Llibre: “La Sociedad Desvinculada” de Josep Miró i Ardèvol

Quan es va publicar per primera vegada  La Sociedad Desvinculada  el 2014, el president Pujol em va demanar referències d’algun dels autors que abans havien tractat el tema. Donava per fet que era així. Li vaig respondre que, fins on arribava el meu coneixement, no era un concepte àmpliament reconegut en la literatura acadèmica o en la sociologia. Tot i això,  alguns autors han explorat temes relacionats, no tant sobre el concepte de desvinculació com explicació d’un estadi de la societat, com sobre algunes de les seves manifestacions:

Emile Durkheim  va explorar la noció de l’anomia, que es refereix a la manca de normes socials clares i l’alienació.

Jean Baudrillard  va tractar sobre la creixent alienació i la desconnexió entre la realitat i la representació a la societat contemporània.

Richard Sennett  ha investigat la creixent fragmentació de la societat, la pèrdua d’habilitats socials i la capacitat de compromís al seu llibre  El declivi de l’home públic.

Robert D. Putnam  a  Bowling Alone, analitza la disminució de la participació en organitzacions socials i comunitàries als Estats Units, argumentant que això ha portat a una societat menys connectada i compromesa. És un autor bàsic als estudis inicials sobre el capital social.

Una aproximació global és la de  Zygmunt Bauman i la seva idea de la «modernitat líquida» en què les relacions socials queden diluïdes.

Però en tot això, i cito només unes quantes referències, no hi havia un marc de diagnòstic global, una interpretació del conjunt, i no només la identificació de determinades conseqüències. Una concepció sobre la seva ontogènia, desenvolupament i prospectiva.

Aquesta és la concepció que he intentat desenvolupar a La Societat Desvinculada.

Va sorgir progressivament de la lectura atenta de les  Fonts del jo  de Charles Taylor i d’un fonament empíric ocasionat pels meus estudis sobre el capital social i el capital humà a  l’Institut d’Estudis del Capital Social de la Universitat Abad Oliba  CEU, que em va portar al “clic” que concep el model explicatiu.

allò plantejat el 2014 té més força demostrativa i interpretativa que aleshores per l’evidència dels fets.

Ara, uns quants anys després, torna  una edició actualitzada de La Sociedad desvinculada. La necessitat d’un nou començament,  convençut que el plantejat el 2014 té més força demostrativa i interpretativa que aleshores per l’evidència dels fets.

La revisió no ha afectat gens el text i s’ha limitat a actualitzar determinades dades. I això és el que precisament atorga força al diagnòstic i la solidesa a la teoria.

Perquè La Sociedad Desvinculada és:

  1. La presentació d’un esbós sobre  la teoria de la vinculació  com a base del tot, que recorre des del món inorgànic a l’orgànic, que arriba al mateix home i que té a la Trinitat la seva expressió màxima i sobrenatural. Una gradació d’enllaços que es regeixen per les lleis de la naturalesa al camp de la matèria, i per la llei natural a l’ésser humà.
  2. La relació de necessitat entre vinculació humana i existència en la seva cultura d’un  marc de raó objectiva  que faci possible el compliment de la llei natural, el Tao  al qual es refereix CS Lewis a L’abolició de l’home, i que és el fet comú a tota civilització.
  3. La identificació de la naturalesa de la cultura de la desvinculació, la seva força descomunal i, alhora, la perillosa anomalia històrica que representa.
  4. El relat històric sobre l’origen, el desenvolupament i l’hegemonia  a Occident i sobretot en gran part d’Europa de la cultura de la desvinculació, que té la seva gènesi en la  substitució  progressiva de la raó objectiva per la raó instrumental, en la Il·lustració i la modernitat, fagocitada al seu torn pel seu fill: l’imperi del subjectivisme i l’eclosió de l’emotivisme, que és el període en què ens trobem. Tots dos es caracteritzen per substituir l’atenció sobre el mode de producció i la forma com s’hi participa, pel mode de vida basat en el “dret” a l’autorealització per sobre no només de la llei natural, sinó de la mateixa naturalesa humana, i té en les teories de gènere i queer  les seves màximes expressions.
  5. Com aquesta dinàmica és generadora d’unes  grans ruptures, que el llibre identifica, set en concret, i a partir de la matriu de totes, la ruptura amb Déu.
  6. Ruptures que alhora són la causa de les crisis  del nostre temps;  la policrisi,  que es ramifiquen, interrelacionen com un rizoma i s’acumulen, mentre que moltes de les polítiques públiques que s’apliquen, no només no resolen res, sinó que n’exacerben les conseqüències negatives o generen noves crisis. La ideologia de la desvinculació, que és la ideologia de l’establishment,  impedeix els diagnòstics correctes. És la hibris  del poder establert, cultural, polític i econòmic, el responsable d’aquesta impotència.

La societat desvinculada viu la fase d’auge i es desenvolupa molt ràpidament. Molt del que s’ha apuntat el 2014 arriba a nivells increïbles de ruptura, però ja són clarament perceptibles, excepte per als que són encegats pel seu  hibris, els senyals de la seva caiguda. L’únic dubte és si  serà només de la seva cultura i dels qui la van acollir, o  arrossega tota la societat europea. Perquè, i rememorant una expressió d’una altra època, o acabem amb la cultura de la desvinculació o ella liquidarà les nostres societats. Per això el títol del llibre postula La necessitat d’un nou començament.

I un apunt final:

Hispanoamèrica no està fora de perill d’aquesta tragèdia històrica. La cultura desvinculada està menys desenvolupada, té menys poder que a Espanya, on és clarament hegemònica, però el seu dany és més gran i més ràpid, perquè els seus fonaments, les seves fonts, el seu marc de raó objectiva és fortament cristià i no té intermedis il·lustrats. Discorre directament de la concepció cristiana al subjectivisme emotivista. D’altra banda, la seva menor productivitat comporta que pot dedicar menys recursos a pal·liar els danys de la desvinculació i frenar-ne les conseqüències desastroses, com sí que han pogut fer societats com les nòrdiques i anglosaxones. El resultat serà una caiguda i una destrucció social i econòmica més ràpides, si no s’aconsegueix aturar el seu avenç cap a l’hegemonia cultural i política.

 

Com adquirir el llibre La sociedad desvinculada. La necessitat d’un nou començament:

Versió impresa: preu 15 euros

Espanya

Altres països:

Versió digital: preu 5,99 euros

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.