pablo casado

Pablo Casado pot provocar una crisi d’estat

La bel·ligerància de Pablo Casado vers Catalunya, i per extensió a les demés autonomies, podria crear en el cas de governar més problemes que solucions aprofundint una crisi d’estat que ja té manifestacions incipients.

En concret, Pablo Casado si no pot aplicar el 155 il·limitat postula coses com les següents:

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

  1. Aplicar el principi d’homogeneïtat de manera que no hi hagin diferències entre comunitats autònomes. Seria un anivellament per baix que col·lisionaria amb el que ha estat fins ara l’estat de les autonomies no només per a Catalunya sinó també per al País Basc i també en gran mesura per a Galicia, governada pel PP.
  2. La prevalença jeràrquica de la policia i la GC sobre la policia autonòmica convertint-los en un amena de força auxiliar en lloc de la policia integral que consagren els estatuts d’autonomia. La idea en el discurs de Pablo Casado que és l’estat “qui té el monopoli de la seguretat” oblida que constitucionalment les CCAA també són estat, i que el president de la Generalitat i no el Delegat del govern és la màxima autoritat de l’estat en el territori. El delegat del govern és l’autoritat de l’administració central que coordina els serveis d’aquesta administració, però de cap manera la representació màxima ordinària de l’estat. Que els comportaments de Torra i Puigdemont siguin irregulars són en tot cas un fet circumstancial que no altera la naturalesa del marc jurídic.
  3. L’atorgament de competències als delegats i subdelegats per supervisar l’exercici de l’autogovern. Aquesta és una altra idea que xoca frontalment amb el marc constitucional i que seria una font de conflictes inacabables.
  4. L’establiment de moratòries en competències. Aquí cal remarcar que el govern de l’estat és el primer que incompleix les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’exercici de competències cedides a les CCAA. La lleialtat constitucional ha de funcionar en els dos sentits, en cas contrari s’instal·la el greuge comparatiu.
  5. No content amb tot això, vol recuperar o intervenir competències en matèria de sanitat i educació. En definitiva, sembla com si la visió del sistema autonòmic que té Pablo Casado és el d’una simple descentralització administrativa. És evident que aquesta mentalitat xocarà no només amb Catalunya i el País Basc, també amb altres autonomies que han aprofundit molt el seu sentit de l’autogovern, començant per la pròpia Andalusia.
  6. El tema lingüístic el pot convertir en explosiu si duu a terme el que anuncia, vol blindar el castellà a l’ensenyament i a l’administració fins l’extrem que propugna que tota la senyalització a Catalunya estigui almenys en castellà i, en tot cas, si es vol, també en català, i que el coneixement de la llengua pròpia sigui només un mèrit però en cap cas un requisit, contrariant així les ultimes sentències del Tribunal Constitucional en aquesta matèria, que si bé estableixen que el requisit de la llengua no pot substituir i situar-se per sobre d’altres exigències, per exemple ser doctor per aspirar a una determinada plaça universitària, sí que pot ser exigida com a condició necessària.
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú