A campus universitaris arreu del món, des d’Austràlia fins als Estats Units, augmenta la preocupació per les contra-protestes, a vegades violentes, d’estudiants xinesos en contra del moviment pro-democràtic de Hong Kong.
Com tot el que ve de Xina, és difícil distingir els posicionaments sincers dels estudiants xinesos amb maniobres polítiques orquestrades per professionals. Però el que sembla clar és que el govern xinès està portant a un nivell inaudit l’adoctrinament educatiu, que afecta particularment les universitats.
De fet, tots els estudiants xinesos estan obligats a completar un programa d’entrenament militar que dura entre dues setmanes i un mes, conegut com junxun.
La mesura existeix de fet des dels anys 80 del segle passat i fou concebuda com una resposta a l’aparició de moviments estudiantils perillosament liberals. Fins fa poc el públic l’ha considerat un programa d’educació física més que altra cosa, relata Celine Sui.
No obstant, en els darrers anys la càrrega ideològica del junxun ha esdevingut més i més present i el programa s’ha centrat cada cop més en fomentar la passió nacionalista i el poder militar xinès.
Si bé hi ha molts països en que existeix un servei militar obligatori pels homes (i en sis casos, també per a les dones), la distinció xinesa és que el junxun forma part íntegra del ensenyament universitari i no és doncs un element totalment separat, restringit a una esfera castrense que els joves no coneixeran mai més.
A Xina, la composant militar és part essencial del sistema educatiu nacional i ocupa una plaça cada cop més central en les ambicions ideològiques, cada cop més grans, del govern. A la universitat, l’entrenament militar és la primera matèria que puntua.
El junxun universitari inclou horaris estrictes, un estil de vida auster, lliçons de doctrina militar xinesa, entrenament físic incloent tècniques bàsiques de combat, cant patriòtic i tir amb armes de imitació.
Entre els objectius pedagògics s’hi troba el valor de la col·lectivitat per sobre del individu. Des del 2015, un altre dels objectius del entrenament és proporcionar una base en matèria de seguretat i defensa nacionals als joves estudiants per tal de fer-los conscients dels reptes als quals la Xina s’ha d’enfrontar al segle XXI.
El lideratge de Xi Jinping del partit comunista xinès ha marcat una nova etapa en l’aprofundiment ideològic a les universitats. Al 2016, el màxim dirigent del país va proclamar el seu objectiu de “transformar les universitats en fortaleses del lideratge del partit”.
No sembla doncs estrafolari pensar que els incidents registrats en campus estrangers siguin en certa mesura el fruit del nou junxun universitari xinès.
