És evident que JxCat, ara liderada per Puigdemont, és l’hereu de l’anterior Convergència en termes electorals, fet que el PDeCAT i el PNC no han aconseguit esmenar. Només cal veure el mapa electoral present i passat per constatar-ho. Però malgrat aquest fet, les posicions polítiques concretes de JxCat estan als antípodes de les que tenia Convergència.
Aquest fet reiterat s’ha posat ara de relleu una vegada més en una escandalosa votació al Congrés dels Diputats, quan els vots favorables d’aquest partit li van permetre al ministre Escrivá que s’aprovés el decret llei que retalla el complement de pensions que rebien les mares. Va ser l’únic suport que va permetre tirar endavant el decret llei; això i l’abstenció d’EC i Bildu. En teoria, la mesura, que ja existia i que la nova versió retalla, està molt bé, es tracta de compensar la dona en la seva jubilació de les pèrdues que ha tingut pel fet de ser mare. El problema de l’anterior norma, i encara més de l’actual, és que la compensació és pírrica. Però és que a més, l’actual decret actua contra el sentit comú i penalitza les dones en funció del nombre de fills.
Una mesura racional seria estimar quina és la conseqüència econòmica que té la maternitat per a la dona i compensar-la amb la jubilació. La mesura de la compensació hauria de ser pel fet de tenir fills, i per tant si en té més ha de percebre una quantitat més gran. Doncs amb el decret Escrivá succeeix el contrari. Si bé és cert que les pensions de fins a 10.000 euros ara es cobra més, la realitat és que l’increment és mínim a mesura que es tenen més fills. Per exemple quan són tres, només augmenta 135 euros l’any. I si són 4, l’augment és ridícul, 12 euros l’any. Però quan les pensions que cobra la dona són més grans que aquests 10.000 euros, aleshores el que ara percebran les dones serà molt inferior al que ja estaven cobrant. Per exemple, una dona que tenia una pensió de 20.000 euros l’any amb tres fills, cobrarà 866 euros menys. La diferència va dels 2.000 euros que percebia abans als 1.134 euros en les actuals condicions. I el decalatge encara és major si té quatre fills perquè percebrà la meitat de 3.000 euros, és a dir 1.512. De fet la reducció absoluta o relativa es dóna a partir del segon fills i sobretot del tercer. La nova mesura només beneficia a les dones que han tingut un fill. No volen ni la parelleta. Amb una mentalitat d’aquesta mena, es evident que el desastre demogràfic s’aprofundirà.
Aquest plantejament tan irracional, contrasta amb el que està fent Alemanya. Aquest país en el qual les famílies amb fills perceben unes ajudes que poden ser tres vegades superiors a les espanyoles, va repartir l’any passat un bonus lineal a totes les famílies de 300 euros. Aquest fet es repetirà enguany, i a més sense cap mena de burocràcia. El govern ingressa directament la quantitat a cada família sense necessitat de gestionar res. Aquesta forma de procedir, segons l’Institut IFO d’Investigació Econòmica de Munich, ha comportat una injecció sobre el consum de 152 euros per llar amb el que això significa per a la seva dinamització, de l’ordre de 2.800 milions d’euros. Els economistes calculen que el seu impacte ha estat superior a la rebaixa de l’IVA del 19 al 16%, que només ha impactat en el consum en les famílies que presenten el nivell més alt d’ingressos.
Es podria pressuposar que els hereus polítics de Convergència haurien d’apostar per polítiques familiars com l’alemanya i oposar-se a les arbitrarietats d’Escrivá que a més perjudiquen l’economia. A Espanya en plena crisi de consum no només no s’ha reduït l’IVA, sinó que a sobre es retallen ajuts que ja existien a la família. És incomprensible.
Si fets d’aquesta mena s’afegeixen a la posició de JxCat sobre les bullangues de Catalunya, sembla adequat qualificar d’estranya la seva política.
A Espanya en plena crisi de consum no només no s’ha reduït l’IVA, sinó que a sobre es retallen ajuts que ja existien a la família Share on X
Loading ...
