Aquest dilluns 13 d’abril es el primer dia que quedaran exceptuats determinats supòsits laborals del confinament total; els més importants els de la construcció i indústria, així com els autònoms a ells connectats, com electricistes o lampistes.
Aquesta era una reivindicació del govern basc, reiterat pel seu president Urkullu, que observa amb temor la destrossa que el confinament pot ocasionar sobre el teixit industrial.
A les antípodes, el president Torra que exigeix continuar el confinament total fins a finals d’abril, i fa responsable Sánchez dels nous brots que puguin sorgir.
Entre mig, unes mesures, de dubtosa eficàcia en alguns casos, que el govern a establert per minimitzar els riscos.
Una d’aquestes mesures és el repartiment d’un milió de mascaretes el mateix dilluns i dimarts. Arriba tard i és obertament insuficient. Una mascareta per persona que vagi a treballar si es que n’arriba a disposar, té poc recorregut, perquè la seva utilitat difícilment es pot prolongar més enllà d’uns pocs dies. I després que? La mascareta es una barrera útil si és d’ús generalitzat i està en bones condicions, si no és així no resol el problema.
Tanmateix, demanar la distància interpersonal en el transport públic és pura entelèquia si no s’augmenta la freqüència del servei. En tot cas, l’impacte no l’observarem fins d’aquí uns dies, a partir de la pròxima setmana, mentre que aquesta s’hauria de registrara la reducció per l’impacte del confinament total.
En l’actualitat el factor R, la xifra de reproducció de contagis, està situada en 0,9. Cada infectat contagia menys d’una persona al dia. És el principi de la reducció, però encara ha de disminuir més per considerar que la pandèmia està reduint-se de forma clara.
Si com efecte de la mesura d’atenuar, que no suprimir, el confinament en determinats casos, augmentés el factor R, hauríem retrocedit i caldria retornar al confinament total. Això és el que argumenta Torra. Amb tot, cal dir que atenint-nos a les dades de mobilitat, la diferencia entre l’inici de l’estat d’alarma i el començament de confinament total, les diferències varen ser reduïdes (d’una mobilitat, que varia segons la ciutat, és clar), de l’ordre de magnitud del 70% es va passar a un altre del 76%. Aquest marge de 6 punts fa pensar que ara, retornant a la xifra primera, no s’alterarà la situació, i a més es farà notar aquesta mateixa setmana els efectes fins ara poc visibles del confinament total, donat que el període de incubació i duració de l’afectació de la COVID 19 difereix els escenaris en uns 14 dies.
Però, malgrat que hi hagi un risc controlat, perquè incórrer en ell? La resposta és molt concreta: Perquè el dany econòmic del confinament és molt gran, com més creix, més dolorosa serà la recuperació posterior.
Segons l’IFO Institute (Institut d’Investigació Econòmica de Munich), cada setmana de paràlisi econòmica li costa a Espanya entre 10.000 M. i 20.000 M. (equivalent a entre 0,8 i 1,6 punts percentuals sobre el PIB) . Si l’activitat econòmica es paralitza durant 2 mesos l’impacte negatiu seria d’entre 101.000 M. i 171.000 M. (equivalent a entre 8,1 i 13,8 punts percentuals sobre el PIB). Si l’aturada econòmica fos de 3 mesos aleshores l’impacte negatiu seria d’entre 141.000 M. a 250.000 M. (equivalent a entre 11,3 i 20,0 punts percentuals sobre el PIB).
Segons Goldman Sachs, es preveu una caiguda el 2020, del 9,7% del PIB espanyol. Amb un increment del dèficit del 10%, un increment del deute públic de fins al 120% del PIB i una taxa d’atur del 15% (avui 13,6%). Aquest és l’impacte avaluat per al conjunt espanyol. Però a Catalunya on la industria de l’automòbil, el turisme, l’hosteleria i restauració i les PIME i autònoms tenen un gran pes, l’impacte podria ser lleugerament superior.
Per exemple el sector hosteler amb dades a tota Espanya fins a maig, que ja es dona per perdut, considera que veurà reduïda la seva producció en un 40%, afectant 300.000 llocs de treball i a 140.000 empreses, i necessitaran 16.000 milions de finançament. Però, alhora, l’estat deixarà d’ingressar del sector 5.000 milions d’euros.
Cal considerar, a més, que el confinament espanyol, fins i tot després de les mesures d’alleujament parcial per raons de feina, és dels més durs d’Europa, donat que no permeten sortir a córrer o a caminar, ni treure els nens al carrer.
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
El dany econòmic del confinament és molt gran, com més creix, més dolorosa serà la recuperació posterior Share on X
