Dos dies després de les eleccions, Catalunya ha tornat a presentar la seva pitjor cara amb manifestacions i concentracions que no respectaven el toc de queda de la pandèmia, i han practicat una violència desfermada, que ha culminat amb l’atac a la comissaria de Vic.
Catalunya ha viscut una nit d’aldarulls i violència que a Vic s’ha saldat amb 4 Mossos ferits, 15 detinguts i la comissaria defensada per 8 mossos, en ser assaltada per uns manifestants, que han fet ús d’una violència extrema fins a destruir part de les parets de cristall de la seu policial. Les imatges d’aquest assalt i dels incendis i destrosses en seus comercials i bancàries a hores d’ara han donat la volta al món i presenten una altra vegada una pèssima imatge de Catalunya, que no ajuda gens a normalitzar la situació per sortir de la crisi econòmica.
El que ha succeït aquesta nit del dimarts mostra la feblesa dels recursos dels Mossos d’Esquadra, que serien incapaços d’afrontar uns quants aldarulls simultanis com els de Vic.
Aquest fet crea un poderós interrogant i genera molta intranquil·litat, més quan es constata que la seguretat ciutadana està, quan volen, en mans del carrer, i que a més disposa de la cobertura política del mateix govern de Catalunya, del govern espanyol i del municipal de Barcelona. No és un fet anecdòtic que no s’hagin produït condemnes dels aldarulls ni que Jessica Albiach, la presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem, exhibint la seva condició de membre del partit del govern espanyol, hagi manifestat aquest dimecres al matí de TV3 que el que ha passat a la comissaria de Vic ho considera una anècdota, i que no té cap mena d’especial importància, perquè només compta l’empresonament de Pablo Hasél.
Aquesta persona ha estat el motiu que ha fet sortir la gent al carrer a Catalunya. És un cantant de rap que ha estat condemnat a 2 anys de presó, però que, cosa que no s’explica, aquesta condemna concreta no és per cap cançó, sinó pels seus antecedents i reiteració delictiva. Hasél té quatre causes prèvies i dues no tenen res a veure amb la música, sinó que han estat per agressions, i a més ben significatives. Una a un testimoni en un dels seus processos i una altra a un periodista.
Aquests antecedents expliquen el seu ingrés a presó i no la cançó. És un pèssim indici de la salut cívica de la societat i no diguem ja de les institucions, quan es carrega contra la justícia volent ignorar la realitat del per què ha estat jutjat. Si Pablo Hasél, agressor condemnat d’un testimoni i d’un periodista, si en lloc de cantar raps cridant a la revolució i posant a parir el rei, critiqués el feminisme, seria presentat com un monstre violent que no respecta ni els testimonis ni el dret a informar.
Ara, segons Albiach i d’acord amb la petició d’entrada pel seu grup a Madrid, el govern ha de concedir un indult a Hasél. Si ho fa, posarà en evidència que utilitza “la justícia política” que consisteix a protegir els seus i castigar els altres.
L’altre gran element, generador de cobertura del desordre i la violència, és TV3 que es dedica a blanquejar i justificar els atacs i els aldarulls i a presentar Hasél com un màrtir de la llibertat d’expressió. Però la xarxa de complicitat sobre aquest estat de coses respon a altres responsables com el de la mateixa alcaldessa de Vic, Anna Erra, que no condemna la destrucció de la comissaria i l’agressió als mossos, només sap dir que li sap greu, i ho acaba justificant a causa de la repressió que diu que és el problema.
El resultat és una nit d’incendis de contenidors, de botigues i seus bancàries assaltades i d’una clara manifestació d’impotència per part dels Mossos per impedir la destrucció de béns públics i privats.
Ens hem situat, just després de les eleccions, en mans dels qui vulguin sortir al carrer i agredir, i de l’arbitrarietat política. Serà bo a hores d’ara sentir que diu Salvador Illa que ens va prometre que venia a normalitzar el país.
