L’ús partidista dels recursos municipals que fa Ada Colau no té límit. L’escàndol ha esclatat amb motiu de l’espectacle musical Orgullosa 28J organitzat i pagat per l’Ajuntament de Barcelona, a Montjuïc, amb motiu de la celebració de l’orgull LGBTI (+), que reunia una sèrie d’artistes i que gaudia de la característica que l’entrada era gratuïta. Així es garantia que l’afluència de públic fos molt gran, perquè és absolutament freqüent (o infreqüent) gangues d’aquesta mena.
De fet, aquesta celebració gai, lèsbica i transsexual pagada de les nostres butxaques i oferta gratis total és l’única celebració amb aquesta característica de gratuïtat que hi ha hagut fora de les que es realitzen durant les festes de la Mercè. Això sol ja dona una idea de la singularitat del fet.
La primera qüestió que om es pot formular és per què la bandera LGBTI gaudeix d’aquests privilegis econòmics, quan molts altres col·lectius més necessitats són objecte de desatenció o desídia. Només cal comparar la despesa feta amb el que va succeir fa pocs dies en l’hospital de campanya de l’Església de Santa Anna. Recordem-ho: La parròquia va rebutjar els 3.000 euros aprovats per l’Ajuntament, que representaven el 5% del pressupost necessari per atendre a les famílies sense recursos. De fet, l’ajut a Santa Anna ha anat decreixent en el temps. Va ser de 7.000 euros el 2020, de 5.000 el 2021 i de 3.000 ara, malgrat que és evident que Santa Anna atén cada dia des de l’hora d’esmorzar a centenars de sense sostre als qui acull, alimenta, ajuda i acompanya. Però, com no pertanyen als col·lectius lèsbics, ni gais, ni transsexuals ni bisexuals, no són dignes de l’atenció municipal.
La pobresa s’ha disparat a Barcelona com en els pitjors moments de la crisi, però l’Ajuntament dedica diners a grans celebracions com aquesta de l’orgull gai. Tot això ja és suficient per censurar la impudícia d’Ada Colau. Però la qüestió encara és més greu, pel protagonisme electoralista que va tenir l’esdeveniment.
Com en Joan Clos en el seu període ja decadent, Colau no va poder resistir la temptació de sortir a l’escenari de la festa ballant com si fos una artista, cosa que en determinat sentit sí que ho és. Tan motivada estava que 20 Minutos titulava “Ada Colau ho dona tot sobre l’escenari junt amb Samantha Hudson”. Recordem que Clos també es va deixar portar per l’eufòria del ball al sambodrom del passeig de Gràcia quan va celebrar la Carnavalona, i constrenyit per una samarreta que li anava petita, es va dedicar a ballar pujat sobre el vehicle de Carlinhos Brown.
Per si no fos prou amb vincular estretament l’espectacle gratuït a l’alcaldessa, la principal artista convidada, la no binària segons pròpia declaració, de nom real Ivan González Ranedo, que va saltar a la fama el 2015 amb el seu videoclip “Maricón”, Samantha Hudson va demanar, davant l’alegria de Colau, el vot per a l’alcaldessa en les futures eleccions, en raó que els hi donen suport.
És una evidència clamorosa de quines són les prioritats de l’Ajuntament que no tenen res a veure amb la majoria de necessitats de la gent de Barcelona. Com en el període de Clos, la festa ocupa un lloc important, però almenys en aquell cas anava lligada a una obra que volia ser emblemàtica, el Fòrum de les Cultures. Ara tot gira entorn del culte a la personalitat de Colau. I tot això passa quan l’Institut d’Estudis Regionals i metropolitans de Barcelona ha constatat que viure a Barcelona és un 21% més car que al conjunt d’Espanya i, per tant, la destrossa de la inflació sobre la renda de les persones es multiplica també per aquest factor.
El cas més extrem de pobresa que viu la ciutat es registra en les 4.737 persones sense llar que ha comptabilitat la Fundació Arrels. D’aquestes, 1.064 dormen al carrer, 2.808 passen la nit en albergs i 865 viuen en barraques, com en temps que semblaven propis d’un malaurat passat.
No hi ha diners per ajudar a la pobresa que atén la parròquia de Santa Anna. No hi ha diners per afrontar realment aquestes quasi 5.000 persones que no tenen un lloc mínimament digne on reposar a la nit. Però sí que n’hi ha per celebrar espectacles massius amb motiu del dia de l’Orgull Gai amb protagonistes que comparteixen l’escenari, com Ada Colau i la no binària Samantha Hudson. Quant temps més Barcelona ha de continuar dirigida per aquests personatges?
