Ombres sobre el tramvia de Barcelona: La sigil·losa operació d’una privatització encoberta

El Consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (AMT) ha aprovat definitivament la construcció de la primera fase de la unió del tramvia per la DiagonalEs tracta de la prolongació del Trambesòs des de la Plaça de les Glòries fins a la cruïlla de Diagonal amb el carrer Girona.

Es pretén que aquesta obra s’iniciï l’any vinent i estigui acabada abans de les properes eleccions municipals. Aquesta actuació intermèdia hauria de culminar posteriorment amb la unió del tramvia per la Diagonal en el tram remodelat de la mateixa, el que implicaria desfer l’obra que va realitzar l’alcalde Trias. D’aquesta manera, es persegueix deixar assegurada la irreversibilitat del projecte.

La realitat és molt més complexa, perquè al marge de la discussió sobre l’impacte del tramvia en el funcionament de la ciutat, hi ha una caixa negra que, més aviat que tard s’ha d’obrir, i, o bé ho fa l’Ajuntament amb llum i taquígrafs, o bé ho faran els mitjans de comunicació amb notable escàndol.

Es tracta del model de gestió del tramvia. Ara és una concessió a una empresa privada, que es presenta com un consorci públic-privat, encara que ser públic, com veurem, és només la guinda del pastís. Si la prolongació del tramvia es realitza sense rescatar la concessió, resultaria que els centenars de milions d’inversió pública, entre la Generalitat i l’Ajuntament, servirien per a atorgar beneficis a una empresa privada; però, si s’ha de rescatar la concessió, la indemnització prevista a pagar seria de centenars de milions, entre 227 i 440, que gairebé doblen el pressupost de l’obra i la torna econòmicament impresentable.

El tramvia, a més, té un impacte negatiu sobre l’explotació d’algunes línies d’autobusos de Barcelona, ​​ja que les fagocita i minva els ingressos d’una empresa ja de per si deficitària. Si això es fa en benefici d’una empresa privada l’escàndol ja està servit.

Però, és que potser l’escàndol ja estigui present, perquè l’acord entre Damià Calvet, conseller de Territori, i Janet Sanz, tinent d’Alcalde d’Urbanisme, reflectit en l’acord de l’ATM, curiosament obvia el decisiu tema de qui gestionarà l’explotació . Però Ada Colau ja es va manifestar el gener de 2018 que no pensa revocar la concessió .

Sembla difícil justificar com una organització política, com la Barcelona en Comú de Colau, pot justificar una inversió pública tan gran per millorar una rendibilitat privada, i una privada que no és qualsevol cosa.

Tram, l’empresa concessionària, es defineix com un grup empresarial de transport públic. Està format, com a primer accionista, per Globalia una multinacional controlada per tres fons financers, OPtrust de Canadà, PGGM dels Països Baixos i USS del Regne Unit. El segon accionista en importància Moventia , i específicament el seu grup Moventis, una altra multinacional dedicada al negoci del transport urbà. I el grup es completa amb Alstom i Trasdev, dues multinacionals més amb presència a 17 països del món. Amb una participació simbòlica, estan també, TMB i Ferrocarrils de la Generalitat. Tots aquests grups hi són amb la finalitat ligítima de guanyar diners amb el transport de viatgers. Però, el que és nou, i radicalment diferent a l’explotació actual, és que l’obra del tramvia no la pagaria la concessionària, sinó els pressupostos públics de la Generalitat i l’Ajuntament. Un escàndol de proporcions majúscules.

I encara ho és més perquè en tota aquesta anòmala situació apareix una altra vegada el “gen convergent”. Damià Calvet, el conseller que impulsa aquesta iniciativa des de la Generalitat, és en realitat un alt càrrec que ha viscut tota la seva vida al departament, ara de Territori, abans de Política Territorial i Obres Públiques, quan eren consellers Felip Puig i Pere Macias, dos pesos pesants de Convergència, que van regentar durant anys un departament clau en el famós 3% Convergent, la causa del qual ara ha quedat a punt per a judici.

Doncs bé, Felip Puig és el president de Tram, i Pere Macias va ser el fitxatge sorpresa d’Ada Colau per aconseguir superar la resistència de la Generalitat a l’obra, ja que, per augmentar les ombres de l’assumpte, ni Trias com a alcalde, ni després el grup municipal post convergent han estat d’acord amb l’operació. Trias es va oposar i va remodelar la Diagonal per convertir-la en un passeig i CDC i els seus successors a l’ajuntament sempre van votar en contra.

L’equació és clara. D’una banda, un grup de potents multinacionals, de l’altra 3 consellers de CDC  del departament de Territori, ara vinculats al Tramvia, i en el tercer i sorprenent vèrtex, Ada Colau, la teòrica defensora de “el públic”, “el comú”. No em diran que tot això no mereix claredat concreció, llum i taquígrafs.

Però, el que és nou, i radicalment diferent a l'explotació actual, és que l'obra del tramvia no la pagaria la concessionària, sinó els pressupostos públics de la Generalitat i l'Ajuntament Share on X

Enguany, on passareu o heu passat les vacances d'estiu?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

2 comentaris. Leave new

  • Perfecte la unió del tramvia per la Diagonal

    Respon
    • Es un desastre, ya se votó en su día por el barrio afectado y salió un NO rotundo, las asambleas y decisiones populares por lo visto sólo sirven según quien las proponga, destrozara la Diagonal, el tranvía es un paso atrás, al siglo pasado

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.