Tots els mitjans de comunicació han informat sobre els resultats del periòdic observatori que encarrega i difon l’Ajuntament de Barcelona, en el qual junt amb la indagació sobre els principals problemes de la ciutat percebuts pels ciutadans, hi ha la valoració dels diversos líders municipals i sobre la intenció de vot, que sempre és focus d’atenció.
Tots aquests resultats són fruit d’una enquesta, i aquí és on entra en joc la manca de profunditat amb què tots els mitjans de comunicació aborden els resultats.
Deixant al marge prejudicis sobre que les enquestes puguin estar més o menys deliberadament esbiaixades per afavorir a qui les encarrega, hi ha uns aspectes objectius que sempre cal tenir en compte perquè per la seva pròpia naturalesa no depèn del criteri amb què hom abordi els resultats, sinó que aquests formen part de la tècnica que incorpora tota enquesta.
En aquest àmbit, un factor determinant és la dimensió de la mostra. Aquesta ha de ser suficient en relació amb la dimensió de la població a qui preguntem i en raó també de què volem saber.
A partir d’aquesta introducció ja podem formular l’afirmació que l’enquesta de Barcelona té uns resultats que, d’una banda, s’han d’agafar amb pinces i d’una altra són perfectament invàlids.
Anem a pams. La mostra és petita en relació amb tot el que es pregunta. Només 800 enquestes per a una població de més d’1 milió de persones. Amb un marge de confiança del 95%, l’error mostral que produeix aquesta mostra sense subdividir-la, després ja abordarem aquest aspecte, supera el +/-3. Això significa que per exemple el PP o Vox, que no obtenien representació a l’Ajuntament, sí que la puguin assolir i estaria dins el marge d’error de l’enquesta, no hi hauria cap sorpresa. A la inversa, per la mateixa lògica, la CUP podria quedar fora. Colau, en lloc de treure 11,9%, podria baixar fins a un 8% o enfilar-se fins a prop del 15%. El PSC podria superar Colau i l’enquesta no canviaria, i quedar empatats o per sobre d’ERC. I aquesta última formació podria quedar la primera.
Ja es veu, per tant, que des d’aquest punt de vista, el més global de tots, els resultats dins uns límits aporten més confusió que claredat. No ens diuen gairebé res de qui pot quedar primer, i partits que es deixen fora de l’ajuntament es podrien fer presents. Sense millorar la dimensió de la mostra i fer-la sensiblement més gran, no hi ha manera d’aclarir aquest embolic.
Si dels resultats globals passem a les preferències electorals per districte, la cosa ja es torna impossible, perquè aleshores resulta que la mostra de 800 es fracciona en una mitjana de 80 entrevistes per districte, que deuen variar en més o en menys en funció de la població. Amb tan poques enquestes no es pot dir absolutament res del comportament electoral en cadascun dels districtes. I això explica coses que alguns diaris qualifiquen de “sorpreses”, com per exemple que Colau guanyi a Sarrià-Sant Gervasi, malgrat que la mateixa enquesta li doni en aquest districte la puntuació més baixa de tota la ciutat, un 3,4. Pel que es veu no s’estila preguntar-se com són possibles aquestes grans contradiccions.
La resposta és que el marge d’error és tan gran que dona lloc a aquestes barbaritats. En concret, per a una mostra mitjana de 80 enquestes per districte el marge d’error és de +/- 10,95. Ja podeu anar sumant o restant aquesta xifra dels resultats electorals que obté cada partit, començant pel de Colau, i veureu que tot plegat esdevé caòtic.
Per tant, des del punt de vista electoral, l’enquesta no ens revela res dels grans resultats a escala global i introdueix una gran confusió quan la mostra se subdivideix, com és en el cas dels districtes.
Quina utilitat té? Bé és una orientació en relació amb les preguntes més senzilles que donin menys opcions, i també amb relació a aquelles qüestions, que els resultats presenten grans diferències. I tot això sense contemplar la hipòtesi del que dèiem al principi del biaix de la mostra.
Si jo sobrerepresento o infravaloro determinats grups de població perquè m’interessa electoralment, assoliré òbviament resultats ben diferents.
La pregunta del milió és per què la mostra de l’enquesta oficial de l’Ajuntament s’ha reduït tant perquè en temps passats, ja una mica llunyans, ‘s’havia arribat a les 1.600 entrevistes o més. I el gran enigma és per què tots els partits representats a l’Ajuntament s’ho empassen i callen. És molt possible que ni tan sols siguin conscients de la naturalesa del document que tenen entre mans.
Loading ...
