El Fons Monetari Internacional (FMI), segons una anàlisi presentada dies abans de la seva assemblea de primavera, ha advertit sobre “l’auge de les corporacions gegants”. L’organisme coincideix amb la conscienciació sobre “una sèrie de tendències preocupants en les economies avançades”. Aquestes tendències inclouen l’estancament de la inversió; una distribució de la renda cada vegada més favorable al capital enfront del treball; la bretxa abismal entre la riquesa productiva i la financera, i un raquític creixement de la productivitat que frena els salaris. “L’augment del poder corporatiu pot contribuir a totes aquestes tendències inquietants de manera simultània”, afirma l’FMI.
L’FMI, per tal de mesurar la concentració del poder de mercat de les empreses, utilitza el marge (mark-up) entre el preu de venda i els costos marginals. Aquest marge ha incrementat un 8% des del 2000 a les economies avançades, segons l’estudi que va analitzar un milió d’empreses, principalment europees i nord-americanes. El mark-up mitjà ha pujat un 43% des dels vuitanta. Segons l’organisme, l’augment del poder de mercat està concentrat en les empreses més productives i innovadores.
Darrere d’aquest fenomen, sosté l’estudi, es troba el fet que la productivitat de les grans empreses és més gran que en les petites a causa que inverteixen en intangibles, com patents i programari. És a dir, el seu creixement s’ha fet a costa de les petites empreses que no poden invertir en sectors d'”alta productivitat”, el que provoca un augment dels beneficis que fa que la distància entre unes i altres tendeixi a augmentar, i, per tant, la seva influència en l’economia.
En lloc d’invertir, les grans empreses als EUA van realitzar recompres d’accions per més d’un bilió de dòlars en el 2018. Segons Milesi Ferretti, l’augment del poder de mercat de les empreses explica en gran part els beneficis estratosfèrics dels últims anys, així com la caiguda del 2% anual des de 1980 dels salaris en relació amb els beneficis en el repartiment del PIB.
En el seu informe, l’FMI reitera la necessitat d’adoptar reformes estructurals que permetin mantenir la competència en els mercats, particularment pel que fa a empreses no manufactureres, reduint barreres d’entrada i fomentant l’obertura al comerç i la inversió estrangera directa.
D’aquesta manera, la institució defensa que les autoritats de Competència comptin amb “amplis recursos” per investigar en detall les fusions entre empreses i valorar si resulten beneficioses per als consumidors.
“Les pràctiques anticompetitives poden dissuadir-se de manera més eficaç si les autoritats tenen la capacitat per dur a terme exàmens de mercat i, quan es trobin evidències de pràctiques contràries a la competència, aplicar fortes mesures correctores, incloent-hi l’obligació per a les empreses de vendre actius, si fos necessari”, sosté.
