ciutadans europeus

Opinions d’un Alt Funcionari català a Brussel·les

En Jaume Duch és funcionari de la UE des de 1990. Actualment és el Portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu. També és membre del Consell Consultiu de la Fondation Jean Monnet, amb seu a Lausana. Els darrers temps ha formulat diverses declaracions als mitjans de comunicació sobre l’estat actual de la UE, que vénen resumides a continuació.

Gestió de la pandèmia

El temps que portem de pandèmia està essent un període realment molt complicat per a la UE, i li suposa un gran desafiament. Els ciutadans esperen molt de la UE i aquesta no els pot decebre. Però val a dir que a la UE se li varen exigir des del principi mesures concretes, eficaces i ràpides en qüestions sobre les quals no té competències traspassades per part dels Estats membres. No existeix una política comuna europea sobre sanitat, i és molt necessària. Potser acabarà adoptant-se en virtut del que estem vivint, i ens queda encara per viure, en matèria de pandèmies.

Si mirem cap endarrere, comprovem que la reacció de la UE ha estat ràpida, coordinada i eficaç en matèria de vacunació. A més, ha aprofitat el gran repte del coronavirus per fer un gran pas endavant cap a la seva federalització, en adoptar per primera vegada a la seva història un pla d’endeutament comú -emissió d’eurobons, en definitiva- per lluitar contra la crisi econòmica provocada per la pandèmia, en forma del programa Next Generation EU. Espanya podrà disposar d’uns 140.000 milions d’euros provinents d’aquest programa, la meitat en forma de subvencions a fons perdut i l’altra meitat en forma de préstecs. Es pot dir, doncs, que el balanç és molt positiu.

La UE ha actuat de manera molt diferent a l’hora de lluitar contra la crisi provocada per la pandèmia, si es compara en com va fer-ho contra la Gran Recessió de l’any 2008.

Ha quedat clar que la recepta radical d’austeritat utilitzada l’any 2008 no era l’adequada aquesta vegada, ni probablement tampoc a l’anterior. És una recepta que ha portat a augmentar la divisió i ha causat molts patiments. Aquesta vegada la reacció de la UE ha estat ben diferent. Hem passat de l’austeritat extrema a l’emissió conjunta de deute europeu per a fer front a la crisi. La UE va pecar d’ortodòxia econòmica amb les mesures de reducció del dèficit els anys 2008 i següents. Darrerament hi ha hagut la voluntat política per part dels Estats membres per a procedir d’altres maneres. El Brexit també ha ajudat, car el fet que els britànics no hi fossin ha permès que es prenguessin decisions que haurien sigut impossibles de prendre amb els britànics dins de la Unió.

Amb això no estic dient que el Brexit hagi estat una cosa positiva. El Brexit no ha estat un bon negoci per a ningú, tots hem sortit perdent.

Tots els europeus, és clar. Però també és cert que un dels avantatges del Brexit és que decisions que abans costaven temps o que no es podien adoptar, ara s’han pres o s’han pogut prendre més ràpidament. Em costa molt de creure que els britànics haguessin estat d’acord amb la idea de mobilitzar 750.000 milions d’euros, a través de la mutualització del deute, per lluitar contra la pandèmia. Em pregunto si haurien entrat en aquest esforç que està en l’origen de l’èxit de la campanya de vacunació europea.

Sobre el desafiament de Polònia a l’ordenament jurídic comunitari.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Ja anirem veient com evoluciona i a veure si al final els que resulten perjudicats són els mateixos polonesos, perquè és evident que hi ha línies vermelles que no es poden creuar, com és el cas de la supremacia del dret comunitari per sobre dels ordenaments jurídics estatals. Les institucions de la UE han hagut de reaccionar contra el govern actual de Polònia i disposen de diferents eines per a fer-ho. Una de les més contundents és negar a Polònia els fons europeus provinents de la Next Generation EU, per no respectar els principis i els valors europeus. No es pot acceptar que el govern d’un país posi en tela de judici un dels principis fonamentals del funcionament de la UE. Això no acabarà en expulsió perquè a la UE no existeixen mecanismes d’expulsió d’un Estat membre. A més, seria un error castigar a la població polonesa, que és majoritàriament favorable a la UE, per coses de les quals són responsables els seus governants actuals. És evident que cal actuar i obligar les autoritats poloneses a fer marxa enrere. Crec que no hi haurà sortida de Polònia de la UE, Polexit com s’acostuma a dir, perquè a Polònia, mani qui mani, no li convé sortir de la UE i la gran majoria de la població no ho vol. Penso que es produirà una reacció dins de la mateixa societat polonesa. Ja s’han vist aquests darrers temps grans manifestacions a moltes ciutats de Polònia favorables a les tesis de la UE i contràries a les del govern actual, que pot caure a les pròximes eleccions generals poloneses.

