Un estudi exclusiu del sociòleg francès Jérôme Fourquet (conegut al país veí per la seva celebrada tesi de la societat “arxipelitzada”) per a Le Figaro i la Fundació Jean Jaurès posa de manifest que els electors d’Emmanuel Macron i de Marine Le Pen difereixen en pràcticament totes les categories socials i econòmiques.
Els dos finalistes de les eleccions presidencials franceses que s’enfrontaran aquest diumenge tenen els seus feus electorals molt ben definits, i sovint caracteritzats per col·lectius enfrontats, amb interessos clarament oposats.
Els partits de Macron i Le Pen, respectivament La República en Marxa i Reagrupament Nacional, han dominat cada elecció des del 2017. De fet, els comicis d’enguany demostren fins a quin punt cadascun d’ells representa una realitat diferent de la França actual.
Converses ha tingut accés a l’estudi de Fourquet i presenta a continuació algunes de les seves conclusions més rellevants.
1. El jubilats voten massivament Macron
Emmanuel Macron obté resultats molt elevats entre els votants de més de 65 anys: el 39% voten per ell, mentre que Le Pen tant sols recull el 18% dels suports d’aquest grup d’edat. Els excel·lents resultats de Macron entre la població d’edat avançada provindrien segons Fourquet essencialment d’antics votants de la dreta tradicional, Els Republicans.
Entre els votants més joves els percentatges de vot són quasi bé iguals, però Le Pen avança clarament Macron entre els de mitjana edat (de 35 a 49 anys), que constitueixen el gruix de força de treball i dels pares de menors d’edat.
2. Els dirigents voten Macron, els obrers Le Pen
L’estudi dels votants és inapel·lable en un altre sentit: les categories socio-econòmiques dominants voten massivament per Macron. El 40% dels treballadors de coll blanc voten per Macron, mentre que tant sols el 14% ho fa per Le Pen.
Entre les categories professionals mitjanes els resultats estan molt igualats, però les proporcions s’inverteixen quan s’arriba als treballadors amb contractes de treball temporals: el 33% vota per Le Pen i el 17% ho fa per Macron.
Pels treballadors que duen a terme treballs qualificats com “penosos” (que impliquen horaris de treball de nit, perillositat elevada, tasques feixugues o repetitives, etc.) el 37% vota per Le Pen i només el 13% per Macron.
En definitiva, els votants de Macron dirigeixen, els votants de Le Pen executen.
Els votants de Macron dirigeixen, els votants de Le Pen executen Share on X3. L’expansió dels estudis universitaris afavoreix a Macron
Un altre factor contribueix encara més a una imatge de dominació de l’electorat de Macron sobre el de Le Pen: els anys d’estudis d’un i d’altre.
Entre els francesos que no tenen ni tan sols el títol de batxillerat, el 36% vota per Le Pen i un 23% per Macron. En canvi, entre els que tenen 3 o més anys d’estudis universitaris, el 36% vota per Macron i només un 11% ho fa per Le Pen.
D’aquestes dades Fourquet conclou que les persones amb estudis superiors han estat massa en contacte amb una cultura dominant oposada a l’autoritarisme i que vanta els avantatges del liberalisme i de la tolerància com per esdevenir un dia votant de Le Pen. En efecte, el seu partit no aconsegueix guanyar nous vots entre els universitaris malgrat que cada cop hi ha més joves que tenen estudis superiors.
4. La França dels barris cars i la dels barris pobres
Geogràficament, l’electorat de Macron i de Le Pen està molt poc en contacte l’un amb l’altre. Segons l’estudi de Fourquet, el vot de Macron es concentra en les zones que tenen els preus de l’habitatge més cars, que el sociòleg anomena la “França de la triple A”.
Es tracta de les grans ciutats, de les zones residencials acomodades a prop d’aquestes metròpolis i de les ciutats costaneres o amb atractiu turístic. En totes elles Macron domina clarament.
En canvi, Le Pen concentra els seus votants en zones que Fourquet anomena la “França de l’ombra”.
Es tracta de les zones d’activitat industrial avui en decadència, dels territoris rurals més allunyats dels grans centres urbans, de les petites ciutats en declivi per manca d’atractiu turístic o econòmic i de les zones residencials desafavorides. Totes elles tenen en comú els baixos preus de l’habitatge.
5. L’auge d’una tercera França ni de Macron ni de Le Pen
Finalment, cal dir que l’estudi de Fourquet contempla una tercera realitat francesa, cada cop més important i que no se sent identificada per cap dels dos candidats finalistes: és la dels votants de l’extrema esquerra que recolzen Jean-Luc Mélenchon.
El seu partit, França Insubmisa, combina elements de tradició marxista econòmica i en incorpora també del moviment woke o marxisme cultural. Això és, reivindica la lluita de les “minories” sexuals, religioses i ètniques contra una “cultura heterosexual, cristiana i blanca” suposadament dominant.
Aquest tercer grup cada cop pren més força des d’un punt de vista demogràfic, sobretot degut a l’increment dels francesos d’origen no europeu, i podria dintre d’un temps esdevenir decisiu en les eleccions, prenent la plaça que avui ocupa Marine Le Pen.
Loading ...
