Pràcticament, des del mes de maig tenim temperatures sensiblement més elevades que les que corresponen al període de l’any en el qual estem i aquesta circumstància es va fer particularment palesa a l’estiu amb les reiterades onades de calor, i també a la tardor. Octubre s’ha situat en 3,5°C per sobre la mitjana corresponent a aquest mes, una situació que s’ha prolongat fins ben entrat novembre. Les previsions per l’hivern són que les temperatures continuaran sent més càlides del que correspondria per l’època de l’any.
És ben conegut que el factor determinant que genera aquesta situació és l’emissió de CO₂ a l’atmosfera. No és l’únic cas que ocasiona el canvi climàtic, el metà ho fa en major mesura, però les seves emissions són molt menors.
Ara el Our World in Data ha fet públiques les últimes avaluacions sobre emissions per països del món per al 2021. És una radiografia que permet una observació prou exacta de la situació i perspectives. Els tres més importants els podem definir en aquests termes:
Contemplant les emissions de CO₂ per càpita, encapçala el rànquing els EUA amb 14,86 tones per habitant. A molta distància el segueix la Xina amb 8,05 tones i després la UE amb 6,28. Cal considerar, però que els EUA va assolir el seu màxim d’emissió el 1973 amb 23 tones, mentre que en aquella data la Xina se situava només en 1,14. Els EUA ha deixat molt enrere el seu màxim i ha entrat en un procés de reducció molt clar, però la Xina encara continua progressant. Si a aquest fet s’hi afegeix la diferència de població, resulta clarament que la Xina amb 1.412 milions d’habitants per 332 milions els EUA, genera un impacte global amb emissions de CO₂ que quasi dobla a aquest país nord-americà. La conclusió és evident: si no s’aconsegueix que la Xina entri en un procés progressiu de reducció, el seu impacte sobre l’atmosfera és tan gran que frenarà totes les polítiques positives dels altres països. Això no significa que els EUA no continui reduint la seva part, sinó que s’ha d’aconseguir que la Xina faci molt menor la seva.
L’altre gran país del món, l’Índia, amb 1.393 milions d’habitants i que a hores d’ara ja deu haver superat en població real a la Xina, aporta només 1,93 tones per habitant, que és una xifra baixa. És clar que traduïda per la seva població ja comença a generar un impacte significatiu. Però està a anys llum de la Xina.
La UE, igual que Espanya, manté tendències decreixents. La producció espanyola és lleugerament superior a la mitjana mundial, 4,92 tones per 4,69 tones Espanya. Per tant, Espanya té una aportació molt modesta a la contaminació per CO₂ i una tendència clarament a reduir-la. Només cal veure que el 2002 la producció era de 8,26 tones per habitant.
En el context europeu, però, és el Regne Unit qui presenta una reducció més gran, que no és en primer terme fruit de les mesures per generar menys CO₂, sinó del procés de desindustrialització que ha sofert aquest país. Cal recordar que el 1973 era el segon productor mundial de CO₂ amb 11,74 tones, per darrere dels EUA. El 2021 s’havia reduït a més de la meitat, amb només 5,15 tones per habitant i any, una magnitud pròxima a l’espanyola.
Loading ...
