Ho diu l’última enquesta del CIS: el 59,2% de la població considera que caldria haver pres mesures més estrictes, mentre que el 25,8% considera que han estat adequades i necessàries les adoptades. Un 2,1% considera que no calia adoptar mesures que limitin les llibertats. Cal considerar a més que a l’enquesta del CIS un de cada 5 afirma que els confinaments i restriccions li han produït molts o bastants problemes laborals greus, com acomiadaments, ERTO, etcètera. Però és que a més el 13% no contesten o responen que no tenen informació suficient, el que significa que dels ciutadans que han contestat prop del 65% demanen unes majors restriccions, que Salvador Illa i Alba Vergés ja han dit que de cap manera les aplicaran. Xoquen així dos punts de vista confrontats: la gran majoria de la població, que vol més seguretat en la lluita contra la Covid-19, i Vergés i Illa que volen eleccions el 14 de febrer.
La posició dels polítics socialistes i d’ERC és arriscada perquè juguen la carta que les pròximes setmanes no produirà un col·lapse del sistema hospitalari, fet que podem observar si es dóna o no a partir de mitjans d’aquest mes de gener. Si això succeeix, aleshores s’haurà perdut un temps preciós i la bola de neu de la Covid-19 haurà crescut molt i l’esforç per aturar-la serà encara més gran. El risc que això es produeixi ve augmentat a causa de la nova mutació britànica, molt més contagiosa, que ja circula entre nosaltres.
El blog de Josep Miró a Converses demana precisament el confinament sota determinades condicions que compensin adequadament el cessament de l’activitat econòmica, i explica que es disposen dels recursos econòmics suficients per adoptar aquesta mesura, que tindria com a fi provocar un xoc en la propagació de la pandèmia que permetés una més ràpida i completa recuperació, si s’adopten al mateix temps, les mesures adequades per preservar les empreses, els llocs de treball i disposar dels mecanismes de vacunació i contenció adequats. La tesi és molt concreta: o situem el nivell de contagi per sota els 50 casos cada 100.000 habitants, o viurem en una muntanya russa, que a més afectarà negativament a la vacunació, perquè a més col·lapse hospitalari, més dificultats per vacunar massivament. Cal considerar a més que els dos tipus de vacuna que ja estan autoritzats, com són de doble dosi requereixen un llarg període de tres setmanes perquè la immunització sigui efectiva, i per tant ja es donen casos de persones que han rebut la primera dosi i que malgrat tot són atacats per la SARS-CoV-2.
El fracàs de la vacunació també exigeix un replantejament a fons només possible si s’atura i es redueix la propagació del virus. Ara, el departament de Sanitat presenta com un èxit que ja s’assoleixin les 20.000 setmanals, quan necessitem assolir les 22.000 diàries per arribar a l’estiu en condicions de garantir un cert control.
També ara, Aragonès reclama a l’estat ajuts directes a les empreses i emfatitza que “hauríem d’anar a un model europeu d’ajuts per un 70% o un 80% de la facturació”. Cal preguntar-li al vicepresident del govern per què aquest acudit tan intel·ligent no li va passar pel cap a ERC quan negociava fa poques setmanes els pressupostos de l’estat i per què no ho va introduir com a condició per donar-li el seu suport.
Hi ha la idea generalitzada que la falta d’eficàcia dels que ens governen aquí i a Madrid és el problema més gran. És cert, però n’hi ha un altre que encara ho és més: la convicció que tenen, i les declaracions d’Aragonès ho constaten una vegada més, que som ximples i que poden dir el que convingui en cada moment confiant que la nostra memòria no és superior a la d’un peix, i al cap d’uns instants ens desapareixerà tot record del que ens havien dit, com els famosos 13.000 punts de vacunació que ens va garantir Sánchez.
Loading ...
