La primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, preveia fer valer la posició del seu grup parlamentari a Brussel·les, els Conservadors i Reformistes Europeus, per intentar fer escorar l’executiu de la Unió cap a la dreta, tot aliant-se amb la seva rival alemanya i presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.
Però Meloni no podia preveure dos fets notables succeïts des de les eleccions europees del 9 de juny.
El primer fou que els tres grans partits que han dominat la política de la UE tradicionalment, populars, socialistes i liberals, i que conformen el que podríem anomenar l’establishment de Brussel·les, no trigaren ni 24 hores en deixar ben clar que pensaven repartir-se tots els càrrecs clau, deixant així un cop més marginada la dreta alternativa tot i els seus bons resultats electorals.
Meloni, que portava anys fent un exercici de moderació internacional, i que ha donat excel·lents resultats a Itàlia, s’adonà de cop que tornava a quedar relegada al rang de deplorable populista.
El segon esdeveniment es produí quan el primer ministre hongarès Viktor Orbán anuncià la formació d’un grup parlamentari propi, Patriotes per Europa (el seu partit, Fidesz, portava des del 2021 exclòs del Partit Popular Europeu).
Nombroses forces polítiques d’arreu del Vell Continent (com Vox a Espanya), anunciaren de seguida unir-se a la nova entitat, que esdevingué la tercera força parlamentària en detriment de Meloni, quan acollí el 8 de juliol el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i Jordan Bardella amb el seu fort contingent de trenta eurodiputats.
La rapidesa d’aquest moviment d’atracció demostra el lideratge polític i ideològic que ha aconseguit Viktor Orbán com a pare de la dreta alternativa europea.
Al capdavant d’un petit país d’Europa central, antigament pertanyent al Pacte de Varsòvia i sense el potencial industrial d’altres com Txèquia, Orbán ha aconseguit esdevenir el model a seguir de la dreta desacomplexadament conservadora arreu d’Europa.
I és que les iniciatives del líder hongarès no deixa ningú indiferent. Després de presentar un ambiciós programa per a la presidència rotatòria de la Unió Europea que actualment ostenta, Orbán inicià una gira mundial que el portà de Kíev a la residència de Donald Trump a Mar-a-Lago, a Florida… tot passant per Moscou i Pequín.
Amb moviments com aquest, més simbòlics que no pas dotats de contingut concret, Orbán sembla voler demostrar que un rumb alternatiu al que comanden els partits al poder de Brussel·les és possible.
El temps dirà si la força d’atracció que genera el líder hongarès aconsegueix unificar les opcions de dreta alternativa a l’Eurocambra, començant pels partidaris de Meloni. Un pas previ indispensable per a plantejar-se un veritable canvi de signe polític al capdavant de la Unió.
Després de les eleccions europees, Giorgia Meloni s'enfronta a nous desafiaments a la Unió Europea. Descobreix com els moviments polítics han impactat la seva estratègia. Share on X
Loading ...
