L’any 1511, Erasme de Rotterdam publica, en llatí, la seva famosa Stultitiae laus —Elogi de l’estultícia— (que avui coneixem, mal traduïda, com Elogi de la bogeria). És una sàtira amb la qual vol convèncer el món que l’Estultícia és l’origen de totes les bondats, les diversions i els delits de què l’ésser humà gaudeix. Erasme fa una relació puntual dels “avantatges” de l’Estultícia sobre la Raó i assenyala com de feliços són els homes quan viuen abrigats per l’estultícia, situació de la qual no s’escapa ningú.
L’Estultícia es vanagloria que els seus molts beneficis es reparteixen entre tota mena de persones, des de les més vulgars fins als reis, ja que ella és insensata, sabedora de ser l’única capaç d’alegrar per igual els homes i els déus, defensora del seu dret a «autoelogiar-se», per la qual cosa es vanta de dir: «Qui pot parlar millor de mi que jo mateixa?». Acompanyada de l’ebrietat, l’adulació, la mandra o la ignorància, reclama els seus mèrits amb desvergonyiment i gràcia, en un discurs impregnat d’ironia.
La paraula estultícia significava, originàriament, la rigidesa de roques de textura tosca i grollera. Més endavant serví per designar objectes pesants i inamovibles. Finalment, es va referir a aquelles persones que es recreen en la seva ignorància, incapaces de modificar ni un punt les seves posicions o conductes, impossibilitades per voler comprendre o —com és el cas que ens ocupa— que actuen amb presumpció. Aquest és l’estult!
En la recepció al Parlament espanyol, quan el Papa saluda cadascun dels parlamentaris, el protocol diu que es dona la mà i se saluda amb un cop de cap, però dos dels parlamentaris de Junts, una dona i un home, van trencar el protocol. Primer, la dona va agafar la mà del Papa amb les dues mans i, amb una rialleta sarcàstica a la boca, li va deixar anar, en anglès, aquesta amonestació:
«His Holiness, like Gaudí, I am Catalan. Speaking the language of the land that welcomes you is a wonderful act of love and respect. I hope you enjoy your visit to Catalonia, my nation.»
Poc després, l’home li va repetir el mateix, encara que amb unes altres paraules i en italià:
«Santità, come Antoni Gaudí e Pau Casals, sono catalano. Parlare la lingua della terra che vi accoglie è un bellissimo atto di rispetto e amore.»
Suposo que aquestes dues persones no coneixen el protocol ni el castellà i, per això, van parlar en anglès i italià al Papa per fer-li saber que estava a Catalunya i que aquí parlem català (com si no ho sabés). Aquest acte de presumpció no feia falta, però és clar, poder-se fer la foto amb el Papa i pretendre donar-li lliçons no passa cada dia.
M’imagino que aquestes mateixes persones, quan visitin el lehendakari o els senyors Putin o Xi Jinping, els parlaran en basc, rus o xinès, per allò de: «Speaking the language of the land that welcomes…» i també: «Parlare la lingua della terra che vi accoglie…».
L’Estultícia és molt corrent, tant, que no es va acabar aquí.
Va continuar al final de la benedicció a la Sagrada Família. Un grup de cantaires pensava fer un acte reivindicatiu independentista promogut per Junts, l’ANC i Òmnium Cultural amb el lema:
—Hem de rebre el Papa amb estelades!
La policia se’n va assabentar i els va fer sortir del temple tan bon punt es va acabar l’acte.
Alguns cantaires es queixaven que la policia i els Mossos els havien fet fora sense consideracions i que havien sofert una “repressió inacceptable”.
—Ens han expulsat, però nosaltres havíem de cantar!
—I què havien de cantar?
—Els Segadors i treure les estelades que dúiem amagades entre les partitures.
—No sabien que no estava permesa cap manifestació política, de qualsevol color?
—Sí, però havíem de manifestar la nostra protesta independentista!
El president del Parlament de Catalunya, de Junts, en el vídeo penjat a Instagram glossant la visita del Sant Pare, en cap moment parla de fer una manifestació independentista en l’acte de la Sagrada Família ni de saltar-se els protocols…, perquè ja sabia que no estava permès. Però alguna cosa devia saber d’aquest afer quan l’endemà va expressar la seva «solidaritat» amb els cantaires expulsats: «És un fet greu, preocupant i incomprensible en democràcia».
Una altra manifestació estulta va ser la de la senyora presidenta d’AC, que va declinar anar a la recepció del Sant Pare perquè no va fer tots els parlaments en català, com si no sabés que seria així quan va acceptar d’anar-hi.
La darrera va ser la del titular del diari Ara: «La presidenta d’AC planta el Papa i no anirà a la Sagrada Família», com si el Sant Pare l’estigués esperant a ella sola…
L’estultícia no mor, continua viva…
«Qui pot parlar millor de mi que jo mateixa?», fa dir Erasme a l'Estultícia. Cinc segles després, continua trobant portaveus. Share on X
