Al final, assegurar la vida al govern de Torra es tradueix en una nova pujada d’impostos per als catalans. No importa que ja siguem la CCAA més castigada amb pressió fiscal per part del poder autonòmic, i també en el cas de la ciutat de Barcelona, que és una de les que enregistra una major voracitat recaptadora. Ara l’acord amb els comuns es tradueix en que paguem més.
El pacte es vol presentar sota l’estàndard “Robin Hood” que serveix per justificar-ho tot. Les rendes inferiors pagaran menys, i els que tenen més diners pagaran més. Però, si es llegeix la lletra petita, es veurà que la cosa no és tan clara, al marge de la consideració de si és una bona política carregar sobre les rendes mitjanes i altes quan a la resta de CCAA cada vegada més utilitzen aquest factor per atreure residents. És la basa que ha jugat a fons Madrid.
Cal dir que, el que ara s’ha pactat ja es va plantejar en el pressupost anterior, però JxCat s’hi va oposar. Ara ho ha assumit. La raó del comportament tan diferent mereixeria una explicació a la ciutadania per part d’un partit que cada vegada és més difícil saber a qui representa, més enllà dels seguidors de Puigdemont.
L’acord consisteix en que s’augmentarà el mínim exempt de 5.550 euros a 6.105 euros. Aquest fet beneficiarà les rendes menors de 12.450 euros anuals. Cal dir que és la xocolata del lloro perquè només representa una rebaixa de 12 milions d’euros, que no resol la injustícia que continua vigent, que les rendes més baixes paguin 2,5 punts per sobre de la mitjana de les CCAA espanyoles.
Si realment Aragonés i els Comuns volen exhibir una millora per a la gent que guanya menys, haurien de retallar aquests 2,5 punts de diferència. Però de fer-ho, la disminució dels ingressos de la Generalitat seria molt elevada, molt més que els 12 milions que ara es produirà. Es tracta, per tant, d’una mesura purament cosmètica per poder dir que hi haurà gent que pagarà menys. En realitat el benefici que en trauran les persones situades per sota dels 12.500 euros al mes, una retribució que no arriba ni a la de mileurista si considerem les 14 pagues, serà de només 58,5 euros l’any. La millora per a la butxaca no arriba ni als 5 euros al mes.
En contrapartida a les rendes més altes, les que situen per sobre els 90.000 euros anuals, tindran un cost pel ciutadà més substancial. En el primer tram, fins als 120.000 euros, passaran de tributar el 21,5% al 23,5%, i al següent tram de 120.000 a 175.000 euros l’increment serà d’un punt, fins al 24,5%.
Com es pot veure, en aquest cas tampoc és cert que els que ingressen més també paguin en una major proporció, perquè els més castigats per l’increment són els de 90.000 a 120.000 euros. La recaptació serà de 31 milions que castigarà les classes mitjanes-altes. Cal recordar una vegada més, que l’impost sobre la renda actua sobretot en els assalariats i no sobre la població de grans ingressos, que els percep generalment per mecanismes aliens a l’IRPF.
L’altra garrotada, i aquesta té encara més significació perquè esperen aconseguir gairebé 50 milions d’euros, fa referència a l’impost de successions a partir de 500.000 euros. Donat l’increment dels valors immobiliaris, és evident que aquest llindar incorpora una gran part de la població catalana. A la ciutat de Barcelona, i a totes aquelles on el valor de l’habitatge ha crescut molt en els darrers anys -també òbviament castiga molt al món rural, perquè la propietat agrícola i forestal que té una baixa rendibilitat posseeix un valor patrimonial que en la majoria de casos depassa el mig milió d’euros- les famílies, la successió entre pares i fills, es veurà d’aquesta manera profundament castigada. Cal dir que aquest tipus de fiscalitat existia fins al 2010 però van ser suprimides perquè es consideraven injustes. És evident que no es tracta d’un impost sobre grans contribuents, sinó sobre la immensa majoria de catalans, que, a més castiga les famílies amb fills, que es troba desatès per les polítiques de la Generalitat.
