Catalunya és la comunitat que té una pressió fiscal més elevada. Fins i tot presenta la singularitat que és el lloc de tota Espanya on les persones de menys ingressos enregistren la major voracitat fiscal. No és el cas de les rendes més altes, que no ocupen el primer lloc del rànquing.
La característica dels governs dels últims anys ha estat generar noves figures fiscals per diverses vies amb un èxit relatiu, unes pel seu escàs poder recaptatori i altres perquè han estat invalidades per recurs del govern espanyol en considerar que no eren competència de la Generalitat, o bé actuaven sobre un fet imposable i ja gravat. Però no contents amb aquesta perdigonada de figures fiscals, ara el govern de Torra prepara nous impostos. La raó és molt senzilla, funcionar amb un pressupost prorrogat del 2017 és pràcticament impossible perquè es produeixen forats per totes bandes. La solució que se’ls ha acudit és buscar més recursos fent-ho pagar a l’activitat econòmica. És el cost de tenir un govern que no té capacitat per governar perquè el seu objectiu necessari, el pressupost, no aconsegueix assolir-lo. L’impost que tindrà més impacte a la butxaca del contribuent serà el d’Actes Jurídics Documentats que passa de l’1,5 al 2%. En teoria, aquest impost que s’aplica, per exemple, a les transaccions immobiliàries anirà a càrrec dels bancs, però és evident que aquests el repercutiran sobre els usuaris. El resultat és que serà l’autonomia on l’adquisició d’un bé que tributi aquesta figura serà més costós per al ciutadà.
Una segona figura és l’augment no petit sobre les aerolínies que operen des de Catalunya i que passaran a pagar de 2,5 euros per kg. d’òxid de nitrogen emès a 3,5 euros. També en aquest cas es produirà la lògica repercussió sobre l’usuari, sempre que la companyia pugui. Malgrat que teòricament és un impost a favor del medi ambient, és dubtós que a una escala local tan petita tingui impacte sobre la política ambiental de la companyia aèria, sobretot si tal com ha estat apuntat, repercuteix en el client.
La tercera figura és un impost sobre pisos buits que no hagin estat ocupats durant dos anys per causa injustificada. En aquest cas es tracta d’un impost que pot resultar difícil de gestionar i que té un univers d’aplicació incert, en la mesura en que no és fàcil determinar què significaria una causa injustificada de no ocupació.
La quarta figura és més escandalosa, augmenten el gravamen de les apostes esportives del 10 al 15%. Per què és escandalosa? Doncs perquè cal recordar que quan aquesta figura s’augmenta no es diu res sobre l’enorme reducció que es va operar en l’impost sobre el joc, que es va reduir del 50% al 10% per al Hard Rock Entertainment World per facilitar la localització del projecte inicia,l anomenat Barcelona World. Donat que no es podia fer una excepció nominal de l’impost per a un cas concret i la reducció de l’impost era una condició del fons d’inversió, la Generalitat va optar per reduir molt l’impost sobre el joc a tota Catalunya. És evident que si no hagués dut a terme aquesta actuació, els ingressos d’aquesta procedència, d’altra banda de fàcil gestió, superarien al que ara es vol obtenir per aquestes altres vies. És allò d’estirar la manta quan és curta: si et vols tapar el nas et queden els peus al descobert.
