Cada 27 d’abril, Catalunya celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, una de les figures més emblemàtiques del país tant des del punt de vista religiós com cultural. Però mentre la devoció es manté viva, el nom “Montserrat”, històricament molt popular, ha anat desapareixent progressivament entre les noves generacions.
La tradició situa l’origen de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880, quan, segons la llegenda, es va trobar una imatge de la Verge en una cova de la muntanya de Montserrat. Aquest fet va donar lloc a la construcció del monestir, que amb el temps es convertiria en un dels centres espirituals més importants de Catalunya. La figura de la Moreneta —nom popular amb què es coneix la Verge— va arrelar profundament en la societat catalana.
El reconeixement oficial va arribar el 1881, quan el papa Lleó XIII la va declarar patrona de Catalunya.
Més enllà del seu significat religiós, Montserrat s’ha consolidat com un símbol d’identitat col·lectiva, especialment en moments històrics en què la cultura catalana ha necessitat referents de cohesió.
Aquesta importància també es va reflectir en els noms de pila.
Durant dècades, Montserrat va ser un dels noms més comuns entre les dones catalanes. Es calcula que actualment encara hi ha entre 70.000 i 85.000 dones amb aquest nom a Catalunya, la gran majoria nascudes a mitjan segle XX o abans.
Tanmateix, la situació ha canviat radicalment en els darrers anys. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, avui dia el nom pràcticament ja no es posa a les nenes. En els darrers anys, la quantitat de nadons inscrits amb aquest nom ha estat zero o molt reduïda, xifres testimonials si es comparen amb noms actuals molt més populars com Júlia, Martina o Laia que poden tenir centenars o milers de nadons cada any,
Aquest declivi s’explica per diversos factors. D’una banda, les modes han canviat i les famílies tendeixen a escollir noms més curts, moderns o internacionals. D’altra banda, la societat s’ha anat secularitzant, fet que ha reduït el pes dels noms d’origen religiós. A més, Montserrat s’ha convertit en un nom fortament associat a generacions anteriors, cosa que en dificulta la transmissió.
Malgrat aquesta pèrdua de popularitat, el nom no ha desaparegut del tot. Continua present en la memòria col·lectiva i en moltes famílies, sovint en forma de diminutius com Montse, Muntsa, Mont o Serrat. I, com passa sovint amb els noms, no es pot descartar que en el futur torni a posar-se de moda.
Així, mentre la Mare de Déu de Montserrat continua sent un símbol viu de la identitat catalana, el nom que porta viu un moment de transició: de protagonista indiscutible a testimoni d’una època.
En els darrers anys, la quantitat de nadons inscrits amb el nom de Montserrat ha estat zero o molt reduïda. #Montserrat Share on X
