Nova Zelanda

Nova Zelanda deixa el PIB i se centra en el benestar

El Govern de Nova Zelanda ha sigut notícia a tot el món en presentar els pressupostos. Jacinda Arden, primera ministra del país, ha deixat clar que volen deixar les anàlisis macroeconòmics curt termini cap a un model en què se centri en grans oportunitats per millorar el benestar general dels seus 4,8 milions d’habitants. Per aquest motiu els nous pressupostos estan basats en cinc prioritats: millorar la salut mental, reduir la pobresa infantil, abordar les desigualtats que pateixen els indígenes maoris, prosperar en l’era digital i transitar a una economia mediambientalment sostenible i baixa en emissions.

Quan Ardern ho va anunciar al Fòrum de Davos molts van pensar que la llavor que havia plantat el petit regne de Bhutan 41.000 km² i 800.000 habitants- en introduir en els seus paràmetres econòmics l’índex de felicitat nacional estava començant a donar fruits. Els crítics d’Ardern sostenen que en aquest canvi hi ha més retòrica que realitat, però és precisament en l’àmbit del discurs on resideix el primer focus de resistència al canvi.

“Ningú vol viure en un país on malgrat que un fort creixement econòmic hi ha famílies sense llar, el medi ambient es degrada amb rapidesa o les persones amb problemes de salut mental no reben el tracte que necessiten”, va afegir la dirigent laborista. Per establir les prioritats es va utilitzar una eina del Ministeri de Finances anomenada “Marc dels estàndards de vida”, basada en paràmetres com la identitat cultural, el medi ambient, l’habitatge, els ingressos, el consum i les connexions socials.

Per finançar el gir cap al benestar, Ardern va donar instruccions als seus ministres perquè identifiquin àrees en què es puguin fer retallades i va elevar el límit del deute net del 20 al 25% del PIB, el que ha estat criticat per l’oposició conservadora. La recerca del benestar en el pressupost s’aplicarà a “noves despeses i no a tot el pressupost de forma integral“, ha precisat a l’expresident del Banc Central de Nova Zelanda i professor d’Economia de la Universitat Victòria, Arthur Grimes. “Això és important saber-ho perquè les noves despeses són una petita part del pressupost”, ha indicat.

En els últims anys, amb una marcada recuperació econòmica a Espanya, s’ha demostrat com el creixement econòmic no té per què estar sempre unit a un major nivell de benestar a la societat. Després de cinc anys d’un bon increment del PIB, per sobre de la mitjana europea, Espanya està liderant al mateix temps els pitjors resultats pel que fa a desigualtat social.

Seguint aquest corrent de mostrar una economia alternativa, centrada en el desenvolupament social i del benestar, l’associació E-Cristians va demanar al Govern d’Espanya i a la Unió Europea de no prendre el PIB com a únic instrument macroeconòmic per millorar. L’escrit, a més, va ser enviat a la Secretaria d’Estat de la Santa Seu i a la Comissió Pontifícia de Justícia i Pau.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú