Com és possible que augmenti la renda neta de les llars si els salaris, en termes reals i descomptant la inflació, han caigut més d’un 3 % des del 2018?
En realitat, l’augment de la renda mitjana de les llars espanyoles és un indicador que, utilitzat de manera aïllada, ofereix una imatge enganyosa de l’evolució del nivell de vida dels assalariats. La millora de la «renda mitjana de les llars» amaga clarament que no totes les llars se n’han beneficiat.
La renda mitjana ha augmentat per una combinació de factors: més ocupació, més perceptors d’ingressos per llar, augment de les pensions i les prestacions, i creixement de les rendes patrimonials. Les rendes del capital han contribuït de manera desproporcionada a millorar la situació de les llars situades a l’extrem superior de la distribució. Però, al mateix temps, les dades del Banc d’Espanya mostren una qüestió que mereix molta atenció: entre el 2019 i el 2023, la renda real mediana del conjunt de les llars va augmentar un 6,2 %, mentre que la de les llars encapçalades per un assalariat va romandre pràcticament estancada i la de les llars amb una sola persona ocupada va caure un 11,6 %.
L’última Enquesta Financera de les Famílies del Banc d’Espanya, publicada l’abril del 2026, proporciona la millor fotografia estructural disponible. Tot i que l’enquesta correspon al 2024, les dades de renda es refereixen al 2023 i estan expressades en euros constants del 2024, cosa que permet comparar el poder adquisitiu.
Els resultats són molt eloqüents:
Renda mediana real de la llar
| Tipus de llar | 2019 | 2023 | Variació |
|---|---|---|---|
| Totes les llars | 34.000 € | 36.100 € | +6,2 % |
| Cap de llar assalariat | 41.500 € | 41.100 € | −1,0 % |
| Cap de llar jubilat | 29.500 € | 32.000 € | +8,5 % |
| Inactiu o aturat | 17.700 € | 20.800 € | +17,5 % |
| Una sola persona ocupada | 33.700 € | 29.800 € | −11,6 % |
| Dues persones ocupades | 53.000 € | 51.600 € | −2,6 % |
| Tres o més persones ocupades | 63.400 € | 62.100 € | −2,1 % |
| Cap persona ocupada | 20.500 € | 23.000 € | +12,2 % |
Tots aquests valors estan expressats en euros del 2024.
Ara bé, tampoc sembla que Espanya s’hagi polaritzat simplement entre un grup de renda baixa empobrit i un altre de renda alta enriquit. El coeficient de Gini de la renda disponible va passar de 33,0 amb les rendes del 2018 a 30,8 amb les del 2024, mentre que la taxa de risc de pobresa va baixar del 20,7 % al 19,5 %. Això indica que les transferències, les pensions, l’ocupació i l’SMI han compensat una part de la pèrdua de poder adquisitiu salarial en els estrats inferiors.
El grup potencialment més perjudicat sembla que és un altre: les llars amb persones en edat activa, particularment aquelles amb un o dos perceptors d’ingressos, que depenen bàsicament del treball i no reben grans transferències ni disposen d’actius capaços de generar rendes significatives. Aquesta és, al meu parer, la categoria que mereix ser analitzada estadísticament per separat.
Entre el 2019 i el 2023, la renda real mediana del conjunt de les llars va pujar una mica més del 6 %, però la de les llars amb una sola persona ocupada va caure gairebé un 12 %.
S’ha corregit aquesta situació des del 2023? Només parcialment
Les últimes dades no permeten concloure que la divergència hagi desaparegut.
L’ECV del 2025 —que mesura les rendes del 2024— situa la renda mitjana en 38.994 euros per llar, un 5,4 % més en termes nominals que l’any anterior, i en 15.620 euros per persona, un 5,5 % més.
Tanmateix, l’OCDE calcula que, malgrat la recuperació recent, el primer trimestre del 2026 el salari real espanyol encara se situava un 2 % per sota del nivell del primer trimestre del 2021. En només un any havia recuperat 2,2 punts percentuals, ja que el primer trimestre del 2025 encara es trobava un 4,2 % per sota.
Al mateix temps, la renda disponible bruta agregada de les llars continuava creixent: un 5,5 % interanual el segon trimestre del 2026. Tanmateix, el consum augmentava encara més, un 7,1 %, i la taxa d’estalvi ajustada baixava fins a l’11,0 %.
Aquí reapareix la paradoxa: la renda agregada augmenta amb força mentre que el salari real individual encara no ha recuperat plenament el poder adquisitiu perdut.
Les pensions són una part important de l’explicació
Tenim aproximadament 6,4 milions de llars en què l’ingrés principal prové de les pensions i unes altres 750.000 en què predominen les prestacions. En conjunt, uns 7,15 milions de llars, més d’un terç del total.
Aquest grup ha comptat amb una protecció davant la inflació molt més gran que la de l’assalariat mitjà. Les pensions contributives van augmentar un 8,5 % el 2023, un 3,8 % el 2024, un 2,8 % el 2025 i un 2,7 % el 2026.
Això concorda amb les dades de l’Enquesta Financera: entre el 2019 i el 2023, la renda mediana real de les llars encapçalades per una persona jubilada va augmentar un 8,5 %, mentre que la de les llars encapçalades per un assalariat va romandre pràcticament estancada.
Les rendes del capital expliquen, sobretot, l’evolució de la part alta de la distribució
FEDEA permet observar l’altre extrem. El 2023, les rendes del capital representaven únicament al voltant del 3 % de la renda bruta dels tres primers quintils, un 4 % en el quart quintil i un 5 % en el novè decil. Tanmateix, el seu pes pujava fins al 14 % entre els percentils 91 i 99, i fins al 62 % en l’1 % superior. A més, entre el 2022 i el 2023 van ser precisament les rendes del capital les que més van créixer: un 31 %.
Això significa que les rendes patrimonials no expliquen la millora de la majoria de les llars, però sí una part substancial del creixement dels ingressos al cim de la distribució.
La realitat espanyola del 2025-2026 sembla que s’aproxima més a aquest esquema:
| Grup econòmic | Magnitud aproximada | Evolució des del 2018-2019 |
|---|---|---|
| Llars que depenen fonamentalment del treball | Fins a 10,3 milions, amb el salari com a font principal | Pitjor que la mitjana, especialment en les llars amb una sola persona ocupada |
| Pensionistes i perceptors de prestacions | Uns 7,15 milions de llars | Poder adquisitiu relativament protegit |
| Llars amb rendes patrimonials significatives | Una minoria, molt concentrada a la part alta | Evolució clarament favorable en els estrats superiors |
La primera xifra —10,3 milions— s’ha d’entendre com un màxim del col·lectiu de llars dependents del treball: dins d’aquest grup, algunes reben petites rendes d’interessos, dividends o lloguers. No convé atribuir una precisió artificial a la xifra de llars que no tenen absolutament cap renda patrimonial.
Des del punt de vista econòmic, però, la distinció rellevant no és si una llar rep zero euros en interessos. L’important és si les seves rendes patrimonials tenen prou entitat per modificar-ne el nivell de vida.
Conclusió: els perdedors i els guanyadors del progrés de Sánchez
El Govern de Sánchez, el més progressista de la història, ha perjudicat de manera important les llars que depenen exclusivament de les rendes del treball, sobretot quan hi ha un únic perceptor d’ingressos i no hi ha altres fonts de renda a la llar, com ara pensions, transferències per ajuts públics o ingressos patrimonials significatius.
Entre els beneficiaris hi ha els jubilats, especialment aquells que disposen d’un habitatge en propietat, i els perceptors del salari mínim interprofessional. Però aquí apareix una altra distorsió important: la diferència entre l’SMI i el salari més freqüent s’ha reduït fins a nivells marginals, perquè els salaris en conjunt no milloren al mateix ritme.
Els grans beneficiaris han estat, sobretot, la minoria situada al cim de la distribució de la renda: uns 230.000 llars d’un total superior als 20 milions.
Coses del progrés de Sánchez.
Sánchez presumeix que ha augmentat la renda familiar. Però entre el 2019 i el 2023 les llars amb una sola persona ocupada van perdre l’11,6% de la seva renda real. La mitjana millora mentre molts assalariats retrocedeixen. #Sánchez… Share on X
