El dia a dia de Catalunya manifesta que la manca de govern de la Generalitat passa factura i va acumulant problemes fins a uns extrems mai vistos, perquĆØ els sĆmptomes es multipliquen arreu.
Comencem per les finances. El deute pĆŗblic de la Generalitat Ć©s el mĆ©s gran de tot lāestat, nomĆ©s superat per la Comunitat Valenciana. Aquesta Ćŗltima comunitat assoleix el 41,7% del PIB, mentre que la catalana Ć©s del 34%. Cal fer notar en aquest sentit que altres comunitats mal finanƧades tenen un resultat sensiblement millor. AixĆ, les Balears tenen un dĆØficit del 28% i Madrid nomĆ©s del 14,6%.
La inversiĆ³ exterior a Catalunya ha caigut dāuna forma aparatosa assolint nomĆ©s el 6,4% del total espanyol, contra un 85,3 localitzat a Madrid. Estem lluny de les xifres superiors al 10% i en molts casos situats en el 30% dāanys anteriors. TambĆ© Ć©s un sĆmptoma que molt poques de les 4000 empreses que van traslladar la seva seu han tornat, malgrat que la independĆØncia ja no estĆ a lāhoritzĆ³. Una de les lectures possibles dāaquest fet Ć©s que no els hi resulta tan inconvenient el lloc on sāhan traslladat o, en altres termes, lāatractiu de localitzar-se a Catalunya no Ć©s tan fort com per conduir a una rectificaciĆ³ a curt termini.
Noves localitzacions dāinterĆØs continuen mostrant preferĆØncia per Madrid. Per exemple, BASF, lāĆŗtima gran que sāha pronunciat, elegint la capital dāEspanya en lloc de Barcelona com a centre global de serveis digitals. Evidentment, es pot argumentar que es produeixen altres localitzacions a Catalunya de molt interĆØs, perĆ² que de cap manera canvia la tendĆØncia global en relaciĆ³ a la capital dāEspanya.
Es troba a faltar la iniciativa econĆ²mica i polĆtica per part de la Generalitat que pugui canviar aquestes tendĆØncies. Ćs del tot imperdonable que no hi hagi cap estratĆØgia definida en relaciĆ³ al retorn de les empreses que han marxat. La impotĆØncia del govern catalĆ en aquest sentit Ć©s palesa.
I si de lāactivitat econĆ²mica fem una ullada als fets mĆ©s rellevants de carĆ cter social dāaquestes Ćŗltimes setmanes, trobarem un correlat de signes dāalerta.
La pobresa, malgrat la represa econĆ²mica, amb el 23,8%, ha vingut creixent des del 2015, segons lāĆŗltim dāECAS (Entitats Catalanes dāAcciĆ³ Social). Entre els estrangers la xifra dāexclusiĆ³ Ć©s prĆ cticament del doble, el 47,7%. La despesa pĆŗblica de la Generalitat en Ć mbits de salut, educaciĆ³, protecciĆ³ i promociĆ³ social i habitatge no sāha recuperat encara de les retallades que esĀ produĆÆren entre 2010 i 2014, uns 4 mil milions dāeuros, que nomĆ©s han estat compensats amb 1800 milions. La prĆ²rroga per segon any consecutiu dels pressupostos de la Generalitat i la no aprovaciĆ³ dels pressupostos de lāestat a causa de la posiciĆ³ del PDeCAT i ERC accentuen les mancances. TambĆ© Ć©s un fet a subratllar que les entitats dels Tercer Sector que gestiona una gran part dels serveis socials pĆŗblics es troben en una situaciĆ³ lĆmit perquĆØ la Generalitat tĆ© congelades les tarifes en molts casos des de fa 10 anys i, per agreujar-ho mĆ©s, cada cop augmenta el perĆode en que es fan efectius els pagaments. Del mĆ xim de demora de 30 dies sāha passat als 60, que en alguns casos extrems sāha arriba a situar entre els 3 i 4 mesos. La combinaciĆ³ entre baixes tarifes i retards en el pagament configura una situaciĆ³ explosiva, que mĆ©s enllĆ de les dificultats de les empreses gestores es tradueix en un deteriorament greu del servei que reben les persones.
Es tracta d’aspectes parcials, perĆ², que dibuixen un panorama realment preocupant perquĆØ costarĆ molt temps i diners revertir aquests i altres aspectes negatius derivats de la manca de govern a Catalunya.