l’alliberament de les patents “podria soscavar els esforços que s’estan fent per aconseguir vacunes contra les possibles mutants de l’coronavirus”, afegint, a més, que aquesta mesura “pot tenir més riscos que beneficis”, alhora que “no creu que alliberar les patents per fabricar les vacunes sigui la solució per fer arribar aquestes a més persones” (veure AQUÍ) .
Al nostre parer, en el fons del debat subjau la idea que, sense patents, serà difícil que les empreses farmacèutiques aconsegueixin els beneficis necessaris per seguir innovant i produint noves vacunes, ja que és sabut que, per aconseguir un producte farmacèutic comercial, segons el “Tufts Center of Drugs Development”, es requereixen al voltant de 2500 milions de dòlars.
Però perquè les vacunes puguin arribar a tots els països, i especialment als econòmicament més febles, sembla que una bona solució és donar suport al programa COVAX, una iniciativa de l’OMS, sense ànim de lucre, encaminada a facilitar l’arribada de les vacunes a la població dels països en vies de desenvolupament. COVAX, ha aconseguit fins al moment reunir més de 2000 milions de dòlars per aconseguir les seves finalitats, encara que al seu parer, perquè es pugui assolir la vacunació d’un 20% de la població mundial, es necessitarien 4600000000.
En aquest debat, també és d’interès conèixer els aspectes ètic-morals que el mateix suscita.
En aquest sentit, la Congregació per a la Doctrina de la Fe, a través de «la Comissió Vaticana Covid-19», manifesta la necessitat que les vacunes estiguin disponibles i accessibles per a tothom, per evitar la “marginalitat terapèutica”, ja que si existeix la possibilitat de guarir una malaltia amb un medicament, aquest hauria d’estar a l’abast de tots, en cas contrari es cometria una injustícia, seria un delicte contra la justícia distributiva, justícia que ha d’arribar especialment als més vulnerables i necessitats de totes les regions del planeta”. Però també, la mateixa Comissió sosté que atès que les vacunes no són un recurs (com l’aire i els mars), ni un descobriment natural (com el genoma o altres estructures biològiques), sinó que és un invent produït per l’enginy humà, és possible sotmetre-les a la disciplina econòmica, la qual cosa permetria compensar els costos de la investigació i el risc que han assumit les empreses. No obstant això, donada la seva importància per a la salut pública, les vacunes han de ser vistes com un bé al qual tothom hi tingui accés indiscriminadament, segons el principi de la destinació universal dels béns, esmentat pel Papa Francisco” . A més, el Papa també afirma que no s’han de col·locar les lleis de mercat i de les patents per sobre de les lleis de l’amor i de la salut de la humanitat (veure AQUÍ) .
En relació amb tot això, Ngozi Okonjo-Iweala, Directora de l’Organització Mundial de Comerç, manifestava en aquest mateix mes de maig en una entrevista a la BBC britànica, que “la seva organització està dividida entre els que defensen que es promogui la liberalització de les vacunes i els que sostenen que aquesta no és la solució, ja que el que hi ha és un problema d’escassetat de matèries primeres i de dificultat per a la importació i explotació de les mateixes, i també la necessitat de més plantes farmacèutiques condicionades per a la fabricació de les vacunes”, de manera que en la seva opinió “l’objectiu hauria de ser posar vacunes a disposició de tots els països a un preu raonable, al que nosaltres afegim que en aquest objectiu també haurien d’introduir-solucions com el programa COVAX anteriorment referit.
Com es comprova, és aquest un problema complex, amb vessants, tant sanitàries, com econòmiques i ètiques diferents, per la qual cosa la seva solució, al nostre parer, hauria de passar per promoure un ampli debat entre les pròpies firmes farmacèutiques, les organitzacions sanitàries internacionals, com l’OMS, i els experts en bioètica.
Article publicat a l’Observatori de Bioètica de la UCV
Loading ...