La ingerència russa en els afers comunitaris europeus és constant.

Ho hem vist en diferents processos electorals i també a vegades en el suport a determinades campanyes de desestabilització en diferents països. No és cap secret que a la Rússia actual no li convé una Unió Europea forta i per tant el que pugui fer per afeblir-la ho farà. El que hem de fer els europeus és dotar-nos dels instruments necessaris per evitar que aquestes campanyes obtinguin resultats.

L’únic camí per protegir i enfortir l’espai públic de decisió europea és el reforçament i el rellançament del projecte europeu. Aquest procés de recuperació del projecte europeu s’està veient en diferents àmbits.

Un és l’enfortiment de les polítiques comunes de salut després de l’èxit del programa de vacunació. El segon àmbit són els programes en marxa de reactivació econòmica i de lluita contra la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia. Un tercer aspecte és l’Europa social, essencial per a la reducció de les desigualtats. Una quarta vessant és la necessitat que Europa tingui més “autonomia estratègica” a l’escenari internacional. Això passa per diferents camps, com la seguretat o la tecnologia.

L’Alt Representant de la UE i vicepresident de la Comissió, Josep Borrell, acaba de declarar que “Europa està en perill” i ha presentat un projecte estratègic en matèria de seguretat amb el nom de Strategic Compass. Inclou la creació immediata d’un cos militar d’intervenció ràpida.

Reptes estratègics molt importants a Europa són l’economia (reducció progressiva del percentatge del PIB europeu respecte al mundial), la demografia (decreixement de la població europea que arribarà a les pròximes dècades a significar només el 5% de la població mundial) i la tecnologia (inferioritat davant dels Estats Units i la Xina en sectors estratègics).

Alguns competidors clau, com la Xina, tenen uns valors polítics molt diferents dels europeus. Existeix una batalla de narratives entre les grans potències. Aquella narrativa que donava per segur que la prosperitat conduïa inexorablement a la democràcia es veu refutada en la pràctica per la Xina, que aviat pot arribar a ser líder en sectors estratègics de futur, com intel·ligència artificial, el cloud coputing, semiconductors o biotecnologia.

Amb el Brexit s’obre una oportunitat per a Espanya per afermar-se com un dels grans països de la UE, al costat d’Alemanya, França, Itàlia i Polònia. Catalunya, per la seva banda, ha d’estar més present a Europa.

Catalunya no pot quedar al marge dels processos de presa de decisions europeus, com avui és sovint el cas. En aquest sentit, hi ha hagut un retrocés considerable els darrers temps, sobretot si es comparen amb la gran projecció que líders catalans anteriors, com Jordi Pujol o Pasqual Maragall, havien tingut sobre els afers europeus.

La Conferència sobre el Futur d’Europa   és una gran consulta ciutadana que acaba de llençar la UE.

El Parlament Europeu és copresident d’aquesta Conferència -al costat de la Comissió i del Consell- i li dona el seu suport total. Tots els ciutadans europeus i les diferents institucions de la societat civil estan convidats a participar-hi. La cloenda tindrà lloc el 9 de maig de 2022, coincidint amb el Dia d’Europa. Serà una oportunitat única perquè tots els ciutadans europeus i la societat civil europea col·laborin a configurar el futur d’Europa.

Catalunya no pot quedar al marge dels processos de presa de decisions europeus, com avui és sovint el cas Click To Tweet

Després que Pere Aragonès hagi aprovat els pressupostos de la Generalitat amb els Comuns i contra la voluntat de JuntsxCat i l'oposició de la CUP. El procés cap a la independència ha quedat liquidat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • El llenguatge que utilitza el Sr. Duch és alarmant quan diu coses com que “no es pot acceptar que el govern d’un país posi en tela de judici un dels principis fonamentals del funcionament de la UE”, o que “cal actuar i obligar les autoritats poloneses a fer marxa enrere”.

    Els ciutadans estem representats a l’Unió Europea de manera efectiva només a travès dels nostres governs. L’Unió Europea és una organització interguvernamental, els membres de la qual són els estats, dirigits i representats pels seus governs. Si un govern d’un estat membre no pot “posar en tela de judici un dels principis fonamentals del funcionament de la UE”, llavors qui sí podria fer-ho? Potser només els funcionaris eterns no electes com el propi Sr. Duch, que són els que al final remenen les cireres?

    Trobo que toca retallar una miqueta la inflació política y burocràtica d’aquesta ‘”Europa” que cada dia és menys democràtica en el sentit propi del terme.

    No m’extranya que els britànics hagin tocat el dos.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú