pandemia en cataluña

Pandèmia a Catalunya. Les espases continuen en alt, mentre Alba Vergés desapareix de l’escenari

L’última setmana de juliol serà decisiva per veure com evoluciona la Covid-19 a Catalunya. Les xifres del Segrià segueixen sent extraordinàriament altes, 469 casos per 100.000 habitants, cinc vegades més que en el moment més difícil del mes de març. La possible bona notícia és que sembla que la xifra tendeix a estabilitzar-se. En tot cas la taxa de creixement s’ha reduït clarament, perquè des del màxim de 2,5 casos per persona s’està ja quasi a la línia estratègica d’1 cas per persona. Quan la xifra descendeixi per sota de la unitat, voldrà dir que la propagació ha cessat i que la pandèmia es redueix dia a dia.

En el cas de Barcelona ciutat la situació és diferent perquè si bé la xifra de contagi ha tendit a reduir-se, continua alta, en torn dels 2 casos, mentre que a l’àrea metropolitana el comportament és diferent perquè continua creixent. Ho fa a Badalona, Cornellà, i a altres grans poblacions de l’entorn metropolità. L’Hospitalet de Llobregat continua sent l’àrea de major incidència si bé també hi ha indicis de contenció. Però totes les previsions encara són incertes i poden canviar. A L’Hospitalet amb 203,6 casos per a cada 100.000 habitants continua presentant una xifra quatre vegades superior a la que marca el ritme de perill, mentre que a Barcelona la situació, essent negativa, és significativament millor perquè només té 67 casos per a cada 100.000 habitants. El nou secretari de salut pública ja ha admès que el virus circula de manera descontrolada en concret a Barcelona, part de l’àrea metropolitana, al Segrià i a Figueres.

Tot plegat pressiona de forma important el sistema sanitari. A Lleida també a l’Hospital Arnau de Vilanova i a l’àrea metropolitana sobretot ho fa als Centres d’Atenció Primària (CAPS) que estan al límit, un fet agreujat per les vacances de juliol, que com és lògic es multiplicaran al mes d’agost. El nou màxim responsable de salut pública, el secretari general Josep Maria Argimon, assegura que amb la incorporació de personal auxiliar per fer els seguiments, reduirà la pressió sobre el personal sanitari dels CAPS. Però aquest no només registra l’augment de casos de SARS-CoV-2, sinó també totes aquelles altres patologies que van quedar congelades pel que fa al seu tractament en el període àlgid de la crisi, més un nou contingent cada vegada més present que són persones que s’han guarit de la Covid-19 però presenten seqüeles importants que requereixen l’assistència sanitària.

La situació ha estat prou greu perquè d’una manera silenciosa es produís la substitució de facto de la consellera Alba Vergés que feia temps que havia esgotat tota la seva credibilitat. Ha estat substituïda per un professional de la casa d’alt nivell, el director de l’ICS que gestionava 40.000 professionals i 3.300 milions de pressupost. Argimon ha assolit el nou càrrec de secretari general de salut pública que estava bacant feia mesos amb la condició de mantenir el seu càrrec al davant de l’ICS. Aquesta dualitat amb dues funcions, cadascuna d’elles de feina i responsabilitat extrema, assenyala l’emergència i la urgència de la situació que viu la sanitat catalana perquè és insòlit que es puguin combinar bé els dos càrrecs.

En realitat ens trobem davant d’una substitució per la via de fet i no del Diari Oficial de la Generalitat de la consellera Alba Vergés. En aquest moment Argimon, que es defineix com a independentista però no com a patriota, i és partidari, segons les seves paraules, aferrissat de la independència sense una adscripció política concreta, és en realitat el nou conseller de Salut de la Generalitat. D’aquesta manera ERC ha perdut per la via de la mala pràctica dos dels consellers que gestionaven un volum més important de recursos, i que havien de demostrar l’eficàcia republicana en l’àmbit social. Primer va ser Chakir El Homrani, a qui van arribar a expropiar tot un àmbit important com és el de les residències. En condicions normals, i amb consellers normals, això hauria representat el cessament o la dimissió per punt d’honor del mateix conseller.

Ara i aquí la cosa s’ha saldat amb el silenci, i pocs mesos després li ha tocat a Alba Vergés que ha tingut des del primer moment un paper molt poc afortunat en la seva gestió de la sanitat davant la Covid-19. Argimon té la virtut que ha estat responsable de l’ICS amb diferents governs de la Generalitat el que indica un nivell professional de qualitat.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Creieu que la Generalitat de Catalunya decretarà el confinament total domiciliari?

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú