La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va obrir la caixa dels trons amb les seves declaracions a Radio Cable en assenyalar que la Moncloa i el ministeri de Sanitat van impedir que donés a conèixer la guia de prevenció sobre la covid que tenia enllestida el 4 de març, perquè consideraven que només feia que generar alarma.
La cronologia dels fets es la següent. En aquella data de març el ministeri de Treball va enviar la guia de prevenció, perquè considerava que la situació italiana demanava adoptar mesures. Cal recordar que en aquell moment a Itàlia la covid ja feia estralls i era lògic pressuposar, com va fer Díaz, que Espanya no trigaria en seguir el mateix camí. El 5 de març la Moncloa, en la veu de la secretaria d’Estat de Comunicació, va desautoritzar al ministeri de Treball destacant que les indicacions sanitàries corresponen només al ministeri de Sanitat que, aleshores, tenia com a màxim responsable Salvador Illa, qui naturalment compartia la posició de Sánchez, que no calia adoptar cap mesura per prevenir l’avançament de la covid.
Però, és que, la mateixa Díaz, que ara reivindica el seu caràcter precursor i el fet que no li van fer cas, el mateix dia 5 després de la desautorització de la Moncloa va assumir l’ordre de no fer circular la guia de prevenció, tot i fer observar que no era per fer alarmisme.
Per si no fos prou, cal recordar que el 8 de març les ministres socialistes i de Podemos, a més del ministre d’Interior, van acudir a la manifestació feminista. Però, atenció, Yolanda Díaz no hi va assistir. Era una manera de remarcar la seva disconformitat amb la convocatòria massiva que a continuació va desembocar, com en altres concentracions de gent, en una ràpida propagació de la covid, en aquest cas a Madrid, que va patir els estralls extraordinaris de mort en la primera onada.
En aixecar el dit, ara Díaz hauria de permetre ressituar el problema de la covid entre nosaltres que és greu i perillós. Des de la guerra de la independència, i ens remuntem enrere, Espanya ha sofert uns grans estralls de mortalitat. Dos d’ells es donen en el segle XX, primer la grip espanyola al 1918, i posteriorment, el més important, el de la Guerra Civil. Però, després d’aquests dos esdeveniments, el succés que ha comportat més víctimes és el que estem vivint actualment, la Covid-19.
D’acord amb les xifres de l’excés de mortalitat actualitzades, els morts ja ascendeixen a prop de 100.000, i oficialment com directament morts per covid amb certificat n’hi a 88.122 (2 de desembre). A aquest fet terrible cal afegir les desenes de milers de persones afectades per la covid persistent i els danys econòmics i socials a persones i empreses.
Malgrat aquesta catàstrofe, encara no s’ha produït cap examen de les diverses onades que s’han donat, que permeti un millor coneixement de la malaltia i, sobretot, de l’eficàcia de les mesures adoptades. El país continua funcionant a cop de tòpic i les polítiques, en lloc d’anar afinant a base d’anar acumulant experiència compartida, es mouen en closos tancats on cada comunitat autònoma pren les seves decisions.
Necessitem una comissió especial del Congrés dels Diputats que, amb llum i taquígraf, examini els fets, les morts, les conseqüències o les causes, identifiqui responsabilitats i sobretot determini mesures de cara al futur, que puguin evitar i incórrer en els mateixos problemes. Recordem que a l’estiu del 2020 Sánchez, amb gran irresponsabilitat, va sortir declarant la nova normalitat. La porta que es va obrir després ha donat lloc a sis onades més. Però, és que no cal anar tan lluny, ara mateix el govern ens prometia un Cap d’Any feliç i ara tenim el temor al cos. Tot això és fruit de l’aventurisme polític i la improvisació, que no seria possible si s’hagués dut a terme un examen de tot el que ha passat i dels errors que van multiplicar els danys.
Les declaracions de Díaz haurien de servir, com a mínim, perquè el Congrés dels Diputats es posés les piles.
Loading ...
