Un any i mig després de la invasió russa d’Ucraïna, nombroses empreses han canviat la mirada que tenien envers Kíev: de ciutat assetjada i catàstrofe geopolítica, la capital ucraïnesa ha esdevingut també sinònim de possibles grans contractes vinculats amb la reconstrucció postbèl·lica.
Si bé des dels punts de vista militar i polític, amb l’ofensiva de primavera ucraïnesa completament estancada i sense perspectives d’un procés de pau seriós, l’horitzó de la reconstrucció pugui semblar molt llunyana, hi ha empresaris que aposten per prendre posicions immediatament. Qüestió d’anticipació.
El fet que Ucraïna hagi esdevingut oficialment país candidat a ser membre de la Unió Europea, ha empès moltes corporacions a enviar representacions i agents prospectius a Kíev, des dels sectors de la defensa fins al farmacèutic, passant pel de les infraestructures i l’energia.
Segons informa el diari Politico.eu, molt versat en la temàtica del lobbying empresarial a les institucions públiques, la consigna és clara i senzilla: forjar relacions governamentals i fer-se una bona reputació treballant de forma gratuïta per més tard servir-se de la xarxa creada per capturar contractes.
Entre les firmes presents a Kíev destaca la danesa Rasmussen Global, una consultora especialitzada en afers públics fundada per l’Exsecretari general de l’OTAN Anders Fogh Rasmussen, i Rud Pedersen, un despatx provinent de Suècia. La Cambra Americana de Comerç a Ucraïna per la seva banda, ha guanyat 60 nous membres des del gener, provinents de sectors com la construcció, la logística, la gestió de riscos i la sanitat, a més de la defensa.
El mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha fet una crida als empresaris a instal·lar-se al país: “necessitem que vinguin centenars i milers d’empreses”, ha declarat recentment.
Segons dades del Banc Mundial, la Comissió Europea i el mateix govern ucraïnès publicades el passat mes de març, caldran 411.000 milions de dòlars per a reconstruir Ucraïna. Una xifra que no pot fer altra cosa que augmentar a mesura que la guerra prossegueix el seu curs destructor.
S’entén doncs l’interès empresarial de visitar ja aquest estiu la capital d’un país en guerra.
Però d’on sortiran tants diners?
La Comissió Europea proposà recentment un pla de reconstrucció per un valor de 50.000 milions d’euros entre préstecs i subsidis, que han de ser gestionats per una entitat de nova creació.
Kíev per la seva banda treballa amb grans institucions financeres privades nord-americanes, com el fons BlackRock i el banc JPMorgan Chase, per a constituir un fons dedicat al desenvolupament del país. I és que el capital privat nord-americà resultarà clau a causa de la incapacitat europea de reunir grans sumes de diners, especialment en un context econòmic cada cop més fred.
I els riscos de corrupció?
És ben sabut que Ucraïna és, juntament amb Rússia, un dels països on la corrupció política està més estesa del món. De fet, un informe de l’institut de recerca britànic Chatham House afirmava l’any passat que a Ucraïna li quedaven molts deures a fer en aquest àmbit.
Segons el document, el país patia de problemes com “processos de presa de decisions informals” evitant l’escrutini públic, un poder excessivament concentrat en la figura del president i una propensió dels programes de polítiques públiques a afavorir “empreses amb connexions polítiques en detriment de la competició i la despesa eficient”.
És ben sabut que Ucraïna és, juntament amb Rússia, un dels països on la corrupció política està més estesa del món. Share on X
Loading ...
