D’acord amb les xifres proporcionades pel govern espanyol, la distribució dels fons europeus sembla haver seguit una pauta pròxima al del pes relatiu de la població sobre el conjunt espanyol, si bé presenta importants desviacions en més i en menys, segons quina és la comunitat autònoma.
N’hi ha unes en concret que reben fons europeus per sota de la seva significació demogràfica. Són els casos de Madrid, Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, País Basc, Múrcia i Astúries. Les desviacions en menys en alguns casos són mínimes, com el País Basc o Múrcia, si bé resulta extraordinàriament significativa en el cas de Madrid que rep un 30,7% menys del que li tocaria en una distribució equiproporcional a la seva població.
Per situar una referència, Catalunya rep un 13,4% menys, i la Comunitat Valenciana un 11,6% per sota, a molta distància de la reducció que experimenta Madrid. En aquest sentit, per tant, la queixa d’Ayuso sobre els fons europeus està més que justificada.
En el cas de Catalunya el que ha manifestat la Generalitat no és tant una gran cridòria perquè rep menys del que li pertocaria, malgrat que la xifra és menor que la de la seva població, sinó pel fet que el seu marge d’actuació és molt limitat, ja que els diners li arriben molt predeterminats pel que estableix el govern espanyol.
Cal apuntar que Catalunya, igual que el conjunt, enregistra un seriós retard en l’execució dels fons europeus. Amb data de finals d’any havia executat només un 21% del que ha rebut, amb el benentès que el concepte administratiu d’execució no significa que els diners hagin arribat a les empreses i comencin a fluir en relació amb el projecte pel qual els hi ha estat concedit, sinó senzillament que la convocatòria ha estat duta a terme i que, per tant, les empreses ja poden iniciar el procés de sol•licitud. En conseqüència, fins i tot en aquest 21% executat, els terminis perquè els diners arribin a cada empresa encara són llargs.
A aquest ritme és difícil que els fons tinguin un gran impacte en l’economia del 2022.
No és probable que es compleixi la previsió del govern espanyol que la seva aplicació enguany significaria un augment de 2 punts del PIB. Cal recordar en aquest sentit que aquests fons ja van començar a estar en mans de l’administració espanyola l’any passat i això reforça la idea de la lentitud en l’execució, al marge del major o menor encert en l’elecció dels projectes.
Des del punt de vista de les comunitats autònomes més beneficiades en la distribució, aquestes són clarament les més petites, si bé hi ha l’excepció ja apuntada d’Astúries i Múrcia, que no obtenen aquell benefici. Amb diferència, Extremadura, una vegada més, és la comunitat més beneficiada perquè registra una aportació de fons d’un 43,6% superior al que li correspon pel seu pes en població. La segueix en benefici La Rioja amb un 37% més i Aragó amb un 30%.
Podríem deduir que el criteri de distribució ha estat el de la població, corregit per la seva dimensió absoluta. I fins aquí semblaria un apuntament raonable, segurament perquè l’escalat dels projectes determina que, per sota d’una determinada inversió, no es pugui virtualitzar la iniciativa. Però aquest criteri, que podria semblar objectiu, xoca amb les excepcions, per una banda, del notable maltractament a Madrid i un cert menysteniment d’Astúries, i per les extraordinàries primes que reben Extremadura i La Rioja.
Cal recordar en aquest sentit que aquests fons ja van començar a estar en mans de l'administració espanyola l'any passat i això reforça la idea de la lentitud en l'execució Share on X