A començaments de desembre saltà als titulars la notícia que la plataforma de continguts audiovisuals en línia Netflix havia tancat un acord per comprar els estudis de cinema Warner i tot el negoci de streaming (HBO) de la seva companyia mare, Warner Bros Discovery (WBD).
Seguidament, el seu competidor Paramount anuncià una operació pública d’adquisició (OPA) hostil a la direcció de Warner i que oferia als accionistes un millor preu per acció i que inclouria a més, i a diferència de la proposició de Netflix, la divisió d’informatius de Warner, Discovery, que conté marques tan emblemàtiques com la CNN.
Paramount, que és un nan al costat de Netflix (uns 15.000 milions de dòlars de capitalització borsària contra 430.000) dugué a terme un esforç molt considerable per a posar la seva temptadora contraoferta sobre la taula, incloent en el seu finançament figures de pes com el gendre de Donald Trump, Jared Kushner, o el fundador d’Oracle, Larry Ellison.
A més de pagar en diners líquids, el gran argument dels partidaris de Paramount és que una venda a Netflix situaria el gegant del streaming en posició de dominació del mercat audiovisual en línia, mentre que una consolidació de les plataformes de Warner i Paramount promouria una alternativa robusta al poderós Netflix.
Netflix disposa d’una quota del mercat de vídeo en línia de prop del 21% als Estats Units, just per darrere del líder que no és altre que Amazon Prime Video (22%), tot i que es pot considerar que aquest juga en una categoria diferent gràcies a la gran diversificació de la seva matriu Amazon. HBO, per la seva banda, aglutina un 13% de l’audiència, mentre que Paramount es queda amb un 9%.
No es pot obviar el rerefons polític i ideològic de la pugna per Warner. En les guerres culturals nord-americanes, Netflix s’ha percebut majoritàriament com una plataforma progressista, amb abundant contingut més o menys veladament woke. Per la seva banda, Paramount i els seus aliats se situen en la tendència oposada.
El fet que la seva OPA englobi també la CNN és encara més revelador, ja que permetria reorientar la línia editorial de la històrica cadena d’informació des de posicions ferotgement anti-Trump cap a postulats més amigables envers la Casa Blanca actual.
Tot aquest joc de cartes es mira amb consternació des de Hollywood, on la indústria del cinema tradicional travessa la pitjor crisi de la seva història, amb una taquilla en declivi continuat des de la Covid, l’amenaça de la intel·ligència artificial, vagues de personal però sobretot, l’auge del streaming.
I si parlem de streaming no podem obviar l’actor que jugarà previsiblement el paper més important de tots en l’entreteniment del futur: YouTube.
A diferència dels seus rivals fins ara mencionats, YouTube és una plataforma de continguts majoritàriament “buida”, ja que són els creadors audiovisuals que l’utilitzen, els youtubers, els qui la fan viure.
I de quina manera: YouTube és el líder absolut del consum audiovisual total als Estats Units, desbancant no sols tots els rivals tipus Amazon, Netflix, HBO o Disney, sinó també de la televisió tradicional.
De fet, des del 2024, els nord-americans veuen YouTube (recordem que és la filial de Google-Alphabet), principalment des dels seus aparells de televisió, i no ja ordinadors o telèfons intel·ligents.
YouTube no sols té desplegats diversos programes per impulsar el talent dels seus creadors de contingut original, des d’humoristes fins a predicadors religiosos, passant per comentaristes econòmics, maquilladores i provadors de cotxes, sinó que també s’interessa per comprar drets d’emissió esportius. Una pràctica que Amazon inicià fa uns anys i que permet guanyar ràpidament quota de mercat.
Símbol dels temps que s’acosten, YouTube transmetrà, a partir del 2029, el directe exclusiu de la cerimònia dels Premis Oscar, posant punt final a una tradició de cinquanta anys entre la cadena ABC i l’Acadèmia.
El CEO de YouTube, Neal Mohan, ha declarat obertament la seva ambició que la plataforma de vídeos en línia esdevingui el “nou Hollywood”. Mohan ha presentat també el seu acord amb l’Acadèmia dels Oscars com una mostra de la intenció de YouTube de situar-se en l'”epicentre de la cultura”.
YouTube manté un pols amb les cadenes de televisió tradicionals i grans industrials de l’audiovisual com Disney pels drets que els paga a fi de retransmetre els seus continguts.
Aquests tenen motius per a estar preocupats: la plataforma de vídeos de Google va a poc a poc esgarrapant terreny a les empreses del sector, incloent-hi el mateix Netflix, i ho fa d’una forma molt més diversificada i, per tant, embolcalladora gràcies als youtubers, a les iniciatives per retransmetre esdeveniments esportius i culturals, i també oferint subscripcions de pagament i continguts de tercers.
El que queda clar és que l’hora de les cadenes de televisió tradicionals, on els programes se succeeixen de forma lineal en el temps, està arribant a la seva fi.
L’extrem radicalment oposat a aquest model caduc, on és l’usuari el que decideix exactament el que vol veure de forma immediata, no és Netflix ni Paramount ni tan sols Amazon, sinó YouTube, i és per això que aquesta plataforma té a la llarga les de guanyar i esdevenir líder indiscutible de l’entreteniment audiovisual.
L'extrem radicalment oposat a aquest model caduc, on és l'usuari el que decideix exactament el que vol veure de forma immediata, no és Netflix ni Paramount ni tan sols Amazon, sinó YouTube Share on X
